“No tenim deutes ni crèdits amb cap banc”

Quan ens vam presentar el 2007 érem un equip força jove i amb els anys ens hem anat consolidant. Crec que tenim una bona trajectòria i per això la gent ha confiat en nosaltres. Aquest és un poble petit i la nostra feina és sobretot vetllar pel benestar de la gent i detectar i resoldre les mancances del dia a dia, sobretot en l’aspecte social.

Abans estava molt vinculat a la pagesia, però les noves generacions no han donat continuïtat a aquesta tradició. Ara només hi ha un noi que té un ramat, i això és tot. La gent d’Ullastret treballa sobretot a la Bisbal o Torroella de Montgrí i, com a negocis, al poble hi ha sobretot alguns restaurants i una empresa, Recuits Ca la Nuri .

Anys enrere es va construir la urbanització Puig Miralles perquè la gent jove pogués comprar-se una casa a un preu raonable i es quedés al poble. A prop de la urbanització, hi tenim l’escola –que va estar un temps tancada– i la llar d’infants, en edificis nous. Tot això ha fet que Ullastret mantingui el caliu, l’essència de poble, que no sigui només una localitat de segones residències per al cap de setmana.

La veritat és que tenim el poble força endreçat, però sí que ens agradaria construir un centre de dia per a la gent gran, perquè cada vegada n’hi ha més en municipis com el nostre.

No és per presumir, però hem portat a terme una gestió molt bona durant tots aquests anys, i per això no tenim deutes ni crèdits pendents amb cap banc. A un altre nivell, també hem fet un esforç per atendre millor la gent d’Ullastret: abans l’Ajuntament només obria dues tardes a la setmana i ara hem ampliat els horaris, a més de totes les gestions que es poden fer per internet.

D’una banda, tot aquest patrimoni fa que tinguem molta afluència de visitants, tant al poblat ibèric com al poble, on hi ha el recinte emmurallat, l’església romànica i una llotja coberta única al Baix Empordà. Amb el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret, Gabriel de Prado, hi ha molt bona entesa i sempre hem intentat col·laborar perquè els visitants vagin indistintament al poble i al jaciment. A més, antigament la gent d’Ullastret havia treballat molt a les excavacions i això fa que sentin el jaciment com una cosa molt seva.

És cert que tot el poble està declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) i això fa que qualsevol projecte de reforma o construcció hagi de passar forçosament per la Comissió de Patrimoni, però ja n’estem molt conscienciats i no ens suposa cap perjudici. Tenim un poble bonic i n’estem molt orgullosos, i si això implica treballar conjuntament amb la Comissió de Patrimoni, nosaltres ho acceptem amb molt de gust.

Encara n’hem de parlar amb els com panys. Jo soc el més gran d’un equip relativament jove, que s’ha mantingut força estable al llarg dels anys, i estem convençuts que fins ara hem fet una bona feina. La intenció és continuar, però el que no és segur és si jo aniré al capdavant.