Política

Viladecans dona suport a Tamara i Adrià

Un miler de persones es manifesten contra el confinament i l’exili dels dos activistes perseguits judicialment

“Tamara, no estàs sola.” “Adri, et volem a casa.” “La soli­da­ri­tat és la nos­tra millor arma.” Aques­tes van ser algu­nes de les con­sig­nes que més van core­jar ahir als car­rers de Vila­de­cans el miler de mani­fes­tants que van voler donar el seu suport a Tamara Car­rasco i Adrià Car­rasco el dia en què es com­pleix un any del con­fi­na­ment de la pri­mera al seu muni­cipi i la fugida a Bèlgica del segon, després d’haver estat acu­sats de rebel·lió, sedició i ter­ro­risme. Una emoció car­re­gada d’emo­ti­vi­tat però també de denúncia d’una repressió que busca “ate­mo­rir-nos, injec­tar por i crear un relat de violència”, com va asse­gu­rar l’Adrià a través d’un vídeo des de Bèlgica, en què va denun­ciar diver­ses acci­ons repres­si­ves al vol­tant de l’1-O, però també altres llui­tes.

La pro­testa va estar encapçalada per la Tamara, els pares de l’Adrià i Roger Español, i va comp­tar amb la presència, entre d’altres, de Laura Borràs, Eli­senda Palu­zie, Vidal Ara­gonès i David Fernàndez. Al final de la marxa la Tamara va expli­car que l’últim any ha estat “molt dur” per la pro­hi­bició de sor­tir de Vila­de­cans, amb comp­ta­des excep­ci­ons –per anar a tre­ba­llar, tot i que ara està de baixa, i per com­parèixer al jut­jat de Gavà–. Però que tot i el seu segrest “en una presó sense bar­rots” després d’un any “en què les cla­ve­gue­res de l’Estat van tru­car a la nos­tra porta”, la seva con­vicció de ser inno­cent l’ha dut a un apre­nen­tatge durant el qual ha con­ti­nuat mili­tant i no s’ha dei­xat enfon­sar “pels que volen des­mo­bi­lit­zar el poble”.

LA XIFRA

1.000
persones
es van manifestar ahir entre el Pla dels Màrtirs del Setge de 1714 i la plaça d’Europa de Viladecans.

Un cas que continua als llimbs

Rosa M. Bravo

La duresa del procés que estan vivint els dos militants del CDR es manifestava ahir especialment en el rostre de Sergi Carrasco, pare de l’Adrià. La família conviu des de fa un any amb la incertesa de no saber com acabarà tot plegat, entre altres coses “perquè cap jutjat se’n vol fer càrrec, ja que no hi ha res”, segons Carrasco. És a dir, cap motiu que justifiqui la persecució judicial. El pare de l’Adrià es referia al periple viscut des de l’operació policial llançada l’any passat que va acabar amb la Tamara traslladada a l’Audiencia Nacional, que va decidir rebaixar l’acusació de terrorisme de la Guàrdia Civil a un cas de desordres públics i remetre la causa a Catalunya perquè un jutjat se’n fes càrrec. Cap dels dos que els pertocaria ha volgut assumir el cas, pel que continuen les mesures cautelars dictades per l’Audiencia. El cas de l’Adrià és similar, ja que ni un jutjat de Granollers ni un de Vilanova s’ha fet càrrec del cas, i no es veu encara la fi a la incertesa judicial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia