Torra retira des de Lledoners el suport al govern de Sánchez
Anuncia que no votaran el pressupost, després que la resposta a una petició de referèndum i de mediació són “200 anys de presó”
Crits per la unitat i per una aturada general en resposta als escrits d’acusació als presos
El president de la Generalitat, Quim Torra, va aprofitar l’acte unitari de suport als presos polítics que es va fer ahir al vespre a la presó de Lledoners per concretar l’ultimàtum que va llançar al president espanyol, Pedro Sánchez, en el debat de política general del 2 d’octubre: “Li retirem el suport i no votarem els pressupostos.” I ho va justificar perquè després de donar-li 30 dies perquè plantegés una oferta al poble de Catalunya en forma de referèndum acordat i vinculant i, posteriorment, enviar una carta a autoritats internacionals demanant que “acceptés una mediació”, la resposta del president de l’executiu espanyol “ha estat més de 200 anys de presó”. Torra va afegir: “No els podem votar” després d’estar a les portes d’un judici que va qualificar de “farsa”, no perquè vagi contra els polítics ni contra els 2,3 milions de persones que van votar en el referèndum de l’1-O, sinó perquè “va contra tot el poble de Catalunya”. En una breu intervenció per poder permetre la tradicional salutació de Joan Bonanit als presos polítics, Torra va explicar que després de reunir-se amb els presos a les cinc de la tarda –menys amb Jordi Turull, que tenia permís especial del Suprem per visitar el seu pare, que està hospitalitzat–, aquests li havien traslladat que estaven “més forts, més determinats i amb més coratge que mai per enfrontar-se al judici”. Una vista que l’afronten no per defensar-se sinó per “acusar l’Estat del muntatge que ha realitzat”.
En un acte en què en moltes de les intervencions, i ja abans de començar, es van sentir molts crits demanant unitat, el president va assegurar que no faran “ni un pas enrere” i va alertar que en aquest cas “la neutralitat no és possible”.
L’endemà que ERC aplegués unes 15.000 persones a Lledoners va repetir-se l’aglomeració de gent ja una hora i mitja abans. En aquest cas l’acte per recordar l’any de presó de part del govern el va organitzar l’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC), creada arran de l’aplicació del 155, amb el suport d’ACDC, ANC, Òmnium, Cap Dona en l’Oblit, JxCat, PDeCAT, ERC, CUP i la Crida Nacional, tots ells desplegant una àmplia representació. El regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada, el pallasso Jordi Pesarrodona, va ser el conductor de l’acte, en que va intervenir la parella de Joaquim Forn, Laura Masvidal, i la seva filla Beta, que va llegir una carta seva; com també ho va fer l’amiga d’Oriol Junqueras Marta Vilaret; mentre que l’esposa de Jordi Turull, Blanca Bragulat, en va llegir una altra d’agraïment i d’ànims dels set presos de Lledoners perquè “ens en sortirem i és impossible empresonar la voluntat democràtica d’un poble”. També hi van tenir presència els consellers exiliats de Brussel·les i l’expresident Carles Puigdemont, amb una carta llegida per la seva germana Montse en què s’apel·lava a la necessitat de passar de “la indignació a l’acció”. Després de les paraules de la parella de Josep Rull, Meritxell Lluís com a presidenta de l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Civils, els ànims es van començar a escalfar amb la intervenció en anglès de l’advocat de Clara Ponsatí, Aamer Anwar, que va recordar que Espanya “no pot empresonar milions de persones” i va fer cridar “No passaran” els assistents. Albert Donaire, en nom de bombers, mossos i agents rurals, va lamentar que han patit “persecució judicial per fer la seva feina”, recordant que “també som ciutadans de ple dret i prenem part per defensar uns actes injustos”.
Durant l’acte es va connectar amb les concentracions altres presons, i en finalitzar, un home va caure a les vies del tren.
LES FRASES
Unitat i alliberament dels presos
L’acte per denunciar “Un any del segrest del govern” va anar-se escalfant quan més avançat estava. Els moments més àlgids es van viure amb la contundent intervenció d’Enric Tudó, com a membre de l’entitat organitzadora ADIC, que va preguntar, tenint un govern a la presó i a l’exili, “què coi fotem, com és que ho permetem?”, per continuar afirmant que “els hem d’alliberar, perquè no sabem altra manera de fer-ho que alliberar el país i no esperar sentències”, ja que “no acceptem aquest judici”.
L’ara president del Consell Assessor del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, l’exdiputat Lluís Llach, també va protagonitzar un dels moments més aplaudits en qualificar d’“imbecil·litat jurídica portada fins als extrems” les acusacions als presos per després demanar “als polítics d’aquí davant que no es pot admetre res més que la unitat estratègica” davant d’una situació que va qualificar d’“urgència nacional”.