Aparcar per un dia els retrets polítics per centrar-se en el record respectuós a les víctimes. Aquest és el conjur que va semblar que es feien ahir les principals autoritats i líders polítics del país davant dels actes d’homenatge que ja es van iniciar a la tarda i que seguiran avui i demà, ara que es compleix un any dels atemptats gihadistes de la Rambla de Barcelona i el passeig Marítim de Cambrils. El DOGC publicava ahir el decret del president Quim Torra que dicta que totes les banderes dels edificis públics de la Generalitat onejaran avui i demà a mig pal per “recordar i honorar” les víctimes i expressar alhora el “rebuig més enèrgic a qualsevol acte de violència”. Des de Ripoll, on va participar en una jornada per la convivència, Torra també va voler emfasitzar que els actes d’aquests dies “són per homenatjar les víctimes i acompanyar-les en el dol”. El president, això sí, va lamentar que s’hagi pogut fallar “puntualment” des de les administracions després que les víctimes denunciessin que s’han sentit abandonades per les autoritats, però va assegurar que “sempre” han estat al seu costat.

En aquest sentit, de fet, el conseller d’Interior, Miquel Buch, va agrair a l’Ajuntament de Barcelona que assumís el lideratge en l’atenció a les víctimes, arran de la situació de bloqueig de la Generalitat pel 155. En la mateixa línia, a més, va demanar des de Catalunya Ràdio que “qualsevol debat polític o situació estranya” quedi “al marge” de l’acte d’homenatge d’avui. Per això va insistir, com han demanat ells mateixos, que no s’hi impliqui ni el seu antecessor, Quim Forn, ni l’excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Buch, això sí, va insistir a reclamar a l’Estat la incorporació de la policia catalana en els mecanismes de coordinació estatals i internacionals com el Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco) i l’Europol, que es va acordar el juliol del 2017 però que encara no s’ha fet efectiva.

A la tarda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer una declaració institucional, també de baix perfil polític, en què va ressaltar que l’Ajuntament ha treballat “amb molta cura” en els últims mesos a fi que l’acte de record que organitza avui “tingui les víctimes com a úniques protagonistes”. Per això va agrair la col·laboració de la Generalitat i l’Estat, així com de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme, i va fer una crida als ciutadans a participar-hi, i a “trobar la millor manera” al llarg del dia per mostrar els seus sentiments de rebuig. L’alcaldessa, que es va emocionar en llegir els noms de les setze víctimes mortals, va tenir agraïments per a tots els cossos policials i d’emergències, a més d’entitats i ciutadans anònims que van intervenir “en circumstàncies extremadament difícils”, i va expressar el seu suport a familiars i amics davant d’un “acte covard” que va voler “sembrar el terror”, però que no va aconseguir encomanar l’odi a una capital que “no ha renunciat als seus valors i conviccions”. “Som una ciutat de pau”, va voler ressaltar.

La majoria de partits també seran presents en els actes institucionals de record, tot i que el president del PDeCAT, David Bonvehí, lamentava ahir que el focus d’atenció els últims dies hagi estat si el rei venia o no, i creu en tot cas que el debat s’hauria de centrar en la falta de coordinació policial, que “encara no és un fet” perquè l’Estat continua posant “moltes traves” a l’exercici de l’autogovern català.

Ciutadans, per la seva banda, també rebutjava que els actes siguin “utilitzats políticament”, però registrava ahir al Parlament peticions de compareixença del conseller Buch i d’altres comandaments dels Mossos perquè donin explicacions sobre el que considera “punts foscos” de la investigació, una petició que la CUP va qualificar de “fum” perquè ja es van quedar sols quan van demanar fa un any una cosa semblant. Els cupaires van reiterar que no seran a l’acte principal avui per la presència del “comerciant d’armes” Felip VI, a qui veuen “còmplice”, i se sumaran a l’homenatge alternatiu que munten els CDR a la plaça Portal de la Pau rere el lema Les vostres guerres, les nostres morts.