La intervenció militar s’allunya
Els països reunits a Bogotà demanen una “solució pacífica” a la crisi veneçolana
Els EUA insisteixen a no descartar cap opció
Washington demana una reunió d’urgència del Consell de Seguretat
La possibilitat d’una intervenció armada que posi fi al govern de Nicolás Maduro a Veneçuela no sembla, almenys a hores d’ara, previsible. El Grup de Lima, que des del 2017 aplega els tretze països llatinoamericans més el Canadà i que busquen una sortida a la crisi de Veneçuela, va allunyar ahir el fantasma d’una solució militar.
La reunió feta a Bogotà ha deixat clar que els socis no volen un conflicte que amenaci l’estabilitat regional, i van promoure una sortida negociada. La veu discordant la va aportar els Estats Units, convidat especial a la trobada. El seu vicepresident, Mike Pence, va dir que el seu país espera una transició “pacífica”, però va advertir que “com ha dit [Donald] Trump, totes les opcions estan sobre la taula”.
La posició del Grup de Lima era llargament esperada per l’oposició a Maduro. Van ser els seus membres els primers que, a instàncies de l’Argentina i el Brasil, van reconèixer el president de l’Assemblea Nacional, Juan Guaidó, com a president interí de Veneçuela. També els qui van promoure i van donar suport logístic a l’operació de dissabte passat, en què milers de persones van intentar entrar a Veneçuela des de Colòmbia i el Brasil amb tones d’ajuda humanitària. L’operació va fracassar, però Guaidó no es va donar per vençut i va demanar “a la comunitat internacional” mantenir obertes “totes les opcions” per derrocar Maduro, un missatge que va ser interpretat com una porta oberta a una intervenció militar.
El Grup de Lima va escoltar ahir, un altre cop, els advertiments de Guaidó. “Ser permissius amb la usurpació de poder seria una amenaça per a tot Amèrica. Volem la pau, però no la pau dels cementiris”, els va dir el veneçolà. Els representants del Grup de Lima van escoltar la demanda, però van dir que no a l’opció militar.
Solució pacífica
La veu més ferma va arribar des del Perú. El viceministre d’Exteriors, Hugo Zela, va advertir: “En el Grup de Lima lluitem perquè la solució sigui pacífica.” El ministre d’Exteriors de Colòmbia i amfitrió de la trobada, Holmes Trujillo, també va ser clar: “Hem reafirmat una vegada i una altra el nostre compromís amb la transició democràtica i el restabliment de l’ordre constitucional a Veneçuela.”
L’estratègia colombiana, clau per la seva proximitat territorial, ha estat d’avançar en la demanda que “les forces militars de Veneçuela se situïn al costat correcte de la història i ofereixin la seva lleialtat al president encarregat perquè la dictadura arribi al seu ràpid final”, en paraules del president Iván Duque. Els militars, avui principal suport del govern, són la clau de la governabilitat a Veneçuela.
Per Guaidó, la d’ahir va ser una trobada clau. L’autoproclamat president interí no pot tornar a Veneçuela perquè la va abandonar divendres malgrat tenir una prohibició judicial de deixar el país. El cap de setmana, va fracassar en l’intent de forçar el govern de Maduro a obrir les fronteres i no va aconseguir el suport dels militars, com esperava. La seva carta guanyadora és, ara enfortir el suport exterior, dividit entre els que demanen duresa contra Maduro i els que demanen negociar. A l’altre costat hi ha les nacions que donen suport a Caracas, com ara la Xina i Rússia.
El Grup de Lima ha estat fins ara una gran ajuda a la causa opositora, però l’aliat de més pes ha estat, des del primer dia, els Estats Units. Per això ahir va ser determinant la presència de Pence en la reunió, malgrat que el seu país no en forma part. Pence va traslladar a Guaidó el suport “100% de Trump”. Va demanar, a més, a la resta dels països que congelin tots els actius veneçolans que operin en els seus territoris per augmentar l’ofec financer del govern. La principal aportació, però, va ser mantenir encesa la flama de la intervenció militar, una carta que Trump ha utilitzat en cada referència a la crisi. “No hi ha marxa enrere i els successos dels últims dies han servit per ratificar la nostra determinació”, va dir Pence a Bogotà. El destinatari del missatge no era només Caracas, sinó també les potències llatinoamericanes que conformen el Grup de Lima perquè estrenyin encara més el setge al voltant de Maduro.
Després de la reunió del Grup de Lima, la pressió es trasllada ara al Consell de Seguretat de l’ONU. Els Estats Units han demanat una reunió d’urgència per avui mateix, segons van avançar fonts diplomàtiques consultades per Reuters.
Mèxic crida l’atenció a Maduro
Mèxic ha estat el gran absent en la cimera del Grup de Lima celebrat ahir a Bogotà. Ha estat també l’únic país amb pes regional que s’ha negat a reconèixer Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela. No obstant això, el seu president, el líder d’esquerres Andrés Manuel López Obrador, va demanar ahir al govern de Nicolás Maduro que no caigui en “la temptació de l’ús de la força” després dels incidents de dissabte, quan l’intent de l’oposició d’entrar al país amb ajuda humanitària provinent dels Estats Units es va saldar amb quatre morts i centenars de ferits. “No puc opinar més perquè [el conflicte] està molt polaritzat, i jo considero que el millor és el diàleg i allunyar la temptació de l’ús de la força, que es busqui una solució diplomàtica”, va dir el president mexicà. La possibilitat d’una invasió armada va sobrevolar la reunió de Bogotà, en la qual tretze països llatinoamericans, més el Canadà i els Estats Units, van analitzar solucions a la crisi veneçolana.