Política

SHERIN KHANKAN

PRIMERA DONA IMAM A DINAMARCA

“Deixar que una dona faci el sermó és apoderar-la”

“Totes les religions es practiquen d’una manera patriarcal, no només l’islam; el sexisme és una plaga universal”

“La figura de les imams s’estén a tot el món”

“La identitat musulmana no ve definida per l’ús del vel”

“És molt perillós com s’ha normalitzat la retòrica antiislàmica en la política”

PERFIL
Amb poc més de 40 anys, Sherin Khankan es va convertir, el 2015, en la primera dona imam a Dinamarca. De pare sirià i mare danesa, ha desafiat el patriarcat imperant en l’islam obrint la mesquita Mariam, al centre de Copenhaguen, liderada per dones. Explica una narrativa religiosa alternativa en el seu llibre ‘Les dones són el futur de l’islam’
A la nostra mesquita tenim un enfocament centrat en la igualtat de gènere

Va ser la pri­mera dona imam a Dina­marca quan, el 2015, va obrir una mes­quita al cor de Copen­ha­guen. She­rin Khankan no només ha tren­cat els esque­mes de la segona religió més gran del món, sinó de la gran majo­ria de cre­en­ces que rele­guen les dones a un paper secun­dari en les ins­ti­tu­ci­ons.

Per què es va fer imam?
La idea em va venir el 1999 a Síria. A la mes­quita, obser­vava des del lloc reser­vat a les dones la sala prin­ci­pal, on milers d’homes escol­ten l’imam, i em vaig pre­gun­tar com seria una mes­quita lide­rada per una dona.
Com ho va por­tar a la pràctica?
El 2015, vaig reclu­tar espe­ci­a­lis­tes en estu­dis islàmics i vam tenir la sort que un famós fotògraf danès ens oferís un gran edi­fici al cen­tre de Copen­ha­guen, l’antiga seu del con­so­lat espa­nyol.
Com els va?
Fa dos anys i mig que exis­tim i fem casa­ments, divor­cis, cures espi­ri­tu­als i con­ver­si­ons. Tenim una acadèmia i una escola per a nens. Estem pro­gres­sant.
No és una mes­quita tra­di­ci­o­nal?
Les nos­tres pregàries són molt dife­rents perquè tenim un enfo­ca­ment cen­trat en la igual­tat de gènere. Som sufís i els nos­tres ser­mons ho han de reflec­tir.
Només hi poden entrar dones?
A les pregàries dels diven­dres, sí. Però, després, els homes poden venir a l’acadèmia islàmica del ves­pre. Fem ses­si­ons espi­ri­tu­als per a pare­lles amb pro­ble­mes que neces­si­ten refle­xi­o­nar.
Per què volia un espai així?
Dei­xar a les dones fer el sermó és apo­de­rar-les, donar-los els matei­xos drets que els homes, prin­cipi essen­cial de l’Alcorà.
Són pio­ne­res en això?
En l’època del pro­feta Mahoma, les dones podien dur l’oració a la mes­quita, però durant el segon cali­fat d’Omar se’ls va pro­hi­bir cri­dar a l’oració.
Hi ha més dones com vostè al món, avui en dia?
N’hi ha a la Xina des del 1820, a Sud-àfrica des del 1994 i als EUA i el Canadà des del 2005. La figura de la dona imam s’estén al món.
Què hi va dir la seva família?
El meu pare no em va par­lar durant un mes. Ell és femi­nista i sem­pre deia que l’home per­fecte és una dona. Estava més pre­o­cu­pat per les reac­ci­ons soci­als que pel fet en si. Al final, em va accep­tar perquè feia tot el que se suposa que ha de fer un imam.
L’islam és més sexista que altres reli­gi­ons?
No, és un mite. Totes les reli­gi­ons es prac­ti­quen de manera patri­ar­cal. Hi ha una diferència entre la pràctica i la teo­lo­gia. Hi ha visi­ons mas­clis­tes en totes les reli­gi­ons, cul­tu­res i països. El sexisme és una plaga uni­ver­sal.
Què n’opina, de les polèmiques a Europa per l’ús del vel?
Sem­pre llui­taré pel dret a dur-lo o no. El dret a esco­llir i prac­ti­car la teva religió en l’esfera pública i pri­vada està reco­ne­gut en la decla­ració uni­ver­sal dels drets humans.
El porta?
La iden­ti­tat musul­mana no la defi­neix el vel. El porto a vega­des. A la nos­tra mes­quita, res­pec­tem la rea­li­tat i la plu­ra­li­tat.
Què defi­neix aquesta iden­ti­tat?
Per mi, ser musulmà és ser acti­vista. Musulmà és una per­sona de pau, que ser­veix els altres.
L’amoïna l’ascens ultra­dretà?
Hi ha un pro­blema de pro­pa­ganda xenòfoba. Volem com­ba­tre el patri­ar­cat en l’islam i la isla­mofòbia impul­sant noves nar­ra­ti­ves reli­gi­o­ses basa­des en la igual­tat de gènere.
Els governs fan prou per pre­ve­nir aquest dis­curs de l’odi?
No, al con­trari. És molt perillós com s’ha nor­ma­lit­zat la retòrica antiislàmica en la política.
Fal­ten musul­ma­nes en política?
Hi estan mal repre­sen­ta­des, però és qüestió de temps que entrin en l’escena política, inclo­ent-hi les d’ori­gen musulmà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia