Política

MARIA BESORA

CAP DE LLISTA DE FRONT REPUBLICÀ PER GIRONA

“Ens presentem el 28-A perquè hi ha l’herència de l’1-0”

Formada als moviments juvenils de l’esquerra independentista, destaca aquesta experiència per damunt de noms mediàtics

Recorda que la candidatura Front Republicà es presenta el 28-A per la situació política i social del país

Quin diàleg pots tenir amb un govern a Madrid que és un mur, que l’endemà et diu que no acceptarà mai la independència?
No acceptarem vendre el mandat de tot un poble a canvi de poca cosa; no investirem cap govern que no accepti uns mínims
La solució a les mancances territorials és la República Catalana. O comencem de zero o és molt difícil canviar la gestió feta

És la seva pri­mera entre­vista. Però ja acu­mula recor­re­gut a l’hora d’enfron­tar-se al dis­curs públic. Fa deu anys era a l’ins­ti­tut i va començar a impli­car-se en els movi­ments juve­nils. Recorda Som Joves, un col·lec­tiu empor­danès trans­ver­sal que tre­ba­llava des de l’àmbit cul­tu­ral. La cap de llista del Front Repu­blicà a Girona té doble militància, a la Forja i a Poble Lliure , dos dels espais que for­men la CUP. Maria Besora no és una can­di­data clàssica i durant l’entre­vista insis­teix en el fet que el 28-A no són unes elec­ci­ons espa­nyo­les clàssi­ques i la paraula excep­ci­o­na­li­tat se cita més d’una vegada.

