Política

El partit d’Erdogan, frec a frec amb l’oposició turca per conservar les alcaldies

Encara amb la meitat dels vots escrutats, perd la capital Ankara i mantindria Istanbul

La mala situació econòmica a Turquia, clau en el desgast electoral

Encara amb la mei­tat del vots comp­tats, les elec­ci­ons muni­ci­pals tur­ques cele­bra­des ahir pas­sen fac­tura al pre­si­dent del país, l’isla­mista Recep Tayyip Erdo­gan. Els comi­cis s’han con­ver­tit en pràcti­ca­ment un ple­bis­cit al seu par­tit, Justícia i Desen­vo­lu­pa­ment (AKP), i sobre­tot a ell mateix, que governa Tur­quia amb un fort per­so­na­lisme des del 2002.

Els pri­mers per­cen­tat­ges acos­tu­men a ser favo­ra­bles a l’AKP, ja que es comp­ten abans els vots de 30 províncies ori­en­tals, on el par­tit d’Erdo­gan té molta força. Per això, i mal­grat que els recomp­tes són encara molt ajus­tats, a l’hora de tan­car aquesta edició tot apunta que l’AKP per­dria l’alcal­dia de la capi­tal turca, Ankara, i altres capi­tals de província com ara Adana i Antalya, el que evi­den­ci­a­ria l’albada d’un nou equi­li­bri de poders al país. El rival és l’opo­si­tor soci­al­demòcrata Par­tit Repu­blicà del Poble (CHP), que podria aca­bar arra­bas­sant l’alcal­dia a l’AKP, tot i que per un estret marge de vots. Per con­tra, el par­tit d’Erdo­gan man­tin­dria l’alcal­dia de la capi­tal econòmica del país, Istan­bul, si bé amb una diferència menor que els ante­ri­ors comi­cis, el 2014.

Amenaça als kurds

D’altra banda, la for­mació d’esquer­res prokurda Par­tit Democràtic dels Pobles (HDP) ha per­dut el govern en tres províncies, res­pecte de les pas­sa­des elec­ci­ons locals. L’HDP ha renun­ciat a pre­sen­tar can­di­dats a les grans ciu­tats de l’oest i ha dema­nat els seus segui­dors que votin els soci­al­demòcra­tes.

La repressió d’Erdo­gan con­tra els kurds i els seus repre­sen­tants es manté ferotge. Durant el pas­sat man­dat, el govern turc ha des­tituït un cen­te­nar d’alcal­des kurds, i en cam­pa­nya Erdo­gan ha amenaçat de fer el mateix si els elec­tors tor­na­ven a esco­llir “ter­ro­ris­tes” al govern dels ajun­ta­ments. De fet, dels 105 ajun­ta­ments on van sor­tir alcal­des prokurds el 2014, des d’ales­ho­res el govern cen­tral n’ha inter­vin­gut 94, de què 3 amb més de 750.000 habi­tants. En el seu lloc, el govern d’Erdo­gan ha desig­nat fun­ci­o­na­ris i ara amenaça de tor­nar a fer el mateix.

L’era Erdo­gan s’ha carac­te­rit­zat per un fort crei­xe­ment econòmic, i ara la prin­ci­pal clau del des­gast cal posar-lo en la recessió econòmica. La inflació ha esca­lat un 20% i ha obli­gat els governs muni­ci­pals de ciu­tats com ara Istan­bul a obrir comerços de ver­du­res a preus sub­ven­ci­o­nats.

Cues poc freqüents

La jor­nada d’ahir, en què esta­ven cri­dats a votar 57 mili­ons d’elec­tors, va regis­trar mig cen­te­nar de ferits en dife­rents inci­dents rela­ci­o­nats amb els comi­cis. També va haver-hi dos morts, assas­si­nats a trets, un d’ells un inter­ven­tor d’un par­tit isla­mista mode­rat soci d’Erdo­gan. Des de pri­mera hora, hi havia cues als col·legis elec­to­rals, un fet poc freqüent al país, que no acos­tuma a mati­nar tant –els col·legis tan­quen a les dues del mig­dia– per anar a votar. La par­ti­ci­pació mit­jana acos­tuma a ser del 80%.

LES XIFRES

57
milions
d’electors estaven cridats a les urnes en 81 províncies. La participació mitjana acostuma a ser del 80%.
105
alcaldes
va aconseguir, fa quatre anys, el partit prokurd HDP, de què 94 han estat cessats pel govern d’Erdogan.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.