Política

Lula, el pres més votat

popular L’expresident brasiler lidera tots els sondejos de les eleccions generals del 7 d’octubre

L’ordre de llibertat dictada per un jutge obre un conflicte judicial

Rousseff es presenta al Senat 2 anys després de la destitució

Luiz Inácio Lula da Silva passa les hores en una cel·la de 15 m², amb lli­bres, una tele i la visita de dese­nes d’amics i figu­res del Par­tit dels Tre­ba­lla­dors (PT). Les tro­ba­des que té des de fa tres mesos, quan un tri­bu­nal li va orde­nar que complís una con­demna de 12 anys de presó per cor­rupció, no són només per donar-li moral. L’expre­si­dent i el seu grup més pròxim abor­den, cada dia, dues estratègies paral·leles que depe­nen l’una de l’altra.

D’una banda, la judi­cial, pen­sada per treure de la presó el líder de l’esquerra bra­si­lera. De l’altra, l’elec­to­ral: Lula és el can­di­dat pre­si­den­cial del PT i l’únic que avui, si els son­de­jos no s’erren, pot vèncer en les elec­ci­ons gene­rals del 7 d’octu­bre.

La crisi política del Bra­sil podria ins­pi­rar el guió d’una bona pel·lícula. El polític més popu­lar del país està pres per cor­rupció, és can­di­dat a pre­si­dent i lidera totes les enques­tes. Però la can­di­da­tura de Lula és ferma només fins a l’agost, quan la justícia elec­to­ral podrà decla­rar-la nul·la perquè viola la llei de fitxa neta, apro­vada jus­ta­ment per Lula. Aquesta norma diu que ningú amb una con­demna ferma en segona instància pot pre­sen­tar-se a unes elec­ci­ons. El pano­rama no sem­bla l’ideal, però Lula ha deci­dit tibar la corda fins a les últi­mes con­seqüències. El PT con­fia que la pressió popu­lar obrirà una escletxa a través de què la justícia elec­to­ral apro­varà la can­di­da­tura de l’expre­si­dent. Només així s’explica la insistència del can­di­dat, que lluny de llançar la tova­llola, ha deci­dit fer cam­pa­nya des de la presó.

En rea­li­tat, els son­de­jos l’acom­pa­nyen. L’últim, de CNT/MDA, dona a Lula el 32,4% dels vots, a setze punts de distància del segon com­pe­ti­dor, l’exmi­li­tar d’extrema dreta Jair Bol­so­naro. El PT con­si­dera Lula un pres polític i amb aquest argu­ment inten­tarà que asso­leixi l’habi­li­tació elec­to­ral. L’altra bata­lla de fons, la de la causa per cor­rupció, es lliu­rarà al Tri­bu­nal Suprem. Lula va per­dre qual­se­vol pos­si­bi­li­tat d’èxit en pri­mera instància, quan el jutge Ser­gio Moro va ser impla­ca­ble, i també en segona instància. Els intents d’un magis­trat per alli­be­rar Lula i la rèplica en con­tra de dos magis­trats, diu­menge 8 de juliol, evi­den­cien l’escletxa oberta en el poder judi­cial per aquest cas.

Bata­lla judi­cial

Dilluns pas­sat, després de gai­rebé 24 hores d’ordres judi­ci­als con­tra­po­sa­des, Lula va estar a punt de que­dar lliure, fins que el cap d’un tri­bu­nal de Porto Ale­gre va ensor­rar les inten­ci­ons de l’expre­si­dent bra­si­ler i dels seus segui­dors.

Però el PT no perd les espe­ran­ces, fins al punt que es nega a bus­car un can­di­dat de relleu per a Lula. La cam­pa­nya per a les pre­si­den­ci­als està en marxa. Les figu­res del par­tit seran la veu de l’expre­si­dent en les entre­vis­tes en els mit­jans de comu­ni­cació i, més enda­vant, s’inten­tarà que se l’habi­liti per poder par­ti­ci­par en els debats pre­si­den­ci­als.

La cara de la cam­pa­nya serà Dilma Rous­seff, que, de la mà de Lula, ha deci­dit pre­sen­tar-se per al Senat. Des­tituïda l’agost del 2016 pel Congrés, Rous­seff ha sumat adep­tes a mesura que el seu suc­ces­sor, Mic­hel Temer, els anava per­dent. Els casos de cor­rupció asset­gen Temer i també bona part dels diri­gents de la dreta.

Resor­gi­ment

En aquest mar remo­gut, Rous­seff sor­geix, una vegada més, com una figura capaç d’impul­sar des del Senat els ide­als que van ser ban­dera del PT. “Ell em va empènyer a pre­sen­tar-me”, ha dit l’expre­si­denta de Lula, el líder incom­bus­ti­ble que està sem­pre pre­sent.

Rous­seff no pot ser can­di­data a la pre­sidència del Bra­sil a causa de la des­ti­tució del Congrés. Però la llei no dicta res sobre una pos­si­ble can­di­da­tura al Senat. Així doncs, l’exman­datària dis­pu­tarà un escó per l’estat de Minas Gerais, on va néixer. El seu prin­ci­pal rival serà el soci­al­demòcrata Aécio Neves, a qui ja va der­ro­tar en els comi­cis pre­si­den­ci­als del 2014. Neves també té càrrecs per cor­rupció, però no està pres com Lula i, per tant, pot ser can­di­dat.

El PT con­fia en un tri­omf de Rous­seff que iniciï el camí de la resur­recció del par­tit després del dal­ta­baix de la des­ti­tució de la pre­si­denta, el 2016. “Hi ha un sen­ti­ment a l’alça de soli­da­ri­tat amb Rous­seff i de rebuig cap al cop que la va allu­nyar de la pre­sidència. Temer només té el 4% de suport”, explica Patrus Ana­nias, coor­di­na­dor de la cam­pa­nya de l’expre­si­denta.

Lògica­ment, dar­rere de tot hi ha la mà de Lula, pres o en lli­ber­tat, que usarà la seva geni­a­li­tat política –que li va per­me­tre pas­sar de ser un anal­fa­bet a tor­ner mecànic, de tor­ner a líder sin­di­cal i de sin­di­ca­lista a pre­si­dent– per recrear l’espai per­dut de l’esquerra. La idea de Lula és unir tot el sec­tor que repre­senta sota “un pro­grama comú” que no depen­gui només d’un líder i que tin­gui una base prou ampla per fer front a les for­ces de la dreta. Aquest pro­grama serà sem­blant al que ja va por­tar el PT al poder. I el con­duc­tor, si bé no serà deter­mi­nant, podria fins i tot estar tan­cat en una presó de la poli­cia fede­ral de Curi­tiba sota càrrecs de cor­rupció.

32,4
per cent d’intenció de vot té Lula, segons els últims sondejos.
4
per cent de popularitat assoleix només l’actual president brasiler, Michel Temer.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia