Roquetes homenatja l'Àguedo

Aquest 14 d'abril té una doble significació a Roquetes. La ciutat del Baix Ebre commemora, d'una banda, el 160è aniversari de la seua independència de Tortosa, però a banda d'això, Roquetes també recorda avui l'últim alcalde de la ciutat durant la Segona República, Joan Castells Villalta, que va morir a l'exili de França l'any 1944. Més conegut com l'Àguedo, Castells Villalta va ser proclamat alcalde la nit del 18 d'octubre del 1936, en substitució de Joan Hierro i Gaya. De fet, Juanito lo Ferré no va aspirar a la reelecció enmig de la convulsió política per l'esclat de la Guerra Civil, i amb una Roquetes alterada pels assassinats comesos pels grupuscles anarquistes i revolucionaris.

Aquest migdia, l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas, descobrirà una placa commemorativa al cementiri municipal. Però en realitat, els actes d'homenatge a l'alcalde Castells Villalta van començar aquest dilluns a Narbona. Les despulles de l'alcalde mort a l'exili es van poder localitzar a la fossa comuna del cementiri de l'Oest, cosa que va complicar la seua repatriació. Per això, el delegat de la Generalitat a França, Apel·les Carod-Rovira, i el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, van acompanyar Gas i l'alcalde de Narbona, Jacques Bascou, en el descobriment d'una placa commemorativa. Bascou va entregar a Gas un document que certifica la mort de Castells Villalta a Narbona, i el dipòsit de les seues restes al cementiri de l'Oest. «Aquesta cerimònia ha estat marcada per una viva emoció. A través de l'homenatge a la figura representativa de Joan Castells Villalta, es ret homenatge a tots els que han patit la injustícia i que han hagut de marxar a l'exili sense poder tornar mai al seu país d'origen», va afirmar Carod-Rovira. Per la seua banda, Gas va subratllar la importància de la recuperació de la memòria col·lectiva per a les generacions futures.

D'altra banda, historiadors locals com ara Lluís Bertomeu i Camós (autor de Roquetes republicana i després represaliada) han destacat el caràcter humanitari de l'alcalde Castells Villalta. Així, l'Àguedo i la seua dona van acollir dos dels xiquets de Pozoblanco que formaven part del contingent de 3.000 refugiats que la tardor del 1936 havien arribat a Tortosa. A més, un altre drama que va haver de gestionar l'alcalde va ser la inundació de finals d'octubre del 1937, una veritable catàstrofe que va arruïnar collites, botigues i magatzems de queviures. Al nucli urbà de Roquetes, l'aigua va arribar al primer esglaó de la porta de la parròquia, en aquell moment habilitada com a mercat. El novembre del 1937, l'alcalde també va haver de cedir la casa consistorial per allotjar els soldats i els comandaments que estaven construint un camp d'aviació a Roquetes. La primavera següent, Castells Villalta no es va empassar l'engany franquista del perdó polític, i amb el seu amic i regidor Josep Chavarria Bonfill, també d'ERC, va iniciar un llarg i penós exili cap a França.