Macron, en el punt de mira

“L’únic res­pon­sa­ble d’aquest cas soc jo i només jo.” Amb un dis­curs diri­git als dipu­tats del seu par­tit, el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, va assu­mir, dimarts pas­sat, la res­pon­sa­bi­li­tat del cas Bena­lla. L’escàndol pro­vo­cat per la vio­lenta detenció feta per Ale­xan­dre Bena­lla, cap de gabi­net adjunt a l’Elisi, de dos mani­fes­tants, el pas­sat 1 de maig, ha posat en dubte l’exem­pla­ri­tat del diri­gent cen­trista i ha qüesti­o­nat la seva volun­tat de gover­nar de manera per­so­na­lista. Després de dies de silenci, Macron va pas­sar, dimarts, a l’ofen­siva amb el seu mea culpa i rebai­xant el cas Bena­lla a una polèmica menor exa­ge­rada per la premsa i l’opo­sició.

“No es tracta d’un afer d’estat, sinó d’un afer d’estiu”, va asse­gu­rar, diven­dres al plató de la cadena TF1, el mateix Bena­lla. Cas menor per alguns, o bé “l’afer més greu durant el man­dat de Macron”, segons la premsa, la rea­li­tat és que aquest escàndol ha sac­se­jat la política fran­cesa. Els tres grups par­la­men­ta­ris d’esquer­res (França Insub­misa, soci­a­lis­tes i comu­nis­tes) van anun­ciar, diven­dres, que pre­sen­ta­ran una moció de cen­sura. Aquell mateix dia, els diri­gents dels Repu­bli­cans (dreta) van pre­sen­tar el seu propi vot de cen­sura.

Tot i que cap d’aques­tes dues moci­ons, que seran deba­tu­des, dimarts, no pros­pe­rarà, gràcies a la majo­ria abso­luta del macro­nisme, l’opo­sició ha posat el cas Bena­lla en el cen­tre de la vida política. Els tre­balls par­la­men­ta­ris sobre la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal van ser ajor­nats fins al setem­bre. Una comissió par­la­mentària va inter­ro­gar alguns dels actors impli­cats per des­ve­lar els prin­ci­pals inter­ro­gants del cas.

Per què no van denun­ciar-ho a la justícia? Pre­sent en l’agi­tada mani­fes­tació de l’1 de maig a París com a “obser­va­dor”, Bena­lla va inter­pel·lar de manera vio­lenta una sèrie de mani­fes­tants, actu­ant com si fos un poli­cia, tot i que no ocu­pava aquest càrrec. Encara que aquests fets podrien com­por­tar delic­tes greus, com ara la usur­pació de fun­ci­ons, només van san­ci­o­nar-lo amb quinze sense feina. Al con­trari del que va indi­car l’Elisi, Bena­lla va per­ce­bre al maig el seu sou com­plet (7.113 euros). Aquesta impu­ni­tat no deixa de resul­tar sor­pre­nent tenint en compte que Macron va mos­trar-se impla­ca­ble l’estiu de l’any pas­sat, quan va forçar la dimissió del gene­ral De Villi­ers. L’altra gran qüestió és qui­nes eren les ver­ta­de­res fun­ci­ons de Bena­lla. Després d’haver exer­cit com a res­pon­sa­ble de segu­re­tat de la cam­pa­nya de Macron en les pre­si­den­ci­als, aquest jove, de 26 anys, s’encar­re­gava d’orga­nit­zar els des­plaçaments del pre­si­dent francès. Dis­po­sava, però, d’una llicència d’armes i exer­cia com a guar­da­es­pat­lles durant els des­plaçaments pri­vats del matri­moni Macron.

“La seva omni­presència i la seva manera d’actuar feien creure que for­mava part de les altes auto­ri­tats poli­ci­als”, cri­ti­cava un comis­sari de la gen­dar­me­ria en decla­ra­ci­ons al set­ma­nari Le Canard Enchaîné. L’ascens ful­gu­rant de Bena­lla, mal­grat la seva joven­tut i inex­periència, havia gene­rat sus­picàcies en la gen­dar­me­ria fran­cesa. Unes ten­si­ons accen­tu­a­des per les habi­tu­als sor­ti­des de to de Bena­lla davant d’agents de poli­cia. De fet, Bena­lla va mos­trar-se auto­ri­tari amb un cap d’esquadró poli­cial el 16 de juliol, durant l’arri­bada a París de la selecció fran­cesa. Segons Le Canard Enchaîné, el guar­da­es­pat­lles de Macron va ser l’encar­re­gat de guiar la dele­gació dels cam­pi­ons del món perquè baixés als Camps Eli­sis el més ràpid pos­si­ble —en només 12 minuts, davant de 300.000 segui­dors— i arribés a l’Elisi just abans de les vuit del ves­pre, hora en què comen­cen els tele­notícies del ves­pre a l’Estat francès. Lluny de bene­fi­ciar-se de la victòria dels bleus, Macron es troba immers en una tem­pesta política pel mateix Bena­lla. Segons un son­deig d’Ipsos, només el 34% dels fran­ce­sos asse­gura estar satis­fet amb el seu man­dat. Això repre­senta els seus nivells de popu­la­ri­tat més bai­xos des de l’arri­bada a l’Elisi.

El cas no sem­bla una tem­pesta d’estiu, ja que, lluny d’amai­nar, empit­jora. Dos joves van pre­sen­tar, diven­dres, dues noves denúncies per agressió i usur­pació de fun­ci­ons con­tra Bena­lla. Aquests altres mani­fes­tants van deci­dir recórrer a la justícia després que el diari Libération mostrés un nou vídeo en què el cap de gabi­net adjunt de l’Elisi apa­reix inter­pel·lant mani­fes­tants durant la mani­fes­tació de l’1 de maig a París. Les imat­ges mos­tra­rien que la detenció vio­lenta efec­tu­ada per Bena­lla al Barri Llatí de la capi­tal fran­cesa, que va ori­gi­nar l’escàndol reve­lat pel diari Le Monde, pre­sump­ta­ment no seria l’única inter­pel·lació feta aquell dia pel guar­da­es­pat­lles del pre­si­dent Emma­nuel Macron.