Còrsega rep Macron amb una aturada de país
La crida dels sobiranistes a paralitzar l’activitat econòmica de l’illa té un suport notable
Els dirigents nacionalistes corsos planten el president francès i no assisteixen al seu “gran debat”
Els dirigents nacionalistes corsos van boicotejar ahir l’últim acte del “gran debat” organitzat per Emmanuel Macron. El president francès va reunir-se amb desenes d’alcaldes d’aquesta illa del Mediterrani en una reunió pública amb absències destacables: la del president del consell regional cors, l’autonomista Gilles Simeoni, i el president de l’Assemblea corsa, l’independentista Jean-Guy Talamoni, entre altres representants sobiranistes.
La visita de Macron a Còrsega va reflectir les gèlides relacions que mantenen el govern francès amb l’executiu de l’illa, en mans de la coalició Pè a Corsica, formada per independentistes i autonomistes. “Hem invitat el president Macron a venir a l’Assemblea de Còrsega per iniciar un procés de diàleg històric, però malauradament ha declinat aquesta invitació”, va assegurar Talamoni. A més de l’absència de nombrosos dirigents locals, els sobiranistes corsos van expressar el seu malestar amb l’organització d’una jornada batejada com a Isula morta (illa morta).
Aquesta iniciativa es va veure acompanyada de manifestacions de sindicats i militants nacionalistes, com per exemple davant de la delegació del govern a Bastia i Ajaccio, les dues principals ciutats de l’illa, on van concentrar-se centenars de persones. Els habitants van penjar nombroses banderes corses als balcons i finestres de les seves llars. El transport ferroviari també va quedar paralitzat i l’aeri, força alterat. A més, l’aturada de l’economia va rebre un ampli suport amb el tancament de la majoria dels comerços en localitats com ara Saint-Florent, al nord de l’illa. En canvi, el seu seguiment va resultar més desigual a Ajaccio.
“Estic orgullós de la identitat corsa i de la seva singularitat, però la identitat corsa forma part de la República”, va afirmar Macron, que va reivindicar un “debat útil” durant la seva trobada amb desenes d’alcaldes al poble de Cozzano, de 280 habitants. Tot i que el dirigent centrista va defensar que cap altre president no havia fet tants esforços a favor de la descentralització de l’administració a l’illa, la realitat és que París s’oposa a les principals reivindicacions dels sobiranistes corsos, com ara el reconeixement de la cooficialitat de la seva llengua, un estatut d’autonomia o l’amnistia per als presos polítics.
Durant la seva anterior visita a l’illa, el febrer del 2018, Macron només va fer una concessió: introduir l’especificitat de Còrsega en la Constitució francesa. Aquesta reforma de la carta magna, però, està encallada des de l’estiu passat. El president francès té previst anunciar a mitjan abril les mesures resultants del seu “gran debat”. En aquests anuncis podria aportar novetats sobre la seva reforma constitucional i previsiblement la resposta als anhels del poble cors.
La justícia cita tres càrrecs de l’Elisi pel cas Benalla
La justícia francesa ha convocat tres alts càrrecs de l’Elisi per un dels múltiples afers en què està involucrat Alexandre Benalla, l’excol·laborador de Macron en matèria de seguretat. El secretari general de l’Elisi, Alexis Kohler –mà dreta del president francès–; el director de gabinet de Macron, Patrick Strzoda, i el cap de gabinet, François-Xavier Lauch, compareixeran dimecres que ve davant dos jutges d’instrucció, va informar ahir l’emissora de ràdio RTL. En concret, testificaran pel cas dels passaports diplomàtics utilitzats de manera fraudulenta per Benalla, almenys en 23 ocasions, després d’haver estat acomiadat de l’Elisi el juliol passat.
L’exguardaespatlles de Macron va protagonitzar l’estiu passat el primer gran afer del mandat del jove president després que es revelessin les seves agressions contra manifestants l’1 de maig a París. La justícia francesa també ha imputat Benalla per haver portat armes de foc presumptament de manera indeguda i pel cas ja citat dels passaports diplomàtics.