Assaig galdós de diàleg

El Melià de Sitges acollia ahir al vespre portaveus de primera fila dels partits. Tots hi havien estat convocats, encara que la CUP no hi va assistir. Els que hi eren debatien les propostes de solucions que el Cercle d’Economia, que celebra fins avui la seva trobada anual, ha fet fa poc en un document sobre el futur de Catalunya. Resumint molt, el text expressa la preocupació per la situació política i social i aporta idees per millorar l’autogovern de Catalunya i el funcionament del model territorial d’Estat. Entre aquestes, un nou estatut amb rang de constitució catalana i un pacte intern entre els grups parlamentaris per recuperar la convivència. El lobby econòmic també creu convenient redissenyar l’Estat per donar-li un aire més federal i un nou model de finançament.

Miquel Iceta va ser qui més d’acord va estar amb el document. “Ens cal un acord entre catalans per arribar al pacte d’estat que necessitem”, va dir el líder del PSC, que va instar a “no resignar-se i a estar disposats a transigir”, a més d’aplaudir la proposta de reforma constitucional “com a culminació d’un esforç de consens polític que ni tan sols ha començat”. Pocs minuts abans, Xavier Domènech, per part d’En Comú Podem, havia refermat la posició històrica del seu grup, dient no a les estratègies unilaterals, que “han deixat exclosa” molta gent al país. Domènech va valorar molt bé la idea d’un estatut amb categoria de constitució, que va assenyalar que “pot agrupar independentistes i els que no ho són” per avançar en “camins compartits més enllà de la realitat autonòmica esgotada”.

La líder de Cs, Inés Arrimadas, no va sorprendre ningú quan va assegurar que hi ha un problema entre catalans i que la cosa no va tant d’un enfrontament entre Catalunya i l’Estat. Tampoc eren noves la seva evocació del fet d’haver estat el partit més votat ni la tesi que la llei electoral els va perjudicar, ni les admonicions per la “fugida d’empreses”. García Albiol, per la seva banda, va afegir una volta de rosca a aquest discurs i va denunciar la “fractura social” que afecta la convivència entre amics i familiars. L’independentisme “no es conformarà amb les propostes del Cercle”, va subratllar Albiol. I, certament, el més discrepant va ser Sergi Sabrià, d’ERC, que va dedicar un record a Oriol Junqueras, “que fa 211 dies que és a la presó”. Per Sabrià, un canvi en el finançament “queda curt” i el que cal és un estat “per millorar la societat i l’economia”. La República, va dir, “és la millor manera d’ajudar la gent, tot i que trigarem a arribar-hi més del que havíem pensat. Sabrià va recordar la necessitat de consensos amplis contraposant-los al “no” constant de l’Estat “des del Congrés i des dels jutjats”. Per tot plegat, va reblar, “tot i que agraïm el rigor i la voluntat de diàleg que hem trobat a faltar en altres àmbits, aquesta no és la nostra proposta”.

Per la seva banda, Lluís Font, diputat de JxCat, va fer les delícies dels assistents amb una exegesi del text del Cercle trufada de referències cultes, frases llatines, cites de Hegel i i expressions com ara “aroma schumpeteriana”, de manera que, tot i les dificultats per seguir-li el fil, va exercitar les neurones de l’audiència. Finalment, tot i que el moderador, un deliciós Antón Costas, catedràtic i expresident del Cercle, va demanar als polítics que “ens donessin una alegria” en forma de diàleg, el d’ahir en va ser un assaig una mica galdós.