“És la gent la que fa que el poble sigui maco”

Ara mateix no trobaries ni una casa lliure! Moltes masies disseminades s’han anat adaptant per dedicar-se al turisme rural, que és una de les principals fonts d’ingressos del poble. El paratge és sensacional i tenim els camins molt ben arreglats, però els turistes sovint voldrien una carretera enquitranada fins a la porta, i que no se sentís pudor de fems ni toquessin les campanes de l’església. N’hi ha que volen conèixer la natura amb les comoditats d’un hotel.

Hem hagut de buscar l’equilibri per la bona convivència de tots. El diàleg és fonamental. Els responsables de cases rurals i els pagesos han establert, per exemple, que només es tirin purins quan hi ha menys turisme. Per exercir d’alcalde has de ser imparcial, encara que tinguis les teves predileccions. Ha passat el mateix amb els caçadors, que tenien el local dins el poble i creaven alguna molèstia perquè matinen molt, feien soroll i tornaven carregats d’animals morts i ensangonats pel carrer. Els vam comprar un terreny als afores perquè hi construïssin una barraca, i allà poden continuar amb la seva activitat sense molestar ningú. Aquest és un lloc idíl·lic, n’estic enamorat, però és la gent la que fa maco el poble. Em va commoure profundament sentir a dir a un dels nens que han vingut de fora a la nostra escola, mentre jugava a la plaça: “Mama, aquí sembla que estiguem de vacances cada dia!” Imagina’t, sortir de classe i poder jugar al carrer, enlloc d’estar tancat a casa.

Home, hi ha gent que no està contenta i et diuen de tot. Són una minoria, però desgasten, encara que t’esforcis per mirar de fer content tothom. Jo canvio fins i tot les bombetes dels fanals, rego les plantes, el que faci falta. Però també soc del parer que els mandats han de ser intensos i curts. Massa temps en el càrrec comporta una certa relaxació, i has de deixar pas a d’altra gent.

Encara no. Falta buscar un equip que garanteixi la continuació, encara que la nostra és una llista molt transversal, representativa dels diferents sectors del poble, perquè a Cistella no hi ha grup d’oposició. Per mi el poble és la màxima prioritat, però soc un home de partit, i vull deixar les coses encarrilades.

Hem arreglat el teulat del cementiri, ens hem dotat d’un magatzem municipal, tenim un bon camp de futbol, però sobretot estic orgullós d’haver tornat a abaixar l’IBI al 0,40, després de dues pujades successives, forçades per l’Estat, que l’havien arribat a gravar fins al 0,60.

Encara no, i va per llarg. Va ser horrorós: es va emportar granges, coberts, teulades, fanals. Algunes bigues de quasi una tona van anar a parar dalt les teulades, vam trobar vedells morts, va trencar vidres, va arrencara els bancs... Sort que era l’endemà de Reis i la majoria érem dins de casa.