“Puigdemont, a partir del 21-D, s’ha acabat”

El president haurà d’acabar tornant. El debat que hi ha ara és quan torna, no si torna. A més, el president, a partir del dia 21, s’ha acabat, perquè ell s’ha presentat a les eleccions i al febrer hi haurà un nou govern. Ara ja és expresident però al febrer ho serà d’una forma profunda.

És claríssim que no. Puigdemont al mes de febrer no serà res. Jo crec que no serà president, que no serà conseller i que no serà diputat. T’imagines Puigdemont fent de conseller o de diputat? No serà res. Estem inflant un globus de nou que produeix en curt l’activació d’uns sentiments, però que a mitjà i a llarg termini és insostenible i, per tant, d’alguna forma estem enganyant la gent. Ho dic amb molt respecte, ell ho sap: hem tingut una relació cordial i sincera. Però realment està inflant un globus que no pot sostenir.

És candidat, però no pot ser president, perquè quan torni anirà a la presó i s’hi estarà mesos. El país no pot anar darrere de Puigdemont, ha de ser al revés. Cal un període d’estabilitat que no ve del discurs que està fent el president, sinó del que fem nosaltres, que ja ha ocupat la centralitat de la campanya. Aquestes eleccions, des del punt de vista de la influència política, ja les hem guanyades. ERC està anant al nostre discurs i el PSC també, que són els dos grans actors que s’han de posar d’acord. I no es posaran d’acord si nosaltres no hi som al mig.Ara bé, no participarem en cap govern que respongui a gestionar un bloc contra l’altre, no participarem en un govern per fer la independència ni per blanquejar el 155.

No. Hem posat molta més crítica, molta més, a denunciar el 155 que a criticar la DUI, però les dues coses són errors que es retroalimenten. El 155 va ser més dur i va tenir més suports al Senat i en la societat espanyola gràcies a la DUI.

No som equidistants; tots dos formen part del país i nosaltres també. Ser equidistant seria construir una cosa sense ells, al marge. Estan construint blocs per separat. El Miquel està esperant tenir el suport del PP i Ciutadans, i Junqueras, el de Junts per Catalunya i la CUP. Si guanya amb majoria absoluta un d’aquests dos blocs, la crisi catalana es perpetua i anem a eleccions de nou en un període que no serà llarg. El país s’enfonsarà i les conseqüències que tindrem seran pitjors que les actuals. L’única forma de trencar això és amb un govern transversal.

Ha d’estar format per independentistes i no independentistes.Evidentment, al PP i Cs no els comptem per a un govern, i veig la CUP amb poca voluntat de col·laborar. Al contrari, està esperant si hi ha un govern que no desenvolupa la República per anar a rebentar-lo. Aquests extrems, la CUP, Cs i PP, no els veig en un govern amb nosaltres; els altres components, és possible.

Sí, és una possibilitat. La persona del grup parlamentari que hi optarà seré jo, igual com Xavier Domènech serà el president del grup i Elisenda Alamany, la portaveu. És una cosa que tenim acordada.

Hem de dimensionar què ha estat CSQP en la petita història d’aquests temps. Ha format part d’una fase de repensar l’esquerra catalana com a conseqüència del 15-M. Ha ocupat un paper que té importància, però no era una fase definitiva, era una prova en aquesta fase de construcció. De proves n’hi ha hagut diverses, a les europees vam anar separats, després van venir les municipals, amb el triomf de BComú, posteriorment hi va haver En Comú Podem amb les dues victòries electorals a les espanyoles i ara estem en la fase de Catalunya en Comú. És una llarga fase des del 2014 fins al 2017, tres anys en què s’han estat fent proves, invents, en el bon sentit de la paraula. Al final, Catalunya en Comú és un producte més afinat. Però perquè pugui existir, han hagut d’existir abans unes proves que han anat millor i altres, pitjor. Les proves no són dolentes, formen part de l’èxit. Part de l’èxit de Catalunya en Comú és també l’experiència de CSQP. Jo reivindico aquest llegat que està incorporat a Catalunya en Comú.

Nosaltres també som independentistes: en la nostra base política i electoral, un terç també és independentista. Per ser federalista no s’ha de jurar damunt del document de Granada del PSOE i per ser independentista no s’ha de ser de la CUP o ERC, també es pot ser dels comuns. Però ens neguem que tingui premi una determinada gestió de la fase final del procés que va ser horrorosa. Les polítiques de JxSí en determinades fases del procés són part del problema, no la solució, i no podem donar cap missatge públic que aquestes polítiques es repetiran. Com que nosaltres no estem vinculats al 155, podem dir moralment més vestits que d’altres que necessitem que tothom sàpiga que es van equivocar. Perquè ells ho han dit amb la boca petita. Igual que el PSC ha de reconèixer que Catalunya no té futur sense dret a decidir, ERC i el PDeCAT han de reconèixer que la unilateralitat ens ha portat a una derrota que pot ser històrica i que ara hem d’arreglar el que ells van malmetre.

No té per què. Nosaltres tenim al programa una agenda constituent, que vol dir definir el país que volem i després el seu encaix respecte altres pobles. Vam cremar una comissió d’estudi de procés constituent per les presses polítiques i el curtterminisme de la CUP, especialment, i de JxSí. La CUP ha estat el partit que més ha cremat el concepte procés constituent a Catalunya. Quan parlo dels errors del procés, la DUI n’és un, però n’hi ha més: cremar el concepte procés constituent. La CUP parla de la Catalunya popular, però no la de Bellvitge, ni la de Nou Barris, barris obrers i populars on el procés no hi entra. És una anomalia política de primer odre tan preocupant com l’autoritarisme de l’Estat, perquè consolida una Catalunya dual. Aquest és el primer problema que tenim.

Sí, hi vol arribar però com el conqueridor, dient-los quin és el camí i per convertir-los a la religió correcta; quan és al revés: hem d’anar a aquests barris a escoltar, no a dir-los quina és la veritat. Aquests barris són catalans, saben el que volen i la seva vida és molt dura. Sí, a la nit veuen Telecinco i no llegeixen premsa i possiblement a casa seva no tenen internet, però s’aixequen a les cinc del matí per anar a treballar o potser no tenen feina. Aquesta Catalunya hauria de palpitar pel procés, però al contrari, en alguns llocs han penjat la bandera borbònica al balcó perquè el que han rebut del procés són males impressions, se senten exclosos i maltractats perquè no se’ls inclou com a catalans. La seva identitat no la canviaran perquè algú vagi a aquell barri i els alliçoni. Jo parlo des de dins del procés, soc fill de Reus, on el procés és al centre. El que se’ls vol vendre amb la idea d’eixamplar la base de l’independentisme és un gravíssim error.