Xoc al límit entre Trump i l’FBI

Els objectius polítics van vèncer als consells i advertències de l’FBI, i finalment el Comitè d’Intel·ligència de la Cambra de Representants dels EUA, amb la benedicció de Donald Trump, va fer públic ahir un polèmic memoràndum –fins aleshores confidencial– que té l’objectiu de desacreditar la investigació de la trama russa que persegueix el president.

I, com era d’esperar, el terratrèmol va ser immediat. El conflicte entre Trump i l’FBI, encarregat de la investigació del Russiagate, ja era intens abans de la publicació de l’informe. L’ambient era més que tens, amb el president tibant la corda al màxim per provocar l’esclat d’una guerra. Ho ha aconseguit, enemistant-se amb els serveis d’intel·ligència i deixant la relació enmig d’un polvorí que pot acabar d’explotar en qualsevol moment.

Trump va demostrar que, per desfer-se de la persecució de la trama russa, és capaç de fer-ho tot, fins i tot desvirtuar les agències governamentals que l’investiguen. S’ho juga tot al descrèdit, i el memoràndum d’ahir és l’as que espera que sigui guanyador.

El gruix de l’acusació del document, de tres pàgines i mitja d’extensió i redactat per l’equip d’un congressista republicà, es basa en la premissa que l’FBI i el Departament de Justícia van actuar de manera partidista en la investigació al voltant de la figura del magnat i els seus lligams amb Moscou. En concret, detalla un excés en el seu poder i autoritat per espiar Carter Page, un assessor de la campanya de Trump.

El “clar biaix” se sostindria en la idea que la “part essencial” per aconseguir que s’autoritzés espiar Page va ser el famós “dossier Steele”, elaborat per un exespia britànic, pagat en part pel Partit Demòcrata i que contenia detalls sòrdids de Trump.

La part del pagament que van fer els demòcrates s’hauria omès en la petició d’una ordre judicial, cosa que faria sospitar de la intenció partidista contra l’actual president i corroboraria la idea de Trump.

L’FBI havia alertat reiteradament que tenia “greus preocupacions sobre omissions materials de fets que impactaven fonamentalment la precisió del memoràndum”. Res no va importar.

“És una desgràcia, molts haurien d’estar avergonyits”, va dir Trump en anunciar que autoritzava la difusió de l’informe sense cap correcció ni censura. “Es plantegen seriosos dubtes sobre la integritat de les decisions preses en els alts nivells del Departament de Justícia i l’FBI”, va rematar la portaveu presidencial, Sarah Sanders.

En el document se cita cinc persones com a responsables de la renovació de les ordres d’espionatge, totes fora de l’administració per acomiadaments, recol·locacions o dimissions forçades. Totes menys una: Rod Rosenstein, el número dos al Departament de Justícia.

Tots els focus l’assenyalen com el punt més calent del moment. Rosenstein, nomenat per Trump per al càrrec, s’ha convertit en una pedra a la sabata del president, un os més dur del que es preveia: no només es va oposar frontalment a la difusió del memoràndum, sinó que a banda defensa a ultrança la feina dels investigadors del Russiagate, de la qual és el supervisor últim. La guillotina de Trump és sobre el seu cap. El president va deixar anar un enigmàtic “deduïu què passarà”, a la pregunta de si continuava confiant en ell.

De fons ressonen les paraules del president en el discurs sobre l’Estat de la Unió de dimecres, quan va demanar al Congrés que autoritzés al gabinet presidencial “eliminar els empleats federals que soscavin la confiança pública o fallin al poble nord-americà”.

Els líders demòcrates li van advertir que acomiadar Rosenstein o Mueller portaria a una “crisi constitucional” només vista durant la “Massacre de la Nit de Dissabte”, que va desembocar en el Watergate.

Els agents de l’FBI, per la seva banda, no van dubtar a entrar en la guerra contra el president. “No hem permès mai, ni permetrem, que les polítiques partidistes ens distreguin del nostre solemne compromís cap a la nostra missió”, van afirmar en un comunicat.