Front contra l’antisemitisme
Milers de francesos denuncien els atacs als jueus, que van augmentar del 74% l’any passat
Totes les forces polítiques participen en la manifestació de repulsa, a excepció de la ultradreta
Després del sobresalt provocat per l’augment de l’antisemitisme, els principals partits francesos van escenificar ahir un front comú contra l’odi envers els jueus. Milers de persones van concentrar-se a la plaça de la República, a París, en un acte en què van participar tots els partits llevat dels ultradretans França Dempeus i el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen.
D’altres marxes van tenir lloc en nombroses ciutats franceses, com ara Tolosa, Estrasburg, Lió i Bordeus. La notícia que els actes antisemites van augmentar del 74% l’any passat —un total de 541— va tenir un gran impacte mediàtic, i, ahir, milers de francesos van expressar el seu rebuig envers aquesta hidra que reneix arreu d’Europa.
“El combat contra l’antisemitisme no és només la lluita dels jueus, sinó la de tota una nació”, va defensar des de l’escenari de la concentració parisenca Delphine Horvilleur, una de les poques dones que exerceix com a rabí a França, el país amb la comunitat jueva més important d’Europa.
Impulsada inicialment pel Partit Socialista, la manifestació a la capital va reunir nombroses personalitats polítiques, des del primer ministre, Édouard Philippe, fins als expresidents François Hollande i Nicolas Sarkozy.
De fet, aquestes manifestacions van tenir lloc després que diversos casos d’antisemitisme hagin fet disparar les alarmes a França. Ahir mateix, una vuitantena de tombes van aparèixer profanades, amb creus gammades pintades damunt les làpides, en un cementiri jueu a la localitat alsaciana de Quatzenheim.
A mitjan febrer, dos retrats artístics de l’exministra francesa Simone Veil pintats en bústies a París ja havien estat coberts amb símbols nazis. També van haver-hi pintades amb la paraula Juden (jueu en alemany) a l’aparador d’un local de la cadena de restauració Bagelstein, a la capital. O encara pitjor, dos arbres van ser tallats amb una serra en el memorial d’Ilan Halimi, un jove francès de confessió jueva segrestat i torturat fins a la mort el 2006.
Antisionisme
“Actuarem, adoptarem lleis i els castigarem. Aquells que han fet això no són dignes de la República i seran castigats”, va declarar el president francès, Emmanuel Macron, que va desplaçar-se al cementiri jueu de Quatzenheim. Tot i que no va estar present en la concentració parisenca, també va anar al Memorial de l’Holocaust, a París.
Per frenar l’antisemitisme, l’executiu centrista pretén aprovar una nova llei abans de l’estiu per reforçar les sancions p els comentaris racistes a les xarxes socials. Una mesura que sembla insuficient per al govern israelià. El ministre d’Immigració d’aquest país, Yoav Gallant, va invitar els jueus francesos a “tornar a casa”. “Immigreu a Israel”, els va dir en un missatge a Twitter.
Aquestes declaracions arriben en plena polèmica, a França, sobre la necessitat o no d’equiparar els actes antisemites amb els antisionistes. L’intel·lectual jueu i neoreaccionari Alain Finkielkraut va ser escridassat, dissabte passat a París, durant una manifestació dels armilles grogues. “Ves-te’n, brut sionista de merda!”, van retreure-li alguns pocs manifestants. Després d’aquest episodi, que els grans mitjans van considerar un acte antisemita, el diputat de La República en Marxa (el partit de Macron) Sylvain Maillard va proposar una llei perquè els actes antisionistes siguin reconeguts com un delicte equivalent al de l’antisemitisme.
Amb tot, Macron va refredar, ahir, aquesta iniciativa. “No crec que penalitzar l’antisionisme sigui una bona solució”, va afirmar, tot i que el juliol del 2017 havia considerat l’antisionisme com “una forma reinventada” d’antisemitisme.
Introduïda en el debat polític francès per l’exprimer ministre Valls (ara candidat a Barcelona), l’equiparació entre antisemitisme i antisionisme és polèmica perquè podria criminalitzar les crítiques legítimes contra les polítiques colonials de l’Estat israelià. En un moment en què l’hidra antisemita reneix, potser no cal buscar racistes entre aquells que no ho són.
LES FRASES
Crítiques a la França Insubmisa
Enric BonetL’antisemitisme no representa només un odi persistent envers els jueus, sinó que també s’ha convertit en una arma llancívola per arreglar pugnes polítiques alienes al racisme. El darrer cas d’aquest ús controvertit de l’antisemitisme són les crítiques contra la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon (republicà i socioecologista). “El Reagrupament Nacional [extrema dreta] i la França Insubmisa tenen unes arrels antisemites evidents”, va assegurar ahir Sylvain Maillard, diputat de La República en Marxa. Així, aquest representant del partit de Macron posava en el mateix sac una formació xenòfoba i una altra de progressista. “Un no pot ser racista i ser membre de la França Insubmisa”, va reaccionar Mélenchon. També va condemnar amb fermesa els insults i atacs antisionistes rebuts dissabte pel filòsof Alain Finkielkraut durant una manifestació dels armilles grogues, després que ja ho hagués fet el cap de setmana però de forma menys contundent.