La UE concedirà avui a May l’ajornament del ‘Brexit’

La Unió Euro­pea (UE) està dis­po­sada a ofe­rir al Regne Unit una pròrroga pel temps que li cal­gui i evi­tar, d’aquesta manera, sor­tir diven­dres sense acord, que seria el desen­llaç per defecte. Això és el que es desprèn de la carta que ha enviat el pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Donald Tusk, als 27 líders euro­peus que es reu­ni­ran avui de manera extra­or­dinària per pren­dre una decisió sobre el Bre­xit. Tusk reco­mana accep­tar la pròrroga que li va sol·lici­tar The­resa May diven­dres pas­sat, tot i que deixa en blanc la data límit. O sigui, que podria ser el 30 de juny, com demana May, o el 31 desem­bre, o fins i tot d’un any. L’accep­tació està sub­jecta a con­di­ci­ons com ara par­ti­ci­par en les elec­ci­ons euro­pees si el Par­la­ment britànic encara no ha arri­bat a un acord el 23 de maig, no tor­nar a nego­ciar l’acord de reti­rada sig­nat el novem­bre pas­sat, però sí la decla­ració política. També insta el Regne Unit a accep­tar un prin­cipi de “coo­pe­ració sin­cera” amb la UE, en referència a la crida a sabo­te­jar la UE que han fet els euro­escèptics durs del par­tit de May.

Tusk pro­posa una “pròrroga fle­xi­ble” que per­meti al Regne Unit mar­xar tan bon punt acon­se­gueixi que s’aprovi l’acord al Par­la­ment de West­mins­ter. De fet, aquest va ser el prin­ci­pal argu­ment de May per convèncer la UE: les nego­ci­a­ci­ons que ha obert amb l’opo­sició labo­rista. L’extensió de la pròrroga serà deci­dida avui pels Vint-i-set. Tot i que tots els països comu­ni­ta­ris tenen dret a vet, sem­bla poc pro­ba­ble que s’imple­menti.

Ahir May va viat­jar a Berlín i a París per reu­nir-se amb la can­ce­llera Merkel i el pre­si­dent Macron. En un comu­ni­cat con­junt, May i Merkel van des­ta­car “la importància de tenir una sor­tida orde­nada”. La UE està divi­dida entre aquells que, com Ale­ma­nya o Irlanda, són par­ti­da­ris de donar al Regne Unit el temps que li cal­gui i afa­vo­rir les futu­res rela­ci­ons comer­ci­als, i els que, com França, Àustria o Espa­nya, no volen que la UE es con­ver­teixi en ostatge de la crisi britànica i volen limi­tar moltíssim tant l’extensió com les con­di­ci­ons de la pròrroga.

May va des­car­tar la sor­tida sense acord, que havia estat la prin­ci­pal basa per pres­si­o­nar el seu Par­la­ment i la UE, la set­mana pas­sada, per evi­tar que es tren­qui la unió de les qua­tre naci­ons que inte­gren el Regne Unit i per no per­ju­di­car el sec­tor empre­sa­rial, furiós per la incer­tesa d’aquest procés. I va ini­ciar nego­ci­a­ci­ons amb l’opo­sició.

Tot i que el fet que hagi començat a nego­ciar amb els altres par­tits polítics és l’espe­rança a què s’agafa la UE, la veri­tat és que May encara no s’ha atre­vit a ofe­rir la unió dua­nera que dema­nen els labo­ris­tes, a més de man­te­nir vin­cles amb el mer­cat únic. “Encara no ha cedit en les seves línies ver­me­lles, però ens man­te­nim cons­truc­tius”, va decla­rar ahir John McDon­nell, res­pon­sa­ble de finan­ces labo­rista.