El govern aprova la llei de vegueries però no concreta totes les capitals

No defineix les de la Catalunya central i l'Alt Pirineu i l'Aran, i Montilla garanteix que no comportarà més despesa

Va ser José Mon­ti­lla el que va deci­dir fa un mes que la llei d'orga­nit­zació ter­ri­to­rial no estava prou madura per apro­var-la en el govern i ha estat ell el que ara l'ha des­en­ca­llada. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va com­parèixer amb el con­se­ller de Gover­nació, Jordi Ausàs, per donar compte de la nor­ma­tiva que divi­deix Cata­lu­nya en set vegue­ries. Es tracta, com va expli­car, d'una enti­tat amb «doble ànima», ja que és l'àmbit de coo­pe­ració entre els muni­ci­pis que la for­men i, alhora, l'àrea en què es des­con­cen­tra el govern de la Gene­ra­li­tat en el ter­ri­tori. El mapa que surt de l'exe­cu­tiu en dibuixa set i deixa enrere les aspi­ra­ci­ons del Penedès de tenir-ne una de pròpia, tot i que no es tanca la porta a la cre­ació de noves en el futur si el Par­la­ment les aprova.

La nor­ma­tiva també pre­veu la tran­sició gra­dual de les dipu­ta­ci­ons als ano­me­nats con­sells de vegue­ries, els òrgans de govern dels ens. En un pri­mer moment, es començarà per les de les qua­tre demar­ca­ci­ons ja exis­tents: Bar­ce­lona, Girona, Lleida i Tar­ra­gona. La pri­mera vegue­ria de nova cre­ació serà la de les Ter­res de l'Ebre, que es cons­ti­tuirà en un segon moment, i serà ales­ho­res quan la de Tar­ra­gona pas­sarà a dir-se «Camp de Tar­ra­gona». Per últim, arri­barà el torn de l'Alt Piri­neu i l'Aran i la Cata­lu­nya Cen­tral. Men­tre la resta tenen defi­nida la capi­tal –vegeu fitxa adjunta– l'exe­cu­tiu no con­creta quina serà la d'aques­tes dues últi­mes. «Una llei del Par­la­ment deci­dirà la seu ins­ti­tu­ci­o­nal», apun­tava el con­se­ller fent ser­vir la deno­mi­nació tècnica amb què es refe­rei­xen a la capi­tal. El govern evita així pro­nun­ciar-se sobre la dis­puta que man­te­nen Vic i Man­resa, d'una banda, i la que enfronta Vielha, la Seu d'Urgell, Sort i Tremp, de l'altra.

L'esta­bli­ment de les capi­tals de les vegue­ries és un dels aspec­tes que s'ha introduït en les nego­ci­a­ci­ons de les dar­re­res set­ma­nes. La llei també ha sofert algu­nes modi­fi­ca­ci­ons res­pecte a la Val d'Aran. Si bé es reco­neix que es rela­ci­ona direc­ta­ment amb la Gene­ra­li­tat –tal com fixa l'Esta­tut–, el govern l'ha inclosa en el con­sell de vegue­ria de l'Alt Piri­neu i l'Aran.

No hi ha dupli­ci­tat

La nova orga­nit­zació ter­ri­to­rial, tal com es va esforçar a dei­xar clar el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, no com­por­tarà cap desem­bor­sa­ment extra­or­di­nari, mal­grat que es passa de qua­tre dipu­ta­ci­ons a set vegue­ries. «No hi ha cap mena de super­po­sició d'admi­nis­tra­ci­ons», defen­sava. «No hi haurà més fun­ci­o­na­ris», insis­tia davant dels que con­si­de­ren que, en l'actual moment de crisi, no és oportú aquest debat ter­ri­to­rial.

