Política

La UE es reivindica davant la Xina

El bloc europeu celebra amb els xinesos una cimera en què pretén revisar les seves relacions

Brussel·les retreu a Pequín que els seus intercanvis comercials són “asimètrics”

Brus­sel·les es comença a posar les piles perquè xine­sos i ame­ri­cans no li pas­sin la mà per la cara en el tur­bu­lent ter­reny comer­cial mun­dial. Veient que en els dar­rers anys s’estava que­dant en un segon pla amb les calen­tes i mediàtiques nego­ci­a­ci­ons entre el gegant asiàtic i el nord-ame­ricà, el Vell Con­ti­nent ara vol rei­vin­di­car el seu pes econòmic davant l’expan­si­o­nisme pro­tec­ci­o­nista xinès en un con­text geo­polític cada cop més com­pe­ti­tiu. I per fer-ho ha posat en marxa una revisió de les seves rela­ci­ons comer­ci­als i d’inversió amb la Xina, que con­si­dera des­a­van­tat­jo­ses.

Pels euro­peus, hi ha una “asi­me­tria” en la manera com es rela­ci­o­nen econòmica­ment els dos blocs. Cre­uen que, men­tre que les com­pa­nyies esta­tals xine­ses –en situ­ació d’avan­tatge pel suport gover­na­men­tal– poden acce­dir al seu mer­cat “obert”, les seves empre­ses tenen molts més pro­ble­mes per entrar al seu ter­ri­tori. A més, una de les con­tro­ver­ti­des con­di­ci­ons per a les com­pa­nyies estran­ge­res a l’hora de fer nego­cis a la Xina és trans­fe­rir la seva tec­no­lo­gia a una empresa local com a peatge per posar un peu al país. Per con­tra, el gegant asiàtic es queixa de la fixació euro­pea per impo­sar-li mesu­res antidúmping.

D’altra banda, a la capi­tal euro­pea cada cop estan més pre­o­cu­pats pel con­trol que pugui adqui­rir la Xina en certs sec­tors estratègics en què ha con­cen­trat la seva inversió. Pel direc­tor del think tank Bru­e­gel, Gun­tram Wolff, en aquest àmbit pre­o­cupa la influència geo­política que pugui com­prar aquest capi­tal, les reper­cus­si­ons per al con­trol de sec­tors estratègics euro­peus com ara l’indus­trial i la segu­re­tat en àmbits com ara el cibernètic. Per exem­ple, Wolff asse­nyala la pos­si­ble vin­cu­lació entre les inver­si­ons xine­ses a Grècia i el blo­queig del govern hel·lè a una reso­lució de drets humans de la Unió Euro­pea con­tra el règim de Xi Jin­ping.

En aquest estira-i-arronsa, els líders euro­peus ara volen revi­sar les rela­ci­ons amb un nou acord d’inversió amb els xine­sos que les pugui “ajus­tar”, un dels temes cen­trals de la cimera UE-Xina de demà. “L’objec­tiu és garan­tir que la nos­tra relació sigui justa, equi­li­brada i recíproca”, asse­gu­ren fonts diplomàtiques euro­pees, que també des­ta­quen la neces­si­tat d’un plan­te­ja­ment “més rea­lista”.

La cimera serà el tret de sor­tida a aquesta nova pugna entre Brus­sel·les i Pequín, en què cali­bra­ran la seva força en l’escena inter­na­ci­o­nal. “Els euro­peus som el soci comer­cial més gran de la Xina i, per tant, hi tenim pes”, defensa Wolff.

Els xine­sos també són el prin­ci­pal soci per al bloc euro­peu; això sí, després dels Estats Units, recor­den fonts diplomàtiques euro­pees. 

No obs­tant això, Wolff reco­neix que el seu poder de nego­ci­ació també estarà mar­cat per la “uni­tat d’acció” de tots els socis euro­peus. Un ele­ment que ja ha estat font de pro­ble­mes després que el govern italià s’adherís, tot i el recel dels altres estats euro­peus, al mega­pro­jecte de recons­trucció de l’antiga ruta de la seda i d’una via marítima paral·lela del règim a par­tir de for­tes inver­si­ons en infra­es­truc­tu­res. Aquesta ini­ci­a­tiva, cone­guda com el pla Mars­hall xinès, és vital per a l’estratègia poli­ti­co­e­conòmica exte­rior de Xi Jin­ping, a còpia de finançar i cons­truir infra­es­truc­tu­res.

Con­text nord-ame­ricà

El cop damunt la taula dels euro­peus arriba més d’un any després que l’admi­nis­tració de Trump iniciés una guerra comer­cial amb Xi Jin­ping que just ara es troba en fase de deses­ca­lada. Si bé la base de les rei­vin­di­ca­ci­ons nord-ame­ri­ca­nes és simi­lar a la de les euro­pees, per Gun­tram Wolff les ten­si­ons comer­ci­als entre Europa i la Xina són dife­rents, perquè no s’emmar­quen en “una riva­li­tat geo­es­tratègica i mili­tar” com la que tenen els Estats Units amb els xine­sos al Pacífic.

Amb tot, les actu­als nego­ci­a­ci­ons entre Was­hing­ton i Pequín són també un “risc” per al club euro­peu, que podria expe­ri­men­tar “danys col·late­rals” si hi hagués un acos­ta­ment entre els dos gegants econòmics, asse­nyala Wolff.

“El món s’està tor­nant cada cop més bipo­lar i és fona­men­tal que la Unió Euro­pea reforci les seves posi­ci­ons amb uni­tat per ser un dels tres grans actors inter­na­ci­o­nals i no una extensió dels Estats Units”, alerta.

LES XIFRES

1.000
milions d’euros
és el valor mitjà del comerç entre la Unió Europea i la Xina en un sol dia.
180.000
milions d’euros,
aproximadament, és el dèficit comercial anual de la Unió Europea amb la Xina.

La xacra dels drets humans

Entre Brussel·les i Pequín no només hi ha diners. O, almenys, no de cara a la galeria. La Xina continua sent un estat autoritari que imposa fortes restriccions als drets fonamentals dels seus ciutadans, i una UE defensora dels valors democràtics no ho pot ignorar completament quan s’asseu a la taula amb aquest règim. “No és mai un tema fàcil”, admeten, però, diplomàtics europeus. Així, en aquesta cimera, els líders europeus també hauran de discutir altres qüestions, com els drets humans i el canvi climàtic, amb el gegant asiàtic. La repressió al Tibet i a la minoria uigur, així com la vigilància de l’estat a la població, tornaran a ser queixes que traslladaran, segons fonts europees.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia