L’activisme de la UdG, en acció i pensament

Prendre partit no és només penjar llaços grocs a les columnes del claustre de la Facultat de Lletres de la UdG. És molt més que fer visibles els símbols des de la talaia del pensament. La funció de la universitat pública en la repressió actual és implicar-se activament en la defensa de les llibertats i fer-ho, també, des de la reflexió. Així, el degà de la Facultat de Lletres, Àngel Quintana, va destacar la feina de Joan Vergés al capdavant de la Càtedra Ferrater Mora amb el cicle de conferències Llibertats i repressió. Ahir es va tancar amb el portaveu d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, l’escriptora i ex-presa política a finals dels anys vuitanta Núria Cadenes i amb la participació de l’exconseller de Cultura Lluís Puig, des de Brussel·les. L’escriptor Josep Maria Fonalleras exercia de croupier de la taula, presentada com la “més reivindicativa”. I en aquest marc de reivindicació, d’acció i de pensament, Marcel Mauri va agrair a la UdG l’activisme, tot recalcant la falta d’implicació d’altres universitats públiques.

Des de l’exili belga, i a través de la pantalla, Lluís Puig va fer una crida a la perseverança davant d’un auditori en què es trobaven a faltar els joves estudiants, en època d’exàmens. “El 155 pretenia sembrar i escampar la por de les represàlies en tota la societat civil”, va assenyalar. Puig va remarcar que “no s’ha de deixar que el regne de la por penetri” en tots els àmbits de la societat posant d’exemple “el pallasso, el raper, el mecànic...”; “cometríem un gravíssim error”, va reblar. Sobre si Europa escolta, Lluís Puig, des de Brussel·les, va insistir que “ningú entén la presó preventiva”. I de la repressió actual va recordar la persecució de l’independentisme el 1992 tot assenyalant que “no és nou el que passa ara”. En l’eixamplament de la base social, Mauri va destacar que els empresonaments han triplicat l’independentisme en relació amb fa quinze anys, si bé va insistir en la tasca, fonamental, d’explicar-se, de “confrontar-se des del diàleg” amb una finalitat integrativa i no “d’adoctrinament”. Mauri va comparar la Catalunya que va inspirar el president de la Mancomunitat, Prat de la Riba, la de “ni un poble sense escola, biblioteca i telèfon” amb la situació actual. La modernització que proposava la Catalunya del 1914 davant d’una Espanya que no havia fet ni la revolució industrial és la mateixa que ara vol la independència, va clamar Mauri.

Núria Cadenes, des de l’emotivitat, va recordar que ara “som més lliures que fa un any”, a preguntes de Fonalleras, el qual va mencionar un text de la Cadenes escriptora: “Et posen a la presó però el més important és que no et posin la presó a dins.” Va dir Núria Cadenes: “Col·lectivament ens hem adonat de la carcassa repressiva de l’Estat, una brutalitat que el debilita com a Estat.” Des del públic, el professor Xavier Pla va lloar la feina dels advocats internacionals tot remarcant-ne una fredor racional en el discurs, necessària davant l’Europa dels estats, i del sentimentalisme català. Des de l’auditori també es va insistir en el fet que Europa necessita una “Catalunya independent, com a motor del sud” per refundar-se. Josep Maria Fonalleras va cloure la taula amb una cita de La pesta de Camus.

La jornada va finalitzar amb el primer dinar groc a la UdG, que va reunir 150 persones, amb pràcticament tot l’equip de govern, i amb un menú de fideuada i plàtan, flam o crema. A més, hi eren presents familiars dels exiliats: Agustí Lledó, professor de la Facultat de Ciències i nebot de Clara Ponsatí, i Anna Puigdemont, germana del president Puigdemont.