PDeCAT

Les pròximes setmanes s’ha de saber sota quina fórmula es presentaran –quin és l’encaix del moviment Crida Nacional per la República amb Junts per Catalunya–. Fa mesos, però, que el partit ha preparat primàries en diferents municipis. El president del PDeCAT a la demarcació, Pere Vila, destaca que de les 200 llistes que presenten a les municipals, tenen la meitat dels candidats ferms. De l’altra meitat, diu, hi ha noms clars que han de passar per les assemblees pertinents i d’altres primàries amb més candidats. Explica que ara mateix es pensa en el cap de llista. “Som un partit que dona molta autonomia i tenim plena confiança en els cap de llista per formar equip.”

ERC

El president de la federació regional de Girona d’ERC, David Mascort, subratlla que ja tenen més de la meitat de caps de llista escollits. En alguns llocs es fa amb primàries i en d’altres, amb elecció directa. Girona es faran les primàries el 4 d’octubre i ja només quedaran pendents com a grans ciutats l’Escala (en què les primàries es repetiran la primera quinzena d’octubre), Sant Feliu i Ripoll. “L’objectiu és fer més llistes que el 2015 i millors, per obtenir més bons resultats”, explica. Destaca que els republicans busquen fer “llistes molt obertes i transversals, amb gent d’arreu” i que han volgut convertir la tria de candidats en “la prova” que són “molt arrelats al territori”.

PSC

Consolidar les llistes del 2015 i procurar confeccionar-ne als municipis on fa quatre anys no se’n van fer és l’objectiu dels socialistes gironins. El primer secretari, Marc Lamuà, recalca Celrà com un dels municipis significatius a l’hora de recuperar la presència perduda, però també candidatures a Llagostera i Vilamalla. Fa quatre anys va perdre alcaldies tan emblemàtiques com Palamós, però segons Lamuà, el PSC té caps de llista consolidats a Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Figueres, Platja d’Aro o Girona.

CUP

La CUP no té encara cap candidat escollit enlloc. El coordinador territorial i responsable de les llistes electorals, Joan Ramon Sanz, explica que creuen que “qui va davant té un paper relatiu” i prioritzen “el treball de fons”. “A la CUP ens plantegem les municipals partint d’un treball obert i assembleari, i ara a molts llocs ja es comencen a recollir aportacions per fer el programa i bastir la candidatura.” La idea és que el procés “s’acceleri molt durant la tardor”. Sanz destaca que a Girona i Figueres es busca fer candidatures àmplies interpel·lant a participar-hi gent de moviments socials o fins i tot fent coalicions. “La perspectiva és presentar-nos més o menys als mateixos llocs que el 2015, 31 poblacions, però podria afegir-s’hi alguna més”, afirma el coordinador, que assenyala que la CUP té nous grups a Bescanó, Palafrugell, Fornells i Llagostera, però que cada assemblea haurà de decidir si es presenta.

PP

El PP també vol consolidar i ampliar la representació actual. En aquest sentit, el president provincial, Enric Millo, assenyala l’objectiu de recuperar places en consistoris dels quals van quedar-ne fora, com Olot, Sant Feliu de Guíxols, Puigcerdà o Santa Coloma de Farners.

CS

El secretari d’organització de Cs a la demarcació, Pepe Arroyo, va assenyalar que el partit multiplicarà “per deu o per quinze el nombre” de llistes de les últimes municipals, que eren sis. Assegura que a l’Alt i el Baix Empordà i la Selva són les comarques on Cs presentarà més candidatures, i a la Garrotxa i el Gironès menys.

Catalunya en Comú

Treballa en la constitució dels grups motors encarregats de promoure la confecció de llistes. Eugènia Pascual, impulsora del grup a Girona, destaca que els grups motors arriben al 70% del territori gironí. La idea és fer primàries l’any vinent.