Mar de fons a Ucraïna

Ucraïna i Rússia han pro­ta­go­nit­zat, aquesta set­mana, l’inci­dent més greu des de l’annexió russa de la península de Cri­mea (2014), un xoc armat que ha por­tat el pre­si­dent ucraïnès, Petró Poroi­xenko, a impo­sar la llei mar­cial en deu regi­ons del país i a recla­mar la inter­venció de l’OTAN davant del perill d’una nova “guerra a gran escala” a Europa.

La gus­pira va sal­tar diu­menge pas­sat, quan la marina russa va dis­pa­rar i cap­tu­rar tres vai­xells mili­tars ucraïnesos per haver igno­rat l’ordre d’atu­rar-se a l’estret de Kertx, pas obli­gat per acce­dir als seus ports del mar d’Azov. Els ucraïnesos van denun­ciar una “agressió” i els rus­sos, una “pro­vo­cació” amb l’objec­tiu de fer esca­lar la tensió a la zona i acon­se­guir noves san­ci­ons occi­den­tals con­tra Mos­cou.

El Krem­lin acusa també Poroi­xenko de mag­ni­fi­car l’inci­dent amb fina­li­tats elec­to­ra­lis­tes i, en sen­tit invers, ana­lis­tes com Andrei Koles­nikov veuen en “la demos­tració de força” russa un intent de com­pen­sar la dava­llada de la popu­la­ri­tat de Putin. Sigui com sigui, els fets demos­tren que, lluny d’apai­va­gar-se, l’enfron­ta­ment entre Rússia i Ucraïna, agreu­jat des de la revolta pro­oc­ci­den­tal del Mai­dan i la con­següent con­tra­re­vo­lució dels sepa­ra­tis­tes pro­rus­sos (que ja ha cau­sat més de 10.000 morts), manté tot el seu poten­cial explo­siu. A Kíev hi ha por, i a Mos­cou supura encara la ferida cau­sada per la implosió de l’URSS i l’expansió de la influència occi­den­tal sobre els antics ter­ri­to­ris soviètics.

El perill imme­diat se situa, ara, en el mar d’Azov, una zona estratègica per a Rússia, ja que li per­met acce­dir al Medi­ter­rani. Un trac­tat del 2003 reco­neix el dret com­par­tit sobre aques­tes aigües i l’estret de Kertx. Des de l’annexió de Cri­mea, però, les dues por­tes d’entrada a l’Azov estan sota con­trol de Mos­cou, que ha reforçat la seva presència mili­tar a la zona i impo­sat un blo­queig econòmic de facto con­tra els ucraïnesos, difi­cul­tant-los l’accés als seus ports de l’Azov, per on sur­ten la majo­ria de les expor­ta­ci­ons.

Trau­ma­tit­zats per la pèrdua de Cri­mea, els ucraïnesos no estan dis­po­sats a dei­xar que els rus­sos s’apo­de­rin també de les seves aigües ter­ri­to­ri­als i que, a la llarga, aca­bin envaint tot el país. Però Putin domina el tau­ler de joc. La relació de for­ces al mar d’Azov és enor­me­ment des­pro­por­ci­o­nada a favor dels rus­sos, i Kíev no té els mit­jans per fer front a l’amenaça del poderós veí de l’est si no és amb el suport occi­den­tal. I la pri­o­ri­tat dels ali­ats és, ara mateix, evi­tar a tota costa que la gus­pira pren­gui a Europa.