Macron, en el punt de mira

“L’únic responsable d’aquest cas soc jo i només jo.” Amb un discurs dirigit als diputats del seu partit, el president francès, Emmanuel Macron, va assumir, dimarts passat, la responsabilitat del cas Benalla. L’escàndol provocat per la violenta detenció feta per Alexandre Benalla, cap de gabinet adjunt a l’Elisi, de dos manifestants, el passat 1 de maig, ha posat en dubte l’exemplaritat del dirigent centrista i ha qüestionat la seva voluntat de governar de manera personalista. Després de dies de silenci, Macron va passar, dimarts, a l’ofensiva amb el seu mea culpa i rebaixant el cas Benalla a una polèmica menor exagerada per la premsa i l’oposició.

“No es tracta d’un afer d’estat, sinó d’un afer d’estiu”, va assegurar, divendres al plató de la cadena TF1, el mateix Benalla. Cas menor per alguns, o bé “l’afer més greu durant el mandat de Macron”, segons la premsa, la realitat és que aquest escàndol ha sacsejat la política francesa. Els tres grups parlamentaris d’esquerres (França Insubmisa, socialistes i comunistes) van anunciar, divendres, que presentaran una moció de censura. Aquell mateix dia, els dirigents dels Republicans (dreta) van presentar el seu propi vot de censura.

Tot i que cap d’aquestes dues mocions, que seran debatudes, dimarts, no prosperarà, gràcies a la majoria absoluta del macronisme, l’oposició ha posat el cas Benalla en el centre de la vida política. Els treballs parlamentaris sobre la reforma constitucional van ser ajornats fins al setembre. Una comissió parlamentària va interrogar alguns dels actors implicats per desvelar els principals interrogants del cas.

Per què no van denunciar-ho a la justícia? Present en l’agitada manifestació de l’1 de maig a París com a “observador”, Benalla va interpel·lar de manera violenta una sèrie de manifestants, actuant com si fos un policia, tot i que no ocupava aquest càrrec. Encara que aquests fets podrien comportar delictes greus, com ara la usurpació de funcions, només van sancionar-lo amb quinze sense feina. Al contrari del que va indicar l’Elisi, Benalla va percebre al maig el seu sou complet (7.113 euros). Aquesta impunitat no deixa de resultar sorprenent tenint en compte que Macron va mostrar-se implacable l’estiu de l’any passat, quan va forçar la dimissió del general De Villiers. L’altra gran qüestió és quines eren les vertaderes funcions de Benalla. Després d’haver exercit com a responsable de seguretat de la campanya de Macron en les presidencials, aquest jove, de 26 anys, s’encarregava d’organitzar els desplaçaments del president francès. Disposava, però, d’una llicència d’armes i exercia com a guardaespatlles durant els desplaçaments privats del matrimoni Macron.

“La seva omnipresència i la seva manera d’actuar feien creure que formava part de les altes autoritats policials”, criticava un comissari de la gendarmeria en declaracions al setmanari Le Canard Enchaîné. L’ascens fulgurant de Benalla, malgrat la seva joventut i inexperiència, havia generat suspicàcies en la gendarmeria francesa. Unes tensions accentuades per les habituals sortides de to de Benalla davant d’agents de policia. De fet, Benalla va mostrar-se autoritari amb un cap d’esquadró policial el 16 de juliol, durant l’arribada a París de la selecció francesa. Segons Le Canard Enchaîné, el guardaespatlles de Macron va ser l’encarregat de guiar la delegació dels campions del món perquè baixés als Camps Elisis el més ràpid possible —en només 12 minuts, davant de 300.000 seguidors— i arribés a l’Elisi just abans de les vuit del vespre, hora en què comencen els telenotícies del vespre a l’Estat francès. Lluny de beneficiar-se de la victòria dels bleus, Macron es troba immers en una tempesta política pel mateix Benalla. Segons un sondeig d’Ipsos, només el 34% dels francesos assegura estar satisfet amb el seu mandat. Això representa els seus nivells de popularitat més baixos des de l’arribada a l’Elisi.

El cas no sembla una tempesta d’estiu, ja que, lluny d’amainar, empitjora. Dos joves van presentar, divendres, dues noves denúncies per agressió i usurpació de funcions contra Benalla. Aquests altres manifestants van decidir recórrer a la justícia després que el diari Libération mostrés un nou vídeo en què el cap de gabinet adjunt de l’Elisi apareix interpel·lant manifestants durant la manifestació de l’1 de maig a París. Les imatges mostrarien que la detenció violenta efectuada per Benalla al Barri Llatí de la capital francesa, que va originar l’escàndol revelat pel diari Le Monde, presumptament no seria l’única interpel·lació feta aquell dia pel guardaespatlles del president Emmanuel Macron.