Abstenció en temps de Quaresma

El PSC i la CUP ja han reconegut que tenen decidida la seva abstenció al pressupost municipal que CiU presentarà al ple del mes de març. ICV ho acabarà de decidir dilluns, però la reunió servirà per prendre una decisió entre l'abstenció i el vot afirmatiu «en funció d'alguns detalls que s'han d'acabar de concretar», segons va explicar ahir el portaveu del grup ecosocialista, Bernat Villarroya. ERC no sap què farà. Ho decidirà dilluns a la nit perquè, segons el portaveu, Pep Quelart, encara estan pendents d'algunes respostes per part del govern local. I el PP, de moment, no diu res.

Quan dimecres, el PSC va anunciar la seva intenció d'abstenir-se més d'un al govern va respirar alleujat, malgrat que al grup municipal de CiU són d'aquells que no donen res per tancat «fins que és al sac i ben lligat». Després d'anunciar les seves intencions, els socialistes van voler deixar ben clar que aquest era un pas «de responsabilitat política» que feien amb l'objectiu que totes les mesures anticrisi aprovades en la mesa de partits es puguin posar en marxa el més aviat possible. A més, el PSC va recordar que CiU no va fer mai aquest exercici de responsabilitat quan ells governaven i que només els van posar pals a les rodes per intentar frenar l'acció del govern. Aquests dies s'han disparat els rumors sobre els vots en un sentit o en l'altre. Hi ha qui pensa que el PSC s'ha convertit en una víctima de la seva pròpia trampa i que no s'esperava aquest resultat quan va sol·licitar un ple extraordinari per crear un grup de treball sobre mesures anticrisi. És cert que, en el moment que els socialistes van demanar aquest ple, la situació era molt tensa al si del consistori i que les relacions entre CiU i el PSC no afavorien cap entesa possible. Però el cert és que la resta dels partits de l'oposició es van prendre els compromisos als quals van arribar com una oportunitat per tirar endavant i trobar una sortida a la situació de paràlisi que havia conduït la mala relació entre les dues forces majoritàries. El fet que CiU i el PSC quedessin empatats a regidors en les últimes eleccions municipals va conduir l'Ajuntament a un context insostenible, que la majoria dels partits, volent o sense voler, van interpretar com quatre anys de campanya electoral.

Si les campanyes electorals ja són pesades en el tempus que els donen els partits, quan el mandat es converteix en un estat constant de campanya, la cosa es fa insuportable per als treballadors municipals, per a la població i fins i tot per als mateixos polítics. I això és el que viu Vilafranca des del 2003. CiU busca la millor posició de sortida per a la pròxima convocatòria i el PSC, que va sortir derrotat de la manca d'idees de les passades eleccions, ara es vol convertir de la nit al dia en una màquina de fabricar il·lusió. En aquests dies hi ha alguns partits, petits, que han demostrat que hi ha altres maneres de treballar per a la ciutat. I és cert que els partits grans s'han vist abocats a entendre's davant la possibilitat de quedar en calça curta un cop ja s'ha acabat el carnaval.

I acabat el carnaval, a Vilafranca, com a la majoria de municipis de les seves característiques, ha arribat el temps de Quaresma. El dejuni i l'abstenció –en el seu sentit més literal– seran les protagonistes del pressupost que CiU presentarà al ple de març. Les grans inversions, els grans projectes i les idees de futur han quedat per a temps millors. I malgrat tot, CiU podrà aprovar el pressupost, amb tota probabilitat, per posar en marxa els plans que han de servir per ajudar a grups de risc a sortir de situacions crítiques, malgrat que els qualifiquin de «conservadors». El PSC se n'abstindrà perquè la manca d'il·lusió i de projectes no forma part del seu model de ciutat, la CUP se n'abstindrà perquè continua reclamant un projecte de pressupost participatiu. La resta, ja ho diran. Però veient que és temps de dejuni i abstenció, i que el 2011 ja truca a la porta a veure qui és el valent que se la juga per un altre.