Política

ENRIC GIRONELLA

Alcalde de Cistella

“És la gent la que fa que el poble sigui maco”

Tot i tornar a concórrer pel PDeCAT, vol deixar d’encapçalar la llista

Ha abaixat l’IBI després de dues puges seguides de l’Estat

Enric Gironella (Cistella, 1960) és mecànic d’ofici i ha tingut durant deu anys una papereria a Peralada. Ara ha promogut l’agermanament de Cistella amb el poble basc de Zerain.

El local social de Cis­te­lla és just als bai­xos de l’ajun­ta­ment, a la plaça Major. L’alcalde, Enric Giro­ne­lla, és a la ter­rassa del cafè, con­ver­sant amb un grup de joves, i en el temps que dura aquesta entre­vista saluda pel cap baix una vin­tena de veïns més que tra­ves­sen la plaça, inclosa la car­tera que ve de Figue­res i que no loca­litza el des­ti­na­tari d’una carta cer­ti­fi­cada. Ho té clar: el poten­cial dels pobles són la seva gent, encara que s’hagin de fer equi­li­bris per aten­dre les neces­si­tats de tot­hom.

Ve de gust dei­xar-ho tot i bus­car una caseta per reti­rar-se a Cis­te­lla.
Ara mateix no tro­ba­ries ni una casa lliure! Mol­tes masies dis­se­mi­na­des s’han anat adap­tant per dedi­car-se al turisme rural, que és una de les prin­ci­pals fonts d’ingres­sos del poble. El paratge és sen­sa­ci­o­nal i tenim els camins molt ben arre­glats, però els turis­tes sovint vol­drien una car­re­tera enqui­tra­nada fins a la porta, i que no se sentís pudor de fems ni toques­sin les cam­pa­nes de l’església. N’hi ha que volen conèixer la natura amb les como­di­tats d’un hotel.
Vol dir que han hagut de dei­xar de femar els camps?
Hem hagut de bus­car l’equi­li­bri per la bona con­vivència de tots. El diàleg és fona­men­tal. Els res­pon­sa­bles de cases rurals i els page­sos han esta­blert, per exem­ple, que només es tirin purins quan hi ha menys turisme. Per exer­cir d’alcalde has de ser impar­cial, encara que tin­guis les teves pre­di­lec­ci­ons. Ha pas­sat el mateix amb els caçadors, que tenien el local dins el poble i cre­a­ven alguna molèstia perquè mati­nen molt, feien soroll i tor­na­ven car­re­gats d’ani­mals morts i ensan­go­nats pel car­rer. Els vam com­prar un ter­reny als afo­res perquè hi cons­truïssin una bar­raca, i allà poden con­ti­nuar amb la seva acti­vi­tat sense moles­tar ningú. Aquest és un lloc idíl·lic, n’estic ena­mo­rat, però és la gent la que fa maco el poble. Em va com­moure pro­fun­da­ment sen­tir a dir a un dels nens que han vin­gut de fora a la nos­tra escola, men­tre jugava a la plaça: “Mama, aquí sem­bla que esti­guem de vacan­ces cada dia!” Ima­gina’t, sor­tir de classe i poder jugar al car­rer, enlloc d’estar tan­cat a casa.
Però algun incon­ve­ni­ent hi deu haver, que pre­fe­reixi no pre­sen­tar-se de nou a alcalde.
Home, hi ha gent que no està con­tenta i et diuen de tot. Són una mino­ria, però des­gas­ten, encara que t’esfor­cis per mirar de fer con­tent tot­hom. Jo can­vio fins i tot les bom­be­tes dels fanals, rego les plan­tes, el que faci falta. Però també soc del parer que els man­dats han de ser inten­sos i curts. Massa temps en el càrrec com­porta una certa rela­xació, i has de dei­xar pas a d’altra gent.
I ja sap qui serà el pròxim can­di­dat del PDe­CAT el seu par­tit?
Encara no. Falta bus­car un equip que garan­teixi la con­ti­nu­ació, encara que la nos­tra és una llista molt trans­ver­sal, repre­sen­ta­tiva dels dife­rents sec­tors del poble, perquè a Cis­te­lla no hi ha grup d’opo­sició. Per mi el poble és la màxima pri­o­ri­tat, però soc un home de par­tit, i vull dei­xar les coses encar­ri­la­des.
De qui­nes mesu­res del seu govern està més satis­fet?
Hem arre­glat el teu­lat del cemen­tiri, ens hem dotat d’un magat­zem muni­ci­pal, tenim un bon camp de fut­bol, però sobre­tot estic orgullós d’haver tor­nat a abai­xar l’IBI al 0,40, després de dues puja­des suc­ces­si­ves, forçades per l’Estat, que l’havien arri­bat a gra­var fins al 0,60.
Ja tenen resolta la decla­ració de zona catastròfica pel tor­nado del gener?
Encara no, i va per llarg. Va ser hor­rorós: es va empor­tar gran­ges, coberts, teu­la­des, fanals. Algu­nes bigues de quasi una tona van anar a parar dalt les teu­la­des, vam tro­bar vedells morts, va tren­car vidres, va arren­cara els bancs... Sort que era l’endemà de Reis i la majo­ria érem dins de casa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.