L’exlíder de les FARC demana perdó a les víctimes de la guerrilla colombiana

Nou pas en el camí cap a la pau i la reconciliació a Colòmbia. Qui va ser el màxim líder de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), Rodrigo Londoño, conegut com a Timochenko, va demanar perdó a les víctimes dels segrestos i va reconèixer haver provocat un dolor irreparable als familiars dels capturats per la guerrilla, entre els anys 1993 i 2002. “Demanem perdó a totes les víctimes. Farem l’impossible perquè puguin conèixer la veritat del que va passar, assumirem les responsabilitats que ens correspongui”, va afirmar Timochenko divendres, en comparèixer, per primera vegada davant la jurisdicció especial per a la pau (JEP), una comissió d’investigació sobre les violacions de drets humans comeses durant el conflicte armat creada en el marc dels acords de pau entre el govern colombià i les FARC, ara convertides en partit polític.

“Estic disposat a veure com es materialitza el somni que vam teixir a l’Havana”, va dir l’excap guerriller en la vista amb la qual s’inicia el procés judicial contra els exlíders de la guerrilla colombiana. El procés, que va arrancar amb el cas 001, pretén aclarir els segrestos fets per les FARC entre el 1993 i el 2002. Amb aquest propòsit, la comissió d’investigació va citar 32 antics membres del secretariat i de l’estat major de les FARC, entre els quals figuren, a més de Londoño, Iván Márquez, Pastor Alape, Pablo Catatumbo o Carlos Antonio Lozada.

També es va citar Jesús Santrich, pres en un penal de Bogotà, que va declarar per videoconferència. Londoño, Lozada i Catatumbo, van ser els únics que eren presents a la sala, ja que van acordar que la resta hi fossin representants pels seus advocats en protesta per l’empresonament de Sanntrich. Així ho van explicar els exlíders guerrillers en un comunitat fet públic un cop acabada la compareixença. En la nota, els dirigents de l’antiga guerrilla demanen de nou perdó a les víctimes i reiteren el seu compromís a contribuir a aclarir els fets, ja que, segons ells, només a través de conèixer la veritat es pot “posar punt final a la fosca pàgina de la violència al nostre país”. Reconeixen que, del conflicte armat, al qual van arribar, diuen, impulsats pels alts principis d’humanitat i de solidaritat amb les víctimes de tota injustícia”, “hi va haver un brot de dolor, angoixa i pèrdues irreparables per a les famílies colombianes i estrangeres”.

En la vista, la presidenta de la sala de reconeixement de la veritat, la magistrada Julieta Lemaitre, que va qualificar la diligència de divendres com un “èxit”, va exposar els informes elaborats per la fiscalia sobre els delictes de segrest i extorsió comesos per les FARC des del 1993. La guerrilla va suspendre els segrestos a l’inici del procés de pau amb el govern colombià. Concretament, el 26 de febrer del 2012 la guerrilla va anunciar la fi dels segrestos com a pràctica de la seva actuació i va anunciar l’alliberament de totes les persones en captiveri.