Irresponsabilitats

L'espectacle polític a l'entorn del magatzem temporal centralitzat de residus nuclears fa feredat. Després que les grans administracions i, per tant, els grans partits, haguessin decidit deixar la pilota a les mans dels més febles, que són els ajuntaments, alcaldes i regidors fan els deures, suporten el temporal i després resulta que els partits, que no havien fet els deures, per comptes de maldar per apagar el foc, es dediquen a llançar-hi més llenya. Quanta hipocresia!

Tant des de l'òptica pronuclear com des de l'antinuclear és evident que el magatzem en qüestió és necessari. Si no s'havia fet abans és perquè tenim una classe política poruga en aquest tema. No es tracta ara de prendre una opció en el debat de fons de l'energia nuclear. Les centrals hi són perquè es van planificar durant el franquisme. Independentment del que es decideixi en relació amb el seu futur, els residus han de ser tractats i l'opció de l'MTC sembla ara com ara la més adequada. Altra cosa és el debat territorial: la realitat és que la paraula nuclear està estigmatitzada i negar que des del punt de vista d'imatge i d'opcions de futur, el tenir al terme una instal·lació d'aquestes característiques, marca. La prova és el mateix Ascó, on la presència de la central es dóna com a causa principal de la nul·la inversió que hi ha hagut al poble, al marge de la mateixa central. L'opció de l'Ajuntament parteix de la consideració que el poble ha de garantir el seu futur, avui basat en una indústria que té temps limitat i sense que ningú li hagi ofert alternatives. En el cas d'Ascó, la decisió municipal arriba en el context d'un territori que se sent al marge de moltes coses, d'unes comarques que només són tingudes en compte quan cal que donin, però que no compten a l'hora de rebre. Són el sud del sud.

I en aquest context, la classe política d'aquest país fa la sensació que es pensa que la gent és ximple. Al Congrés dels Diputats, tots van votar a favor de l'encàrrec del magatzem. Però, és clar, estem en període preelectoral i cap estratègia de màrqueting polític pot suportar manifestacions en contra davant la seu del propi partit dels qui legítimament creuen que anar en contra del magatzem és afavorir el territori que defensen. A Catalunya, els partits recorden el que va passar a l'Ebre quan es va plantejar el pla hidrològic. CiU hi va perdre bous i esquelles, i no volen ni pensar en el risc que pot suposar que es repeteixi la història. El PSC, amb el seu president impulsor del projecte de magatzem quan era ministre, no vol ni pensar que Ascó posi en risc el final de la legislatura. ERC fa el mateix que CiU, però al revés, és a dir, recorden com els va anar de bé la guerra de l'aigua a les Terres de l'Ebre. I Iniciativa per Catalunya, clarament antinuclear, diu que sí, que cal el magatzem, però que no aquí. I es fan molt visibles a tot arreu on es protesta contra Ascó, potser per allò que mentre es parli d'Ascó no es parla d'Horta de Sant Joan. Només el PPC s'ha manifestat obertament favorable a les pretensions municipals d'Ascó, després de l'espectacle de contradiccions donat pel partit a Castella… Els partits tracten en termes de tàctica política preelectoral un tema tan important com aquest. I d'això se'n diu irresponsabilitat. S'hi pot estar d'acord o no, però per ara l'únic que ha parlat clar ha estat l'Ajuntament d'Ascó. I això, en els temps que corren, té molt de mèrit.