Trump dispara a la caravana
La Casa Blanca promet mà de ferro contra els immigrants i vol canviar el procés per sol·licitar asil
El president posa la immigració com a eix del programa electoral per a les legislatives de mig mandat
Al president dels Estats Units, Donald Trump, tant li fa que la primera i més avançada de les anomenades “caravanes d’immigrants” centreamericans estigui a més de 1.500 quilòmetres de la frontera del seu país. La distància és circumstancial perquè serveixi d’excusa i pugui reforçar el seu discurs antiimmigració amb propostes que deambulen entre la xenofòbia i la vulneració dels drets universals.
Les últimes idees del mandatari han estat de les més radicals que ha tingut fins ara. En el seu afany per crear un estat mental de caos en vista d’una suposada “invasió” d’immigrants, Trump va anunciar una sèrie de mesures que, una al costat de l’altra, convertiran els EUA en un dels països amb més animadversió pels forans.
Per començar, el president dels EUA donarà permís als agents de seguretat a la frontera per “disparar” si és que són atacats amb pedres o pals. Alarmat per les imatges televisives dels enfrontaments de membres de les caravanes amb la policia federal mexicana a la frontera amb Guatemala, Trump ha promès que no permetrà que els immigrants “passin per sobre” de les forces de seguretat dels EUA, i si cal s’utilitzaran armes de foc per impedir brots de violència.
“Són gent molt dura, molts són perillosos”, reitera de manera alarmista. La sensació de perill immediat que transmet Trump la reforça amb la decisió d’enviar efectius de l’exèrcit a la frontera, mesura anunciada durant aquesta setmana i que juga amb xifres totalment desorbitades.
A falta del mur físic que vol construir a la frontera amb Mèxic –el Congrés, tot i estar controlat pel Partit Republicà, no li ha donat ni un cèntim–, Trump ha decidit que crearà un mur humà amb fins a 15.000 soldats, alguns d’ells armats. O el que és el mateix: més efectius que els desplegats a l’Afganistan.
A més, està ultimant els detalls que modificarien la sol·licitud d’asil al país. Fins ara, qualsevol persona dins del territori nord-americà podia, en qualsevol moment, demanar refugi. Ara només es podrà fer en ports d’entrada a la frontera, cosa que col·lapsarà i alentirà el procés.
“La meva administració està enllestint un pla per posar fi a l’abús que es fa del nostre sistema d’asil”, va anunciar la matinada d’ahir des de la Casa Blanca, en un discurs que, tot i tenir tota la parafernàlia governamental, podia haver estat el mateix que ha estat fent i que continuarà fent durant la campanya electoral.
Segons Trump, els immigrants estan fent un “abús endèmic” del sistema i l’estan convertint en una “burla”. I si amb la miríada de mesures antiimmigració encara no n’hi ha prou per dissuadir-los de caminar cap als Estats Units, Trump els tindrà preparada una sorpresa: una “ciutat massiva” de tendes militars que actuaran de manera similar als camps de concentració moderns, on els immigrants estaran retinguts fins que siguin deportats, “durant una temporada llarga si fos necessari”.
Tot això té un sentit: la proximitat de les eleccions legislatives de mig mandat, que dimarts decidiran el futur immediat de la presidència de Trump. El president ha decidit que, tot i les bones xifres econòmiques dels EUA, la immigració ha de ser el punt central del discurs.
De res va servir que ahir mateix s’anunciessin unes xifres de creació de llocs de treball de rècord, i que els salaris estiguin creixent: Trump només aposta pel discurs antiimmigració, un calc de la retòrica que el va dur a la Casa Blanca l’any 2016.
No hi ha cap límit en l’ús de la xenofòbia i la por en Trump i els seus aliats republicans. Durant els últims dies s’han dedicat a difondre un vídeo en què acusen els demòcrates de permetre l’arribada de criminals a través de la història d’un immigrant sense papers condemnat per l’assassinat de dos policies tot i que havia estat deportat anteriorment.
En una època electoral en què les casualitats són mínimes, el missatge que es transmet, sense cap tipus de prova, és que entre els integrants de la caravana hi ha amagats els “violadors i criminals” que Trump ja anunciava quan es va presentar a les eleccions presidencials el juny del 2015.
LES XIFRES
Primer naixement
La primera caravana d’immigrants centreamericans va viure el primer naixement de l’odissea. Una dona guatemalenca va donar a llum una nena en un hospital de la ciutat de Juachitán, a l’estat mexicà de Oaxaca. Segons organitzacions de drets humans, la filla està “sana” i la mare, “estable”.
La novetat no va aturar la resta d’integrants de la caravana, que segueixen el seu camí cap al nord. Dels 7.000 que van començar a Hondures, es calcula que només en queden 4.000, més de la meitat dels quals són menors d’edat. Els intents d’aconseguir que el govern mexicà els proporcionés autobusos per desplaçar-se al centre del país van fracassar, i hauran de tornar a les jornades de més de 40 quilòmetres diaris a peu.
Darrere seu s’han format tres caravanes més amb el mateix objectiu: desafiar malalties, cansament i les amenaces que arriben dels Estats Units per fugir de la violència i la falta d’oportunitats dels seus països.