L’ESO també diu adeu a l’odiat 4,5
Secundària estrena l’avaluació sense números i per competències
Hi ha professors engrescats amb el canvi però també n’hi ha molts de recelosos
Tots els docents demanen més temps i recursos per poder fer un seguiment dels alumnes més personalitzat
La decepció per no haver arribat ni a un 5 pelat és història. La meta dels que estudien és ara aconseguir, com a mínim, un AS. És a dir, un “assoliment satisfactori” del contingut de cada assignatura però també de les competències –socials, comunicatives, digitals– treballades a l’aula. El canvi es va estrenar l’any passat a primària i aquest curs és el primer que també els alumnes d’ESO es trobaran amb una novetat metodològica que va molt més enllà –o hauria– de canviar números per lletres.
Pel Departament d’Ensenyament, es tracta de reflectir millor l’evolució de cada alumne, tot i que professors i pedagogs avisen que caldran més recursos per aconseguir-ho, ja que fer un seguiment personalitzat de cada estudiant requereix no només motivació, sinó temps i recursos. De moment, als professors de secundària se’ls ha girat feina. “Encara no ens han explicat gaire com serà el procés, però sol passar que l’aplicació de projectes sempre costa, segur que les primeres avaluacions seran una mica complicades però ens adaptarem”, relata Carles Piquer, professor d’anglès d’ESO i batxillerat de l’institut Francesc Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí. Per Piquer, ja fa temps que els professors tenen en compte moltes més coses a l’hora d’avaluar, però sí que ara estarà més “regulat”. Segons la nova norma, hi haurà tres competències transversals que hauran de ser treballades en totes les matèries: comunicativa, digital i personal i social.
Alguns professors s’ho miren amb recel però també n’hi ha d’engrescats. És el cas de Joan Casalprim, professor d’anglès i tecnologia d’ESO i batxillerat de l’escola gironina Bell-lloc del Pla. “Aquest nou sistema comporta canvis molt més profunds del que a primer cop d’ull sembla, caldrà que el professorat no caigui en canvis purament estètics”. “Els alumnes només notaran el canvi si els seus professors els ho fan evident, el que més costarà –opina– és que entenguin que avaluem competències i no simples coneixements, encara queden alguns anys per treure’ns de sobre la llosa que a l’escola s’hi va a memoritzar coses, els alumnes han d’aprendre a fer i a aprendre”. Casalprim té clar que tot plegat suposarà un esforç extra per als professors: “Està tothom disposat a fer-lo? Ho veurem en els pròxims mesos, però penso que si no ho fem haurem perdut l’oportunitat de fer un gran salt qualitatiu en el sistema educatiu.”
Els experts aproven el nou sistema sempre que impliqui un canvi real en la manera de relacionar-se amb l’alumne i fixar prioritats. Com recorda el psicòleg i educador Jaume Funes, “el debat de suprimir les notes és molt antic i cíclic, és lògic que s’hagi impulsat però darrere hi ha d’haver un veritable seguiment de cada alumne”. “El tutor li ha de poder explicar que no l’aprova perquè s’ha columpiat i per això ha de saber d’on partia i què li ha passat pel mig, si s’ha enamorat o ha tingut algun problema familiar”, reflexiona. Si faciliten aquest anhelat objectiu d’ajudar a personalitzar el procés educatiu “els canvis seran benvinguts”, però Funes alerta que hi ha un problema de definició d’objectius, recursos i prioritats. “Perquè després venen les notes de PISA i què avaluaran, si l’alumne domina les fricatives o si té més ganes de llegir?”, indica tot concloent: “No pot ser que es faci una cosa i al final se’n validi una altra.”
Donar veu a l’alumne
Mercè Mas, membre del grup de treball Avaluar per Aprendre de Rosa Sensat veu amb bons ulls els canvis. “Han de servir per donar veu a l’alumne perquè sigui conscient del seu procés d’aprenentatge i en formi part activa i per veure que la finalitat de l’avaluació és acompanyar-lo i ajudar-lo a avançar.” Mas posa un gràfic exemple: “No és el mateix treure un 6 en un examen i no saber per què, que ser conscient de per què has fallat i identificar el criteri que et servirà per fer el pròxim pas.” Això sí, destaca que per aprofundir en una transformació que molts docents ja estan aplicant des de fa temps, cal obrir molts més espais “de diàleg i reflexió” .
Mentre el debat acadèmic continua, els professors ja estan al peu del canó. Carlos Abajo, cap d’estudis d’educació secundària al col·legi Cor de Maria de Mataró, assegura que, tal com ha marcat Ensenyament, l’objectiu de l’escola és finalitzar el curs amb el nou sistema d’avaluació. “Crec que ens adaptarem bé perquè les matèries transversals ja les treballem des de diferents àrees.” A l’institut Canigó d’Almacelles, a Lleida, ahir hi havia opinions diverses sobre el nou sistema de notes, tot i que molts professors coincidien a dir que els faltava informació. Vicent Carbonell, professor de matemàtiques i tutor de quart d’ESO, lamentava la manca d’eines. “Vaig fer un curset d’avaluació per competències, un matí, i aquesta és tota la formació que he obtingut.” Per Carbonell, que destaca que “sempre s’ha treballat per competències bàsiques”, el temor és que augmenti “la paperassa que et demanen a posteriori, que et treu hores per estar amb els alumnes”. El dia a dia és el gran problema. Com resumeix el professor Piquer, “canvis com aquest es venen com una gran revolució i després a la pràctica ets tu davant de 30 alumnes… intentant sobreviure”.