Política

la crònica

“Hola, som el poble”

El parc de la Ciu­ta­de­lla s’havia des­per­tat par­cel·lat. Men­tre en una àmplia àrea l’acti­vi­tat del dis­sabte es desen­vo­lupa amb la pla­ci­desa habi­tual, els encon­torns del Par­la­ment bar­ren el pas amb tan­ques a qual­se­vol que no dugui acre­di­tació. Mos­sos i peri­o­dis­tes són els únics tes­ti­mo­nis del que s’esdevé al vol­tant de l’antic pol­vorí. Els poli­cies s’acos­ten a qual­se­vol que rondi pel recinte aco­tat amb un lleu toc de visera com a salu­tació i la pre­gunta: “Bon dia, què fa vostè per aquí?”, o l’acla­ri­ment: “No, no es per­met el pas; és per pre­caució.”

Gar­ses, gavi­nes ria­lle­res, gavi­ans, ber­nats pes­cai­res i cotor­res per­fo­ren l’aire amb els seus esga­rips, però no se sen­ten ni lemes de mani­fes­tants, ni him­nes, ni oneja cap altra ban­dera que les regla­mentàries del Par­la­ment. La Ciu­ta­de­lla sem­bla lliu­rada a les mesu­res de segu­re­tat. Tota? No, un petit grup d’irre­duc­ti­bles inde­pen­den­tis­tes resis­teix, abo­cats a una de les tan­ques des de la qual es divisa la façana del Par­la­ment, frus­trats per no poder-s’hi atan­sar.

Hi ha en Juanma, abi­llat de dalt a baix amb equip de ciclista, que mira impo­tent cap a l’edi­fici. Al seu cos­tat, una senyora amb un bar­ret de palla i un matri­moni amb la premsa sota el braç i escol­ten el Juanma, que mig per a ell, mig per a qui el vul­gui aten­dre, diu: “Si accep­tem el retorn a l’auto­no­mia, això ens pas­sarà fac­tura.” Queda inau­gu­rat el debat. S’hi va acos­tant gent de totes les edats. La senyora del bar­ret de palla escolta asto­rada el relat del Juanma, que fa poc va anar a Madrid i que va ser asset­jat a pre­gun­tes per la Policía Naci­o­nal per dur un llaç groc. “Els hau­ries d’haver dit que és el símbol de la democràcia, que està per sobre de tot”, acon­se­lla la senyora, en cas­tellà. I s’aco­mi­ada dei­xant anar com qui no vol la cosa: “I soc de Madrid, jo.”

El grup de ponents s’eixam­pla, com en l’època de les enyo­ra­des tertúlies a Cana­le­tes. En Joan, que es defi­neix “de ciències” per pro­var la seva raci­o­na­li­tat, creu que la República és una cursa de fons: “Cal tenir uni­tat i deter­mi­nació, això és com la lle­tra de L’estaca, si esti­rem tots...” Està per­su­a­dit que s’impo­sarà el dis­curs català de la democràcia i la moder­ni­tat, que va “cin­quanta anys davant” dels que veuen Espa­nya com un ens into­ca­ble. “Hem d’apli­car la intel·ligència des d’un pro­jecte que té poques fis­su­res” i con­tra “la violència ins­ti­tu­ci­o­nal”. “Els inde­pen­den­tis­tes –afirma– estem molt poli­tit­zats i rumiem molt abans de votar.” Tots els pre­sents asse­gu­ren que no tenen res con­tra Espa­nya ni con­tra els espa­nyols, sinó con­tra l’Estat i el sis­tema que ha gene­rat. “Quan vaig per Espa­nya –subrat­lla en Joan– sem­pre els dic que, quan siguem inde­pen­dents, a ells també els anirà bé.”

Aten­tes, unes dones obser­ven la con­versa. Són l’Elena, de Navarra, i la seva filla, que estu­dia a Bar­ce­lona. Desit­gen sort en la inves­ti­dura, perquè, indi­quen: “A la nos­tra terra conei­xem molt bé l’Estat espa­nyol.” Se’n van entre els “agur” agraïts dels par­ti­ci­pants en el debat a peu dret, al qual s’ha afe­git un jove amb una mot­xi­lla, que som­riu amar­ga­ment defi­nint “la rea­li­tat paral·lela” en què viuen els uni­o­nis­tes que equi­pa­ren l’inde­pen­den­tisme al nazisme o que es cre­uen la mani­pu­lació mediàtica d’alguns mit­jans.

Poc abans de dis­sol­dre’s la colla, s’hi acos­ten la Conxa i el seu com­pany. Radi­ants. Repre­sen­ten els que en cada “jor­nada deci­siva” sur­ten al car­rer a fes­te­jar i a rei­vin­di­car. La Conxa saluda: “Hola, som el poble”, i hi afe­geix que seran “tos­su­da­ment, sem­pre, allà on cal­gui”. I som­riu amb lla­vis i ulls, sense saber que ha defi­nit la jor­nada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.