Municipals a la vista

Des de fa dies hi ha una per­ma­nent cam­pa­nya elec­to­ral que con­du­eix a les elec­ci­ons muni­ci­pals de l’últim diu­menge del mes de maig de l’any vinent. Majo­ritària­ment, són con­si­de­ra­des les elec­ci­ons que poden pro­duir un canvi polític com sovint ha pas­sat al llarg de la història. Sec­tors inde­pen­den­tis­tes espe­ren que, després de les muni­ci­pals, es pugui decla­rar la República. De moment, no s’albi­ren ni elec­ci­ons avançades a Cata­lu­nya ni a Espa­nya, tot i que s’aguanta d’un fil que Torra i Sánchez puguin apro­var els seus res­pec­tius pres­su­pos­tos de l’any vinent. Sánchez inten­tarà esgo­tar fins a l’últim minut la legis­la­tura i Torra haurà d’espe­rar a conèixer la sentència dels polítics empre­so­nats abans d’avançar elec­ci­ons. Men­tres­tant, a les seus del par­tits es tre­ba­lla inten­sa­ment per les elec­ci­ons muni­ci­pals de l’any vinent amb el perill, sobre­tot a la ciu­tat de Bar­ce­lona, que les prèvies elec­to­rals esde­vin­guin un plató de tele­visió.

S’està par­lant més del tarannà dels pos­si­bles can­di­dats que no pas dels models de ciu­tat. L’expri­mer minis­tre francès Manuel Valls és un bon exem­ple de per­so­natge que sense haver fet gens de car­rer té un públic gua­nyat abans de començar. Valls va més enllà de la can­di­da­tura de l’alcal­dia de Bar­ce­lona. Podria fins i tot encapçalar una llista al Par­la­ment Euro­peu com a euro­di­pu­tat, una tasca com­pa­ti­ble amb la d’alcalde o regi­dor d’ajun­ta­ment.

Valls té una àmplia parròquia a Bar­ce­lona, que va des dels desen­ga­nyats dels actu­als polítics fins a aquells votants que volen aspi­rar a fer que Bar­ce­lona sigui la capi­tal del Medi­ter­rani amb més potència que no pas el con­cepte d’una Cata­lu­nya inde­pen­dent que pre­go­na­ran els par­tits sobi­ra­nis­tes a les muni­ci­pals.

Manuel Valls serà el can­di­dat mes tele­vi­siu, un fet que no vol dir necessària­ment que a l’hora d’eme­tre el vot el ciu­tadà només hagi vist la tele­visió.