Els EUA fan escac a Trump
equilibris Els demòcrates recuperaran la Cambra de Representants mentre que els republicans retindran el Senat
S’estima un rècord de participació gràcies a l’entusiasme de la base del president i l’odi dels seus rivals
El poder absolut del Partit Republicà, i per tant del president nord-americà Donald Trump, serà història. Si totes les previsions són encertades (i cal agafar-les amb pinces després de la mala experiència del 2016), el Partit Demòcrata recuperarà la Cambra de Representants en les eleccions legislatives celebrades ahir, dimarts.
L’onada blava demòcrata es quedarà a mitges. En tancar aquesta edició les urnes encara estaven obertes a la costa est, però l’energia anti-Trump acumulada en gairebé dos anys no va ser suficient per tombar el Congrés completament, tot i que és un cop sever al mandatari.
La tradició indica que el partit que domina la Casa Blanca perd una trentena de seients en les eleccions de mig mandat, una xifra que s’eleva amb presidents impopulars com Trump. “La història no ens acompanya”, reconeixia abans-d’ahir Paul Ryan, qui abandonarà el seu càrrec com a líder republicà a la Cambra de Representants i es retira de la política.
Els demòcrates poden posar en escac continu els pròxims dos anys de Trump. Amb el control de la cambra baixa no només bloquejaran lleis: també tindrien el poder d’investigar –en aquesta cambra– l’administració i el president. Per exemple, exigir que es facin públiques les declaracions fiscals del Trump per saber els interessos empresarials del mandatari arreu del món. O si, com diuen investigacions periodístiques, la seva fortuna es basa en fraus i maniobres sospitoses.
I, perquè no, podrien forçar la màquina i començar el procediment d’impeachment, un judici polític que no aniria enlloc si els republicans mantinguessin el control del Senat, però que ben segur faria treure foc pels queixals al president, amb un nou front obert en la suposada persecució que està vivint.
Xifres mai vistes
El que va quedar clar és que tot als EUA gira al voltant de Trump. De fet, ell va convertir les eleccions en un plebiscit, i l’entusiasme i l’odi que generen la seva figura, a nivells gairebé extrems, feien presagiar una participació històrica. Gairebé 36 milions de nord-americans havien votat anticipadament, xifres mai vistes per a unes eleccions de mig mandat. Texas, Nevada i Arizona havien superat el nombre de votants total abans d’obrir les urnes.
Trump, per curar-se en salut, ja preveia la desfeta a la cambra baixa. “Podria passar”, assegurava divendres, i el cap de setmana confessava que no hi havia posat gaire atenció, més concentrat en el Senat i les governacions.
“Hi ha una electricitat que em recorda el 2016”, va dir Trump en l’últim míting de la campanya, dimarts a la matinada a Missouri, on va posar sobre l’escenari totes les estrelles del canal televisiu conservador Fox, de facto la televisió oficial del trumpisme. El president confiava encara en el seu carisma i la seva capacitat de mobilitzar les masses per aconseguir que la possible hemorràgia sigui només una rascada.
Si no hi ha un daltabaix, el Senat continuarà sent republicà, i molt probablement amb majories semblants a les actuals. Els republicans només havien de defensar nou seients dels 35 en joc; una desena dels demòcrates se la jugaven en territori Trump.
Dones i diversitat
El Congrés podria tenir un rècord de dones i ser el més divers de la història. Hi ha opcions que a la Cambra de Representants hi hagi les primeres dones musulmanes i els primers representants d’origen indígena. I és segur que Alexandria Ocasio-Cortez, jove estrella de l’esquerra nord-americana, serà la congressista més jove.
Deixant de banda les possibles investigacions i l’obstrucció legislativa, la pèrdua de la Cambra de Representants té una vessant que no molesta el president: un lideratge demòcrata amb poder al Congrés li donaria un “cap de turc” a qui culpar dels pocs èxits legislatius dels pròxims dos anys, un enemic per energitzar un altre cop les bases amb vista a la reelecció del 2020. La pròxima campanya presidencial va començar tan bon punt van tancar els col·legis electorals.
No tot es concentrava ahir a Washington. Un total de 36 estats escollien governadors, decisió que en aquest cicle electoral no era cap premi de consolació. Amb el cens del 2020 a tocar, els nous districtes electorals s’hauran de redibuixar, i el partit que controli cada estat tindrà el poder de decisió de com fer els dissenys. Guanyar les governacions significarà poder aplicar el conegut gerrymandering amb visió partidista.
En aquest sentit, totes les mirades estan en dos noms, dos demòcrates negres que poden fer història. Stacey Abrams, a Geòrgia, podria ser la primera dona afroamericana a ser governadora d’algun estat dels EUA. I Andrew Gillum podria ser el primer negre a governar Florida.
Abrams i Gillum no serien els únics que, si vencessin en els comicis, aconseguirien una fita. El també demòcrata Jared Polis es podria convertir en el primer governador obertament homosexual si complís els pronòstics i guanyés a Colorado. Més difícil ho té Christine Hallquist, també demòcrata, per ser la primera governadora transsexual dels Estats Units.
