Política

Trump dispara a la caravana

La Casa Blanca promet mà de ferro contra els immigrants i vol canviar el procés per sol·licitar asil

El president posa la immigració com a eix del programa electoral per a les legislatives de mig mandat

Al pre­si­dent dels Estats Units, Donald Trump, tant li fa que la pri­mera i més avançada de les ano­me­na­des “cara­va­nes d’immi­grants” cen­tre­a­me­ri­cans esti­gui a més de 1.500 quilòmetres de la fron­tera del seu país. La distància és cir­cums­tan­cial perquè ser­veixi d’excusa i pugui reforçar el seu dis­curs antiim­mi­gració amb pro­pos­tes que deam­bu­len entre la xenofòbia i la vul­ne­ració dels drets uni­ver­sals.

Les últi­mes idees del man­da­tari han estat de les més radi­cals que ha tin­gut fins ara. En el seu afany per crear un estat men­tal de caos en vista d’una supo­sada “invasió” d’immi­grants, Trump va anun­ciar una sèrie de mesu­res que, una al cos­tat de l’altra, con­ver­ti­ran els EUA en un dels països amb més ani­mad­versió pels forans.

Per començar, el pre­si­dent dels EUA donarà permís als agents de segu­re­tat a la fron­tera per “dis­pa­rar” si és que són ata­cats amb pedres o pals. Alar­mat per les imat­ges tele­vi­si­ves dels enfron­ta­ments de mem­bres de les cara­va­nes amb la poli­cia fede­ral mexi­cana a la fron­tera amb Gua­te­mala, Trump ha promès que no per­metrà que els immi­grants “pas­sin per sobre” de les for­ces de segu­re­tat dels EUA, i si cal s’uti­lit­za­ran armes de foc per impe­dir brots de violència.

“Són gent molt dura, molts són peri­llo­sos”, rei­tera de manera alar­mista. La sen­sació de perill imme­diat que trans­met Trump la reforça amb la decisió d’enviar efec­tius de l’exèrcit a la fron­tera, mesura anun­ci­ada durant aquesta set­mana i que juga amb xifres total­ment desor­bi­ta­des.

A falta del mur físic que vol cons­truir a la fron­tera amb Mèxic –el Congrés, tot i estar con­tro­lat pel Par­tit Repu­blicà, no li ha donat ni un cèntim–, Trump ha deci­dit que crearà un mur humà amb fins a 15.000 sol­dats, alguns d’ells armats. O el que és el mateix: més efec­tius que els des­ple­gats a l’Afga­nis­tan.

A més, està ulti­mant els detalls que modi­fi­ca­rien la sol·lici­tud d’asil al país. Fins ara, qual­se­vol per­sona dins del ter­ri­tori nord-ame­ricà podia, en qual­se­vol moment, dema­nar refugi. Ara només es podrà fer en ports d’entrada a la fron­tera, cosa que col·lap­sarà i alen­tirà el procés.

“La meva admi­nis­tració està enlles­tint un pla per posar fi a l’abús que es fa del nos­tre sis­tema d’asil”, va anun­ciar la mati­nada d’ahir des de la Casa Blanca, en un dis­curs que, tot i tenir tota la para­fernàlia gover­na­men­tal, podia haver estat el mateix que ha estat fent i que con­ti­nuarà fent durant la cam­pa­nya elec­to­ral.

Segons Trump, els immi­grants estan fent un “abús endèmic” del sis­tema i l’estan con­ver­tint en una “burla”. I si amb la miríada de mesu­res antiim­mi­gració encara no n’hi ha prou per dis­su­a­dir-los de cami­nar cap als Estats Units, Trump els tindrà pre­pa­rada una sor­presa: una “ciu­tat mas­siva” de ten­des mili­tars que actu­a­ran de manera simi­lar als camps de con­cen­tració moderns, on els immi­grants esta­ran retin­guts fins que siguin depor­tats, “durant una tem­po­rada llarga si fos neces­sari”.

Tot això té un sen­tit: la pro­xi­mi­tat de les elec­ci­ons legis­la­ti­ves de mig man­dat, que dimarts deci­di­ran el futur imme­diat de la pre­sidència de Trump. El pre­si­dent ha deci­dit que, tot i les bones xifres econòmiques dels EUA, la immi­gració ha de ser el punt cen­tral del dis­curs.

De res va ser­vir que ahir mateix s’anun­ci­es­sin unes xifres de cre­ació de llocs de tre­ball de rècord, i que els sala­ris esti­guin crei­xent: Trump només aposta pel dis­curs antiim­mi­gració, un calc de la retòrica que el va dur a la Casa Blanca l’any 2016.

No hi ha cap límit en l’ús de la xenofòbia i la por en Trump i els seus ali­ats repu­bli­cans. Durant els últims dies s’han dedi­cat a difon­dre un vídeo en què acu­sen els demòcra­tes de per­me­tre l’arri­bada de cri­mi­nals a través de la història d’un immi­grant sense papers con­dem­nat per l’assas­si­nat de dos poli­cies tot i que havia estat depor­tat ante­ri­or­ment.

En una època elec­to­ral en què les casu­a­li­tats són mínimes, el mis­satge que es trans­met, sense cap tipus de prova, és que entre els inte­grants de la cara­vana hi ha ama­gats els “vio­la­dors i cri­mi­nals” que Trump ja anun­ci­ava quan es va pre­sen­tar a les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als el juny del 2015.

LES XIFRES

15.000
soldats
vol enviar Trump a la frontera, més dels que els Estats Units tenen desplegats a l’Afganistan.
11.500
immigrants
centreamericans, dividits en quatre grups, es dirigeixen cap als EUA travessant Mèxic.

Primer naixement

La primera caravana d’immigrants centreamericans va viure el primer naixement de l’odissea. Una dona guatemalenca va donar a llum una nena en un hospital de la ciutat de Juachitán, a l’estat mexicà de Oaxaca. Segons organitzacions de drets humans, la filla està “sana” i la mare, “estable”.

La novetat no va aturar la resta d’integrants de la caravana, que segueixen el seu camí cap al nord. Dels 7.000 que van començar a Hondures, es calcula que només en queden 4.000, més de la meitat dels quals són menors d’edat. Els intents d’aconseguir que el govern mexicà els proporcionés autobusos per desplaçar-se al centre del país van fracassar, i hauran de tornar a les jornades de més de 40 quilòmetres diaris a peu.

Darrere seu s’han format tres caravanes més amb el mateix objectiu: desafiar malalties, cansament i les amenaces que arriben dels Estats Units per fugir de la violència i la falta d’oportunitats dels seus països.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.