Fantasmes a la Xina

Una ombra de pes­si­misme es va escam­par, dilluns, pel Gran Saló del Poble, a Pequín, durant l’ober­tura de la sessió anual del Par­la­ment xinès. Els apro­xi­ma­da­ment 3.000 dele­gats que inte­gren l’Assem­blea Popu­lar Naci­o­nal (APN) –un orga­nisme que es limita a estam­par el segell de con­for­mi­tat a la legis­lació que li pre­senta el govern– van escol­tar l’informe del pri­mer minis­tre, Li Keqi­ang, sobre l’estat de la Xina i l’avís de la “dura bata­lla” que caldrà lliu­rar per afron­tar els grans “rep­tes” que es per­fi­len a l’horitzó.

Sota la guia de Xi Jin­ping, el pre­si­dent vita­lici, la Xina con­ti­nua impa­ra­ble el seu camí per con­so­li­dar-se com la gran potència tec­nològica, econòmica i mili­tar i expan­dir la seva hege­mo­nia pla­netària a través d’ambi­ci­o­sos pro­jec­tes d’infra­es­truc­tu­res com el que pretén fer reviure la mítica Ruta de la Seda. Però el somni de gran­desa topa amb la dura rea­li­tat domèstica: l’eco­no­mia perd pis­to­nada i el govern anun­cia la pre­visió més baixa de crei­xe­ment dels últims trenta anys. “L’eco­no­mia real afronta mol­tes difi­cul­tats”, va adme­tre Li davant dels dele­gats de l’Assem­blea Popu­lar Naci­o­nal. El con­text no és favo­ra­ble: a l’alen­ti­ment s’hi afe­geix la guerra comer­cial amb els Estats Units, les ten­si­ons diplomàtiques per la pene­tració del gegant tec­nològic Huawei en els mer­cats occi­den­tals i diver­sos pro­ble­mes d’ordre intern. El país ha vis­cut escàndols de salut pública, vagues de tre­ba­lla­dors, estu­di­ants i jubi­lats, pro­tes­tes d’acti­vis­tes –limi­ta­des– com ara la dels defen­sors dels drets de les dones i del col·lec­tiu LGBT. La bata­lla con­tra la con­ta­mi­nació es difu­mina i l’índex de nata­li­tat, un indi­ca­dor que es rela­ci­ona amb l’expansió econòmica i l’opti­misme, ha cai­gut al nivell més baix des del 1961. El Par­tit Comu­nista Xinès, que con­trola amb mà de ferro el país, intenta com­ba­tre les estadísti­ques adver­ses amb la pro­mesa de crear més ocu­pació, abai­xar impos­tos, incen­ti­var les empre­ses locals i atraure més inver­sors. En el rere­fons, hi ha el fan­tasma de la revolta social. “El temor més pro­fund del par­tit és que hi hagi alguna mena d’agi­tació, un esde­ve­ni­ment intern o extern que fomenti una crisi que pugui posar fi al seu domini”, explica Ben Blanc­hard, de l’agència Reu­ters.

El perill està iden­ti­fi­cat. Un alt càrrec del par­tit ho va dei­xar ben clar, fa poc, quan va adver­tir que la pri­o­ri­tat del par­tit és impe­dir “revo­lu­ci­ons de colors” o revol­tes popu­lars que puguin posar en risc el sis­tema polític que regeix al país. El juny del 1989, els estu­di­ants ja van sor­tir al car­rer amb les mani­fes­ta­ci­ons pro­de­mocràtiques de Tia­nan­men, dura­ment repri­mi­des per l’exèrcit. Trenta anys després, el règim no emet cap senyal d’ober­tura i sem­bla més deci­dit a com­me­mo­rar el seu propi ani­ver­sari, els setanta anys de la fun­dació de la República Popu­lar de la Xina, el pròxim 1 d’octu­bre.