CDC i ERC treuen importància al descens de la participació en les consultes sobiranistes

Ni «pun­xada» ni «fracàs al qua­drat». CDC i ERC van reba­tre ahir els argu­ments amb què el PP, Ciu­ta­dans i la Bru­nete mediàtica van menys­te­nir les con­sul­tes de diu­menge tra­ient importància als més de 6 punts que va bai­xar la par­ti­ci­pació res­pecte a la pri­mera onada de con­sul­tes, la del 13 de desem­bre. CDC va argu­men­tar que l'intent de «cri­mi­na­lit­zar» i «ridi­cu­lit­zar» les del 28 de febrer és només «la res­posta de la por». Puig va subrat­llar les vir­tuts de la ini­ci­a­tiva «des del punt de vista democràtic» i la va defen­sar com a expressió d'«un país que no es ren­deix». El secre­tari gene­ral adjunt de Con­vergència va dir que no hi ha cap altra pro­posta nas­cuda de la soci­e­tat civil que impli­qui un de cada qua­tre ciu­ta­dans. «CiU es com­pro­met a pren­dre'n nota», va garan­tir.

També Esquerra va tro­bar «molt posi­tiva» la mit­jana de par­ti­ci­pació de les dues ona­des de con­sul­tes, del 25%. Llo­rente va inter­pre­tar els resul­tats com un aval a la via gra­du­a­lista per la inde­pendència per la qual apos­ten els repu­bli­cans. «S'equi­vo­quen els que cre­uen que la inde­pendència caurà com una fruita madura i arri­barà per si sola sense esforç», va etzi­bar de manera enco­berta a CiU. No va ser l'únic retret que ERC va llançar a la fede­ració. Llo­rente va lamen­tar que la for­mació que lidera Artur Mas rebaixés el segui­ment de les con­sul­tes res­pecte a les del desem­bre i ho va atri­buir al fet que ja només es pre­o­cupa per la pro­xi­mi­tat de les elec­ci­ons al Par­la­ment.

Aquest va ser pre­ci­sa­ment el flanc dels comen­ta­ris del PSC, que rei­te­ra­da­ment ha cri­ti­cat una supo­sada deriva sobi­ra­nista de la fede­ració. El vice­pri­mer secre­tari, Miquel Iceta, va expres­sar la seva «per­ple­xi­tat» pel paper «més que dis­cret» de CiU, que no va impli­car els seus màxims diri­gents en la jor­nada. Per Iceta, el fet que CiU hagi aban­do­nat el paper «pro­ta­go­nista» que va adop­tar el 13-D es deu al fet que «les elec­ci­ons són més a l'horitzó». Felip Puig va negar rotun­da­ment que la impli­cació de CiU fos menor i va jus­ti­fi­car la seva absència mediàtica –en l'ante­rior onada es va fer sen­tir a Osona– per pro­ble­mes d'incom­pa­ti­bi­li­tat d'agenda.

ICV va jus­ti­fi­car la dava­llada de la par­ti­ci­pació pel greu con­text econòmic. «La classe política, les empre­ses i la població en gene­ral bus­quen solu­ci­ons a la crisi i aquest tema passa a segon pla», va asse­nya­lar Dolors Camats. No obs­tant això, va tro­bar «posi­tiu» que més de 62.000 per­so­nes s'acos­tes­sin a les urnes per expres­sar-se.