Crònica de l’ocupació

En l’edició del 4 de febrer del 1939 de La Van­guar­dia, el titu­lar des­ta­cava que les tro­pes naci­o­nals ja es tro­ba­ven “a deu quilòmetres de Girona”. Fent referència al comu­ni­cat de guerra del dia 3, el diari asse­nya­lava que “s’havia ocu­pat Lla­gos­tera”, també “Santa Coloma de Far­ners, Sant Feliu de Bui­xa­lleu i Cal­des de Mala­ve­lla”, i que es tro­ba­ven a les pro­xi­mi­tats de Cassà de la Selva. La situ­ació era irre­ver­si­ble: les tro­pes fran­quis­tes van ocu­par les comar­ques giro­ni­nes entre el 31 de gener i el 10 de febrer del 1939. Amb tot, la premsa local s’encar­re­gava de man­te­nir viva la flama de la resistència, tal com es pot lle­gir en l’edició del 3 de febrer del 1939 del but­lletí de Pala­fru­gell, amb un abran­dat titu­lar: “Ànim fort i puny dur!” La publi­cació també recal­cava la demos­tració “anti­fei­xista de Pala­fru­gell” en un dar­rer míting cele­brat al cinema: “Cata­lu­nya, tot i que mar­ti­rit­zada i san­gui­no­lenta, encara forta i orgu­llosa”, des­ta­cava la crònica de l’esde­ve­ni­ment. “Girona, en peu”, es lle­geix en un ter­cer titu­lar sobre “el dis­curs patriòtic” que va pro­nun­ciar “l’alcalde cama­rada Ballesta” sobre la defensa de la ciu­tat, poques hores abans de caure.

El 4 de febrer del 1939, també van clau­di­car Sant Feliu de Guíxols –després d’inten­sos bom­bar­de­jos–, Santa Cris­tina d’Aro, Cassà de la Selva , Quart, For­nells de la Selva, Sant Dal­mai, Aigua­viva, Salitja, Vilobí d’Onyar, Arbúcies i Espi­nel­ves. Les tro­pes fran­quis­tes havien entrat a Bla­nes el 31 de gener, i el dia 2 de febrer, entre altres pobla­ci­ons, a Riu­da­re­nes, Vidre­res, Llo­ret de Mar i Tossa de Mar. En els últims dies de la guerra, Banyo­les, per exem­ple, era un quar­ter mili­tar. Hi havia els sol­dats del camp d’avi­ació, els ferits i per­so­nal de l’hos­pi­tal mili­tar. També va ser lloc de pas per als que recu­la­ven cap a la fron­tera. Entre ells, hi havia el cap de l’onzena divisió de l’exèrcit repu­blicà, Enri­que Líster. A Banyo­les, la nit del 7 al 8 de febrer del 1939, van tenir lloc els dar­rers com­bats en una ciu­tat des­crita com a freda i deserta. L’avanç cap a la Gar­rotxa era impa­ra­ble, i a Olot, el matí del 7 de febrer, les tro­pes del cos d’exèrcit del Maes­trat, coman­da­des pel tinent coro­nel Ricardo Alonso Vega, van entrar per l’estació. El mateix dia, Ripoll també va ser ocu­pada. El comu­ni­cat de guerra publi­cat a La Van­guar­dia en l’edició del 7 de febrer recull, en l’avanç “del sec­tor de Girona”, que el nom­bre de pre­so­ners és de 2.000. En el mateix informe, s’asse­nyala que a “Mont­fullà s’ha tro­bat un veri­ta­ble tre­sor, for­mat per mul­ti­tud d’objec­tes del Museu Arqueològic de Tar­ra­gona i altres objec­tes de la cate­dral tar­ra­go­nina”. A Can Pol, a Mont­fullà, al terme de Bes­canó, s’hi van ins­tal·lar alguns dels dipòsits patri­mo­ni­als de la Gene­ra­li­tat durant la guerra.

Al final de la guerra, l’Alt Empordà es va con­ver­tir en l’últim reducte repu­blicà. L’1 de febrer, als soter­ra­nis del cas­tell de Sant Fer­ran, s’hi va cele­brar l’última sessió de les corts repu­bli­ca­nes. Les màximes auto­ri­tats de la Gene­ra­li­tat i de la República, un cop con­su­mada la cai­guda de Bar­ce­lona, van anar a raure a diver­ses loca­li­tats de la fron­tera amb França. El pre­si­dent Com­panys es va estar al mas Perxés d’Agu­llana, i a Can Bar­ris, a la Vajol, s’hi va ins­tal·lar el pre­si­dent de la República, Manuel Azaña, men­tre que el pre­si­dent del govern, Juan Negrín, es va hos­tat­jar a Can Bech de Baix, prop d’Agu­llana. Polítics, intel·lec­tu­als i milers d’exi­li­ats anònims van tra­ves­sar la fron­tera a par­tir del 4 de febrer, quan França la va obrir a la població civil.