Cronòmetre en marxa

Mon­ti­lla, que ha vol­gut capi­ta­ne­jar el pro­jecte mal­grat que surti del forn de Gover­nació, va donar per feta la feina de l'exe­cu­tiu amb una llei pro­mesa des del pri­mer tri­par­tit, però pen­dent des del 1987. Ara, que tiri enda­vant, «depèn del Par­la­ment» i «és res­pon­sa­bi­li­tat de tots els grups», aler­tava el Pre­si­dent. El cronòmetre corre en con­tra de la nor­ma­tiva. Tot i que l'exe­cu­tiu ha dema­nat que es tra­miti per la via d'urgència, tan sols que­den sis mesos per aca­bar el dar­rer període de ses­si­ons de la legis­la­tura.

Si hi ha temps, l'exe­cu­tiu pre­veu que la nova orga­nit­zació ter­ri­to­rial comenci a cami­nar abans de les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2011, que abans dels comi­cis ja s'esti­gui en la segona fase, en què ja s'hagi cons­tituït la vegue­ria de les Ter­res de l'Ebre per a la qual es neces­sita el con­curs de l'Estat, que haurà de modi­fi­car la llei orgànica de règim local. Mon­ti­lla i Ausàs van con­fir­mar que hi ha hagut con­ver­ses amb l'Estat per fer les refor­mes per­ti­nents.

Alt Pirineu i Aran
Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d'Aran.
Capital: ?
Barcelona
Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
Capital: Barcelona
Catalunya Central
Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès.
Capital: ?
Girona
Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, Ripollès i la Selva.
Capital: Girona
Lleida
Garrigues, la Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, el Segrià i l'Urgell.
Capital: Lleida
Camp de Tarragona
Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà i Priorat.
Capital: Tarragona
Terres de l'Ebre
Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
Capital: Tortosa

Satisfacció dels partits

Amb l'olla de les reaccions territorials bullint, els partits del govern van rebre amb molta satisfacció l'aprovació de la llei d'organització territorial per part de l'executiu. En especial ERC, que és qui, des del Departament de Governació l'ha impulsada. Es tracta d'un dels projectes estel·lars dels republicans, juntament amb la llei de consultes o la del cinema. Des d'ICV, el president del grup parlamentari, Jaume Bosch, també va celebrar-ho apuntant que, en les últimes setmanes, s'ha avançat cap «al consens territorial», una feina que s'ha de continuar «al Parlament». El PSC va subratllar «la valentia i el rigor» de Montilla per tirar endavant una normativa pendent des de feia més de 30 anys. Des de CiU, en canvi, van criticar que s'hi hagi donat llum verd quan «no té el consens de ningú» i creu que només es fa «perquè no sigui dit que no es fa».

I la llei electoral?

Amb la llei de vegueries acabada de sortir de l'executiu i la de la Sindicatura de Comptes, que el president de la Generalitat va avançar que s'aprovarà «molt aviat», ara queda la llei electoral. La normativa, també pendent del primer tripartit, es treballa en ponència parlamentària per l'alt consens que requereix –dues terceres parts de la cambra catalana– i el grup, que ja s'ha reunit vuit vegades, està encallat en el model electoral. Justament ahir els grups van mantenir una trobada informal en què es va posar damunt la taula la possibilitat de prorrogar els treballs de la ponència, a la qual segons els terminis li queda un mes de feina. Els partits, però, van sortir de la reunió amb un moderat optimisme i apuntant que, malgrat les diferències, es pot avançar cap a la definició d'un futur «model català» més enllà de les propostes de cada formació.

«Jo no sóc candidat»

El president de la Generalitat va evitar ahir referir-se a la pugna que mantenen els seus socis de govern d'ERC i ICV-EUiA, sorgida després que el president dels republicans, Joan Puigcercós, exclogués els ecosocialistes d'un eventual nou govern amb el PSC. Puigcercós hi ha anat insistint –ha parlat de les «rebequeries» d'Iniciativa– i ha anat rebent rèplica d'ICV-EUiA, que ha demanat una trobada amb els republicans per mirar de signar un pacte de no agressió. «Jo no sóc candidat», va dir Montilla donant a entendre que no entrarà en les picabaralles dels socis. «Estic aquí fent de president», deixava clar després de la reunió del Consell Executiu. El president de la Generalitat va certificar la seva voluntat de «dedicar-nos a governar i a complir el full de ruta, a treballar al llarg de tota la legislatura».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.