L’eix nacional crea diferències en les primàries dels comuns

Uns 12.000 afiliats de Catalunya en Comú participen, des de divendres fins demà, en el procés de primàries per renovar els càrrecs de la direcció del partit. La definició en l’eix nacional i el model d’encaix entre Catalunya i Espanya és l’element que més distancia les tres candidatures que s’hi presenten. I també el que més reclamen les bases del partit, segons es va poder palpar ahir en la presentació dels tres aspirants, que, això sí, amb prou feines va aplegar unes 40 persones.

Xavier Domènech i Ada Colau lideren la candidatura Construïm en Comú amb una línia continuista i, a priori, parteixen amb avantatge per superar els altres dos competidors, més clarament definits en un sentit federalista i independentista. Les bases del partit van insistir ahir que l’equidistància explica els mals resultats electorals del 21-D, en clar contrast amb les dues victòries en les eleccions generals. Domènech, però, va negar la indefinició perquè ha adoptat “l’ideari polític aprovat en la darrera assemblea” i es fixa com a principal objectiu que, com a Barcelona, “els ajuntaments del canvi siguin una realitat arreu del país”. Domènech va refusar que la seva llista sigui fruit d’un pacte entre ICV i Barcelona en Comú, va defensar-la com un exemple de la diversitat de l’espai polític que representa, i va fixar clarament el punt de mira en les eleccions municipals.

En canvi, els seus adversaris van instar els votants de Catalunya en Comú a definir-se en relació amb el procés. Ho va fer especialment José Luis Atienza (Comuns Federalistes), que veu necessari “marcar distàncies amb el processisme amb una solució federal”. L’exregidor de Viladecans sosté que “l’única manera de superar el conflicte entre Catalunya i Espanya és una solució federal, i confia que marcant aquest perfil millorarien els resultats de la seva formació: “En les darreres eleccions ens vam presentar sense un model d’estat ni un projecte nacional per a Catalunya, i d’aquí els mals resultats”, va explicar. Atienza va lamentar que gestos com penjar el llaç groc a l’ajuntament de Barcelona els han allunyat del que –segons el seu parer– és “la nació real de Catalunya”. “Serà difícil afrontar les municipals si no sabem què volem ser quan siguem grans, tant a Catalunya com a Espanya”, hi va afegir.

Finalment, la tercera candidatura en discòrdia s’anomena Desbordem i l’encapçala Sònia Farré amb un perfil “més rupturista i desobedient”. També és qui es defineix més clarament a favor del dret a decidir. “En la política catalana és l’hora d’entomar el repte de reconstruir l’horitzó sobiranista i republicà, que faci compatible tant la via confederal com la independentista”, explicava Farré, per a qui el referèndum continua sent una eina vàlida. El seu ideari, a més, també inclou socialitzar sectors estratègics com la banca i l’energia.