El Parlament veu inconstitucional la suspensió de la investidura
Al·lega que el TC només podia suspendre-la si admetia a tràmit el recurs del PP
Coincideix amb el Consell d’Estat que no es podia pressuposar que Puigdemont no hi seria
El Tribunal Constitucional (TC) s’ha situat fora de l’empara legal en suspendre cautelarment la investidura de Puigdemont. O bé rebutjava la impugnació preventiva del govern de Rajoy, o bé l’admetia a tràmit per tal de suspendre la investidura. No va fer ni una cosa ni l’altra. No la va admetre a tràmit perquè havia d’escoltar les al·legacions dels afectats però, en canvi, va suspendre cautelarment la investidura en determinar “com s’havia de fer”, un aspecte que no preveu el seu propi ordenament.
Així ho conclou l’informe d’al·legacions del Parlament signat pel lletrat Joan Ridao, que considera que adoptar mesures cautelars sense haver-se pronunciat sobre l’admissió a tràmit “és mereixedor del major retret d’inconstitucionalitat”. En el document es recorda que la llei orgànica del TC només preveu la suspensió i les mesures cautelars en el moment de resoldre “l’admissió a tràmit”. Com que en la seva interlocutòria del 27 de gener l’alt tribunal no admet la impugnació preventiva de Rajoy acaba justificant la suspensió cautelar de la investidura per “raons d’urgència” com adduïa l’executiu espanyol, “sense major raonament” i en el que considera “un salt com a mínim audaç”.
Extralimitació del TC
Per tot plegat, els serveis jurídics del Parlament consideren que el TC s’ha “extralimitat” en les seves funcions i ha “usurpat” les funcions que corresponen al Parlament perquè ha determinat “la manera en què pot portar-se a terme la sessió d’investidura” com si es tractés d’una mesura cautelar. Cal recordar que la interlocutòria del TC condiciona la investidura de Puigdemont al fet que es presenti en persona al Parlament i que tingui el permís del jutge Llarena. L’informe del Parlament conclou que el Tribunal Constitucional posa aquestes condicions fent seu l’argument del govern de Rajoy segons el qual Puigdemont no es presentarà a la investidura quan això només és una hipòtesi. I recorda que així ho va entendre el Consell d’Estat, que va establir que no es podia considerar inconstitucional la proposta d’investidura de Puigdemont feta pel president del Parlament “basant-se la hipòtesi” que el candidat no compareixerà a la cambra el dia previst per a la sessió.
Així, l’informe recorda que la funció de l’alt tribunal és determinar la constitucionalitat de les resolucions impugnades i no altra cosa perquè el seu “és un control jurídic, no polític ni d’oportunitat”.
Es dona per fet que no tindrà permís del jutge
Pel que fa al fons de la impugnació de l’advocat de l’Estat, l’informe del Parlament considera desmesurat pressuposar en el mateix moment de la impugnació que el candidat “no farà acte de presència a la cambra el dia i l’hora assenyalats”. En aquest sentit, recorda l’“especial zel” amb què les forces i cossos de seguretat de l’Estat es van desplegar per si Puigdemont entrava a l’Estat espanyol o accedia al Parlament. També qualifica de “fal·laç” i “barroer” l’argumentari de l’advocat de l’Estat segons el qual el president del Parlament, Roger Torrent, va proposar la investidura de Puigdemont tot i saber que no seria possible, cometent un “flagrant incompliment constitucional” i mogut per un “clar afany partidista d’índole independentista”. Contràriament, les al·legacions del Parlament consideren que Torrent sí que hauria incomplert la Constitució i l’Estatut si no hagués proposat “el candidat que reunia la majoria necessària”. El Parlament també al·lega que Puigdemont, que no ha estat condemnat per cap tribunal, podria haver assistit a la investidura, fins i tot en cas de ser detingut, amb permís del jutge com va passar amb l’etarra Yoldi. En canvi, retreu l’informe, la impugnació de l’Estat ja dona per fet que el jutge no hauria concedit el permís.