“És important saber què volem ser”

No, hi estem tre­ba­llant i està força avançada. Serà només amb la sigla del PSC.

No repe­ti­rem la coa­lició però incor­po­ra­rem com­panys d’ICV, amb els quals par­lem, perquè no se sen­tin aban­do­nats. FEM era una coa­lició que a mi, per­so­nal­ment, em sem­blava poc apro­pi­ada per la gent afi­li­ada a altres par­tits i que hagues­sin d’anar sota una sigla que no és la seva. A la llarga, no sé si ho vam saber trans­me­tre, ni nosal­tres ni ICV, que érem els hereus dels grups muni­ci­pals dels dos par­tits.

Mai no he ama­gat que sóc mili­tant soci­a­lista. Sen­zi­lla­ment, la coa­lició no es repe­teix. El canvi de nom va ser una deferència als altres. Ara, hem fet una can­di­da­tura pro­gres­sista en què tot­hom que hi vul­gui venir serà ben­vin­gut.

M’ha ser­vit per aga­far experiència. A Ripoll era l’única regi­dora d’una opció no inde­pen­den­tista.

No, l’ambi­ent a l’ajun­ta­ment sem­pre ha esta cor­dial. He fet apor­ta­ci­ons dins les meves pos­si­bi­li­tats.

Valoro que s’ha fet una gestió més o menys cor­recta del dia a dia, però pot­ser pel fet de tenir un alcalde i dipu­tat al Par­la­ment amb ana­des a Brus­sel·les he tro­bat a fal­tar pro­jec­tes a llarg ter­mini, una pre­visió del Ripoll d’aquí a 5 a 10 anys. Hi ha hagut una falta d’ambició per fer un pro­jecte de futur.

S’han dut a la sessió plenària mol­tes moci­ons sobre el procés, però ningú no s’ha asse­gut a pla­ni­fi­car a llarg ter­mini. A l’ante­rior man­dat de CiU també va pas­sar igual i la qüestió sobi­ra­nista no era a l’orde del dia com ara.

Ens pre­o­cupa espe­ci­al­ment el tema de les infra­es­truc­tu­res. A Olot, tenim infor­mes a punt per fer vari­ants per quan hi hagi diners, però la vari­ant est de Ripoll és al calaix i no es fan els infor­mes per­ti­nents. Cada any, quan hi ha hagut debat de pres­su­pos­tos, hem inten­tat incloure la redacció dels infor­mes que calen per la vari­ant perquè esti­gui a punt quan hi hagi recur­sos. Els pres­su­pos­tos gene­rals de l’Estat, però, no han pros­pe­rat. Incloïen també par­ti­des per al des­do­bla­ment de la via del tren entre la Gar­riga i Gra­no­llers, on és fàcil exe­cu­tar aques­tes obres. Aquesta eix viari és vital perquè és l’eix ver­te­bra­dor del cor­re­dor de la C-17 que ens acosta a Bar­ce­lona. Jo tre­ba­llaré per aques­tes coses que han de posar Ripoll en el mapa. El des­do­bla­ment de la C-17 actual no acaba el que el Ripollès neces­sita. Tenir bones infra­es­truc­tu­res faci­li­ta­ria la can­di­da­tura als Jocs Olímpics d’hivern, acos­ta­ria la mun­ta­nya i les esta­ci­ons d’esquí a les ciu­tats, etc. És impor­tant saber què volen arri­bar a ser i què neces­si­tem.

Que es tre­gui del calaix on és ara el pla direc­tor de les colònies del Ter i del Fre­ser. Està apro­vat i només cal una par­tida per crear l’ens que ges­ti­oni les colònies. Tenim metres i metres de sòl indus­trial, i no només a Ripoll, sinó a tot el Ripollès. Cal una visió més comar­cal, que ens pot per­me­tre situar-nos econòmica­ment més enllà del dia a dia, i ningú fa aquesta feina.