Polítics sota sospita

La política «és una acti­vi­tat humana ori­en­tada de forma ideològica que actua per diri­gir l'acció de les ins­ti­tu­ci­ons i la presa de deci­si­ons d'aques­tes en bene­fici de la soci­e­tat». Des­taco aquesta defi­nició perquè ens engloba a tots els que exer­cim l'acti­vi­tat; encara que apro­fito per remar­car els dife­rents mètodes uti­lit­zats a l'hora d'exer­cir-la.

En relació amb la forma d'exer­cir l'acció política, em veig obli­gat a fer esment del senyor Josep Roma­guera, regi­dor de 9M a l'Ajun­ta­ment de Maçanet de la Selva, que dedica tot el seu temps a l'única acti­vi­tat amb la qual, com ens té acos­tu­mats, se sent còmode: escam­par dub­tes sobre el com­por­ta­ment dels seus com­panys i com­pa­nyes de con­sis­tori; espe­ci­al­ment de dues per­so­nes: Alfons Soms i Antoni Guinó. Pel que fa a la meva per­sona, vull fer esment del que penso envers l'ambi­ent que el senyor Roma­guera està inten­tant crear amb idees i difu­si­ons errònies, dins la nos­tra població.

De la con­cepció que el senyor Roma­guera té dels polítics que actu­al­ment for­mem part de l'equip de govern, en el qual m'incloc jo mateix, en dis­crepo com­ple­ta­ment. Com he dit sem­pre que algú m'ho ha pre­gun­tat, sem­pre he con­tes­tat que no sóc un polític, sinó un veí de Maçanet pre­o­cu­pat pel desen­vo­lu­pa­ment del seu poble i amb ganes de col·labo­rar en la seva millora, i l'única via d'acon­se­guir-ho és mit­jançant l'exer­cici de l'acció política. És així com sem­pre m'he defi­nit, sense enga­nyar a ningú, ja que tot­hom entén que un polític és la per­sona que es dedica i viu de la política, de la mateixa manera que viuen de la seva pro­fessió un metge, un mecànic o un manyà. En tot cas, trobo rao­na­ble, fins a cert punt, que el senyor Roma­guera es con­fon­gui, ja que com que ha estat l'únic alcalde de la història del nos­tre poble que ha vis­cut de la política, pot equi­vo­car-se i pen­sar que tots som iguals. Però, per sort meva, no tots som iguals, i és que, en tots els anys que els veïns i veïnes m'han ator­gat la seva con­fiança per a diri­gir el poble, si hagués por­tat a terme totes les acci­ons que, sabent que no són cer­tes, s'entesta a adju­di­car-me el senyor Roma­guera en les seves cla­ri­vi­dents i sem­pre tan ben docu­men­ta­des opi­ni­ons, hau­ria hagut de tras­lla­dar-me a viure a un altre muni­cipi; i de segur que els veïns ja m'hau­rien reti­rat el seu vot i la seva con­fiança a les urnes. I dic entes­tar perquè temo que el regi­dor de 9M i les seves col·labo­ra­do­res tenen un greu pro­blema envers la meva per­sona, i és que hi estan cap­fi­cats; i si no, només cal parar atenció a la con­ducta del senyor Roma­guera des que exer­ceix acti­va­ment política muni­ci­pal; fets i actu­a­ci­ons por­ta­des a terme al llarg dels anys, que posen de mani­fest aquesta obsessió malal­tissa.

Alguns, al tenir l'incon­ve­ni­ent de ser humans, de vega­des ens equi­vo­quem, però la diferència amb el cap de llista de 9M és que no pen­sem que estem en pos­sessió de la veri­tat abso­luta, i quan ens equi­vo­quem ho reco­nei­xem. El trist cos­tum de pen­sar que té la veri­tat abso­luta ha por­tat el senyor Roma­guera a la sole­dat més trista, ja que quan acon­se­gueix for­mar equip, ser alcalde i manar durant qua­tre anys, a la pri­mera ocasió que tenen els seus votants, li reti­ren majo­ritària­ment el suport, dece­buts de la seva actu­ació, i dei­xen el seu grup polític amb un sol i únic regi­dor. Actu­al­ment a Maçanet vivim una rea­li­tat política no com­par­tida pel regi­dor de 9M, que viu en el seu món, pen­sant que tot el que diu i pro­posa és per­fecte; i ho seria, si no hagués patit i patís el petit incon­ve­ni­ent de les mani­o­bres i incom­pren­si­ons de la immensa majo­ria del veïnatge de Maçanet.

La política, tal com diu la seva defi­nició, és una eina per poder tre­ba­llar per a la soci­e­tat i solu­ci­o­nar les man­can­ces que avui dia patim; i aquesta ha estat i és la meva funció dins el con­sis­tori, i ho con­ti­nuarà essent si la majo­ria dels veïns del muni­cipi ho cre­uen con­ve­ni­ent; sem­pre que no m'aven­turés en pro­jec­tes, si més no, estranys i allu­nyats de la rea­li­tat, com és la urba­nit­zació entre el muni­cipi i la Bella­vista, que hipo­teca greu­ment el turó d'en Roure.