Els presos acaben la vaga de fam per estar forts en el judici
Des de Lledoners, Sànchez dona molt valor a la reunió dels governs per “recuperar” el diàleg
Entén les dificultats de La Moncloa, però defuig renúncies només per evitar un govern de la dreta radical
Abans-d’ahir, la vigília que s’anunciés que els presos posaven fi a la vaga de fam, el diputat de JxCat Jordi Sànchez ho explicava en una visita a la presó de Lledoners. Recordava que la van iniciar en protesta pel bloqueig dels seus recursos d’empara al Tribunal Constitucional, que els impedia recórrer a Estrasburg –el TC ja ha posat data a les resolucions i n’ha iniciat algunes. “Ja vam dir que no posaríem en risc les nostres vides”, hi afegia abans d’anunciar el que considera més important: “El judici és el moment central. Hi hem de fer la batalla política i necessitem tota la força i capacitat.” A més, el jutge de vigilància penitenciària demana informes diaris de l’estat dels presos en vaga de fam i ja han rebut visites de metges forenses ordenades pel magistrat. Els presos temien un trasllat immediat a Madrid forçat pel Suprem amb l’excusa de la debilitat per la vaga de fam.
Fonts de Serveis Penitenciaris informaven ahir que Sànchez, Turull, Rull i Forn eren traslladats a la tarda a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa per tornar a ingerir aliments sota control mèdic, on estaran ingressats el temps que determinin els facultatius. Tindran molt restringides les visites d’autoritats i el dret a dues comunicacions setmanals de trenta minuts. Ahir també el TC va denegar la llibertat a Sànchez en considerar que no se li pot aplicar la sentència d’Estrasburg que va condemnar Turquia perquè tenia un diputat kurd en presó preventiva.
A Lledoners, Sànchez es mostrava convençut que el judici serà al Suprem: “No té arguments però sí voluntat política. És l’òrgan més polititzat de la judicatura.” Encara que hi ha jurisprudència “evident” per al trasllat al TSJC, Sànchez lamenta que “Marchena farà la feina per a la qual presideix la sala”. L’expresident de l’ANC dona valor a la reunió d’ahir entre els presidents espanyol i català amb ministres i consellers: “Cal ser conscients del valor. Es poden plantejar amb tota llibertat propostes per sortir de la crisi política i recuperem un escenari que no va acabar d’arribar.” Sànchez preveia que s’evidenciarien les diferències i que hi hauria acords de mínims, i deixava clar que “amb voluntat de diàleg no n’hi ha prou, però sense diàleg no és possible” una sortida. Valora la cimera, conscient “de la dificultat política que es viu a Espanya i de la complexitat que es viu a Catalunya”.
El conflicte català, argumenta, és l’arma de “l’embogida dreta i extrema dreta” per guanyar vots i desgastar el govern de Sánchez i pronostica un 2019 molt difícil perquè la situació “bloqueja” el PSOE: “El que no se’ns pot demanar és una rendició i una renúncia només per evitar que la dreta i l’extrema dreta governin a Espanya”. Sànchez retreu al govern espanyol que no hagi fet cap avenç en la solució i defensa que el sobiranisme està disposat a dialogar i a “modular terminis i fases de resolució però s’ha de caminar”. Llança la idea de referèndum amb diverses preguntes o posa l’exemple de Nova Caledònia, que el celebra després de deu anys d’haver-lo pactat. Sosté que hi ha marge per a l’acord atenent al plantejament llançat pel president espanyol: que aquest és un conflicte polític i que s’ha d’acabar votant en referèndum. Un referèndum que, en un moment o altre, haurà de preguntar per la independència, conclou.
Presos al marge
Sànchez defensa que es deixin els presos al marge. Sosté que el seu camí depèn del Suprem, on l’advocacia i la fiscalia poden actuar: “Els presos no poden ser excusa perquè La Moncloa no es mogui. No ho comparteixo, però ho puc comprendre que el govern espanyol digui que no actuarà a la fiscalia, però no que no faci l’esforç proactiu de buscar una solució política.”
També defensa les protestes ciutadanes pel “malestar” per la “falta de decisió política” del govern de Sánchez, però adverteix: “Cap caputxa ni mobiliari urbà trencat. Cal impedir tota provocació. Si perdem el relat de la no-violència, ho perdrem tot.” Sense suposar cap “mala intenció” al govern espanyol, considera que triar el 21-D per fer el Consell de Ministres és un error i adverteix que mobilitzar mil agents de la Policía Nacional “era innecessari i pot ser contraproduent” perquè recorda l’1-O i posa en dubte la capacitat dels Mossos, que Sànchez defensa.
Sànchez reclama unitat estratègica, no ja a l’independentisme, sinó a totes les forces partidàries del referèndum, inclòs Catalunya en Comú i “sectors socialistes”.
Hola i adeu amb els palmells de la mà contra el vidre
Amb set quilos menys i l’aprimament de la fesomia i el cos després de dinou dies de no menjar, Sànchez conversa actiu de paraula i pensament. I, el més important, parla amb l’ànim lleuger, viu i empàtic de sempre –com es pot oblidar el palmell de la mà d’un pres que te l’ofereix a través del vidre en senyal de benvinguda?– Som en un locutori del mòdul 2 del centre penitenciari de Lledoners, on els set presos polítics comparteixen vida amb d’altres que estan tancats per delictes no violents –fiscals, tràfic de drogues– i que ja tenen permisos de sortida de 48 o 72 hores. Sànchez destaca el “respecte entre els interns” que desperten els presos polítics, sigui a Soto del Real o a Lledoners: “Tenen la convicció que ells han fet algun tipus de delicte i que tu, no. És una adhesió molt visible.” A Lledoners no ha vist cap baralla com la setmanal a Soto del Real –és la presó de preventius de l’Audiencia Nacional, on envien tots els estrangers acusats de tràfic de drogues.
En entrar, coincidíem amb Xavier Domènech i Gemma Ubasart, que visitaven Cuixart, i en locutoris veïns, Junqueras i Romeva despatxen amb altres visitants. Amb la vaga de fam, Sànchez ha deixat de fer bicicleta i es presenta amb una ampolla de litre d’aigua –la dieta recomanada per afrontar-la són entre 1,5 i 2,5 litres i un sobre de sals minerals diari. “El ronyó no ha de deixar de treballar mai”, recorda. Ni l’ànima.
