Només dos dels detinguts el 20-S saben de què se’ls acusa
El magistrat del 13 rebaixa les imputacions als ex-alts càrrecs Jové i Salvadó, que volia jutjar per rebel·lió
El jutge ha tornat a sorprendre en sol·licitar ara la imputació del vicepresident Aragonès
Només dos dels catorze detinguts el 20 de setembre de fa un any en el cop policial contra l’organització del referèndum de l’1-O saben de què els acusa el jutge d’instrucció 13 de Barcelona, que en va ordenar les detencions després d’una investigació de mig any sota secret de sumari i que encara dura. El magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer acusa de desobediència, malversació de fons públics i revelació de secrets l’exsecretari general de Vicepresidència i actual diputat d’ERC, Josep Maria Jové.
Confusa és la situació de l’exsecretari d’Hisenda Lluís Maria Salvadó. Aquest ex-alt càrrec del govern va estar des de l’inici en el punt de mira de la investigació secreta del magistrat. El jutge del 13 va intentar que el Tribunal Suprem processés també Salvadó i Jové per rebel·lió i sedició. Davant la negativa de Llarena d’incloure’ls en la causa contra l’exvicepresident Junqueras i els exconsellers i tenint en compte que Salvadó i Jové són polítics aforats com a actuals diputats d’ERC, el jutge Ramírez va sol·licitar el 8 d’agost al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que sigui aquest el que els processi.
Tot i que en l’exposició de raons al TSJC el nom de Salvadó apareix constantment, al final en descarta el processament per desobediència perquè aquest alt càrrec no va rebre notificació personal del Tribunal Constitucional sobre la suspensió del referèndum. I també descarta el delicte de revelació de secrets perquè no té indicis de la seva participació en l’elaboració del cens electoral de l’1-O. No queda clar si manté a Salvadó l’acusació de malversació però, en tot cas, no demana al TSJC que el processi. A Jové, en canvi, sí que li atribueix responsabilitats en la logística del referèndum i l’elaboració del cens.
La sorpresa de la petició al TSJC és que el jutge ha demanat ara el processament del vicepresident del govern, Pere Aragonès, un alt càrrec que ni tan sols va ser detingut fa un any ni constava en la investigació secreta. El considera autor del delicte de desobediència perquè, tot i que Aragonès va rebre la notificació del TC, no va fer res per impedir el referèndum, conclou. La fiscalia del TSJC ha de decidir aquesta setmana si accepta la imputació d’Aragonès i Jové. Els altres dotze detinguts ara fa un any formen part de les diligències secretes del jutjat número 13 sense saber de què estan acusats.
La investigació començava amb una denúncia de l’exdirector general de l’ONCE i advocat Miguel Duran, que el jutge admetia a tràmit al 6 de febrer de l’any passat, contra el jutge i aleshores senador d’ERC Santiago Vidal per les conferències en què havia afirmat que la Generalitat disposava de les dades fiscals dels catalans, pressupost per al referèndum i les estructures per a una hisenda i seguretat social independents. La denúncia es feia extensiva a institucions i persones que participessin en l’elaboració d’aquests plans. El jutjat 13 afegiria al cas les diligències de la fiscalia superior de Catalunya i les denúncies de Manuel Miró, secretari de Societat Civil Catalana, a més de la querella que, al març, presentaria el partit ultradretà Vox, ara també contra Salvadó i Carles Viver i Pi-Sunyer. Als delictes de revelació de secrets, desobediència, prevaricació o malversació, ara ja s’hi afegien les imputacions per sedició, rebel·lió i contra la pau i independència de l’Estat.
Les detencions fa un any
Després de més de mig any de sumari secret, Catalunya despertava la matinada del 20 de setembre amb la detenció, per ordre del jutge Ramírez, de catorze alts càrrecs i tècnics de la Generalitat, i també d’empresaris i professionals en una operació policial que va comportar una quarantena d’escorcolls en organismes governamentals, domicilis i despatxos professionals.
A Vidal i Viver i Pi-Sunyer se’ls endurien material de casa però no serien detinguts. En canvi, Salvadó era el principal alt càrrec detingut aquell dia junt amb Jové. Aquella mateixa nit quedaven en llibertat Joan Ignasi Sánchez, assessor de Governació, i els tècnics en TIC de Treball David Franco i David Palanques. L’endemà, la Guàrdia Civil posava en llibertat sense haver passat a disposició del jutge els càrrecs del govern Natàlia Garriga, Francesc Sutrias i Mercè Martínez, a més del responsable TIC d’Afers Exteriors, Xavier Puig, i Pau Furriol, el propietari de la nau de Bigues i Riells on s’havien comissat paperetes. Després de dues nits a comissaria, el dia 22 serien alliberats Salvadó i Jové juntament amb la directiva de l’empresa T-Systems Iberia, Rosa Maria Rodríguez, i els tècnics de TIC de la Generalitat Josep Masoliver, Josuè Sallent i Joan Manel Gómez.