Eleccions 21-D
Sánchez: “El PSC és concòrdia, experiència i convivència”
El secretari general del PSOE va animar a votar Miquel Iceta com a garant per “restaurar les ferides causades pel procés”
Va retreure a Rajoy que no digui res sobre la qüestió catalana
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va animar els 400 assistents en el míting celebrat ahir a l’Auditori de Girona a mobilitzar-se per convertir el PSC “no en la quarta, ni la tercera, ni la segona... sinó en la primera força política de Catalunya” i, és clar, a votar el candidat Miquel Iceta perquè aquest esdevingui el nou president de la Generalitat.
Ho va fer mostrant una papereta electoral del PSC, la qual segons ell garantirà “la concòrdia, l’experiència i la convivència”. Una reivindicació del vot per al PSC perquè és la “força de la unió de Catalunya” i garanteix la reconciliació no només de paraula sinó que dona exemple amb accions com ara l’aliança amb Units per Avançar. Una voluntat integradora que, com va subratllar, els situa com a garants de la restauració de les “ferides causades pel procés”.
Un projecte polític, el qual lidera Iceta, que per a Sánchez es pot resumir amb dues paraules (en realitat, tres): “Entre tots, todos.” “Perquè amb en Miquel entre tots construireu una Catalunya per a tots”, hi va afegir.
En un discurs d’estat molt més que no pas de Catalunya, Pedro Sánchez va aprofitar la seva intervenció per criticar que Mariano Rajoy no digui res sobre la qüestió catalana. Bé, per matisar sarcàsticament que si no ho fa és perquè “mai té res a dir”. Entre d’altres, Sánchez va reiterar el seu suport explícit a la reforma del finançament que propugna Iceta, la voluntat d’impulsar una revisió “autocrítica i transformadora” de la Constitució Espanyola i reforçar la pedagogia “d’una Espanya federal”.
Amb crits d’“Iceta president”, el líder dels socialistes catalans va tancar un acte que va incloure les intervencions de Sílvia Paneque i Rafel Bruguera, així com la presència de la secretària general del Partit Socialista d’Euskadi, Idoia Mendia. Iceta, que va reclamar un “bany de seny”, va acceptar encantat el desig unànime de ser el president “de tots i totes” en una Catalunya “triomfant, rica i plena”. Va acabar sonant l’All together now dels Beatles. I no, no va ballar.