Sereu la reve­lació del 28-A?
Crec que hi haurà sor­pre­ses. Penso que sí que podem treure repre­sen­tació. En el cas de les comar­ques giro­ni­nes, suposa més de 30.000 vots, un 18%. Però són molt de vots. És molt potent tenir suport de gent cone­guda, mediàtica, però qui ha d’anar al Congrés ha de ser algú que hagi tre­ba­llat en política, no haver fet gai­res dis­cur­sos i xer­ra­des. La política no són qua­tre senyors en una taula, hi ha molta for­mació i hores de dedi­cació.
La fita és acon­se­guir sumar el vot de l’esquerra radi­cal i el de l’inde­pen­den­tisme crític amb Esquerra i el PDe­CAT?
Penso que hi ha gent farta de sen­tir dis­cur­sos amb parau­les com ara diàleg perquè quin diàleg pots tenir amb un govern que és un mur? No pots anar a Madrid a dema­nar diàleg si l’endemà et diuen que no t’accep­ta­ran mai la inde­pendència. El con­text és el de l’1-O i el poble. I ERC i el PDe­CAT pot­ser sí que van apos­tar pel referèndum, però no ho estan demos­trant. No crec que es divi­deixi el vot inde­pen­den­tista. El nos­tre espai de militància ha vis­cut molts anys la repressió i els altres dos par­tits hi han topat de cop. Per exem­ple, par­len molt de l’auge del fei­xisme. No és un par­tit con­tra el fei­xisme, és tot un poble que farà que no avanci.
Albano-Dante Fac­hin és el cap de llista a Bar­ce­lona. El Front Repu­blicà ha apos­tat a Girona per una cara des­co­ne­guda per l’elec­to­rat.
He seguit el recor­re­gut dels movi­ments juve­nils, els quals m’han por­tat a mili­tar a Poble Lliure. A Girona no hi he tre­ba­llat, però he fet molta feina de base a l’Alt Empordà i la meva acció política i de recor­re­gut se cen­tra sobre­tot a Figue­res. No hem tre­ba­llat només amb joves, sinó que hem tin­gut molta vin­cu­lació amb l’ANC i Òmnium. Arran de l’1 d’octu­bre es va crear una coor­di­na­dora inde­pen­den­tista que aglu­tina totes les enti­tats i ha estat l’eina amb la qual hem orga­nit­zat mobi­lit­za­ci­ons, con­cen­tra­ci­ons…Som un grup de gent que hem tre­ba­llat des de molts espais. Tots tenim en comú l’inde­pen­den­tisme. A la comarca s’ha notat moltíssim el canvi que hi ha hagut d’ençà de l’1-O.
Què va pen­sar quan li van pro­po­sar encapçalar la can­di­da­tura?
Front Repu­blicà no és un par­tit con­ven­ci­o­nal. Com es pot veure a la llista de Bar­ce­lona, molts estem vin­cu­lats a la política i de diver­sos par­tits, però no som gent que hagi estat ocu­pant càrrecs; el cas de l’Albano és dife­rent. En el meu cas sí que tinc una herència política inde­pen­den­tista, de lluita, de fa molts anys, però mai he assu­mit un càrrec públic, mai he estat regi­dora, per exem­ple, però en un nivell de mili­tant n’he tin­gut bas­tants. Els meus amics em diuen que què faig tirant-me a la pis­cina?
És situar la gent que va fer pos­si­ble l’1-O ‘al cor de la bèstia’, que és el seu lema?
Front Repu­blicà no és un par­tit con­ven­ci­o­nal. No tenim noms mediàtics, estre­lles, sinó mili­tants de base, que tre­ba­llem en política de fa temps; això és bàsic perquè al Congrés no s’hi va a apren­dre. Has de tenir un rodatge, un conei­xe­ment polític i unes con­vic­ci­ons fer­mes. Però sí, som gent nor­mal, del poble, que l’1 d’octu­bre estàvem votant o mun­tant urnes.
Què s’ha d’anar a fer a Madrid?
Cal anar a Madrid a mar­car un pol estratègic d’esquer­res de tren­ca­ment, de rup­tura democràtica. Amb altres par­tits inde­pen­den­tis­tes ens dife­ren­cien línies polítiques com ara la llei mor­dassa o la reforma labo­ral. Si entrem, serem un vot més, però no accep­ta­rem cap xan­tatge. No accep­ta­rem ven­dre els nos­tres ide­als i tot el man­dat de tot un poble a canvi de poca cosa. No inves­ti­rem cap govern si no accep­ten els nos­tres mínims: accep­tar una auto­de­ter­mi­nació per al poble català, res­pec­tar el man­dat de l’1 d’octu­bre i la lli­ber­tat dels pre­sos, no un indult; a més del retorn dels exi­li­ats. I també can­vis soci­als. Per exem­ple, la reforma labo­ral actual no bene­fi­cia els tre­ba­lla­dors. No anem a Madrid com un par­tit qual­se­vol, sinó que hi por­tem una càrrega molt gran, que és l’1-O.
En què es con­creta exac­ta­ment? Té una piu­lada fixada: “Volem ser aquesta eina de con­tra­po­der del poble català per des­gas­tar l’Estat.”
És plan­tar-nos davant el poder econòmic, de dre­tes, i con­tra les polítiques esta­tals que s’estan gene­rant
Altres par­tits cla­men que van a Madrid a pac­tar un referèndum.
Per mi, el referèndum ja està fet i el resul­tat vàlid és el de l’1-O. Pre­nem tota la força de l’1-O, l’auto­de­ter­mi­nació i la deso­bediència, per por­tar-la a Madrid a dir: o ens escol­teu o ens escol­teu. Sí que hem par­lat de tei­xir un front d’esquer­res al Congrés, però ara mateix no hi ha diàleg. Ens venen que pot haver-hi diàleg per arri­bar a un pacte, però s’ha vist que això no hi és. En aquest sen­tit, el PSOE està clar que no és d’esquer­res, no bene­fi­cia el poble amb polítiques d’esquer­res i giren la cara a tot un poble, el català, que vol la inde­pendència. Si no hi hagués hagut l’1-O no seríem aquí. Mai ens hauríem plan­te­jat pre­sen­tar-nos si no hi hagués l’herència del man­dat de l’1-O.
Voleu ser la veu de la consciència a Madrid dels dos grans par­tits que han capi­ta­lit­zat l’inde­pen­den­tisme?
I també de blo­queig. De dir que no accep­ta­rem que se segueixi així com estem. Pot­ser sí que vol­drem fer veure a aquests dos fronts inde­pen­den­tis­tes la neces­si­tat d’ajun­tar-nos i tre­ba­llar en un àmbit estratègic per la rup­tura democràtica.
Hi ha votants que volien una llista unitària.
Dir-ho és molt fàcil, però quan tre­ba­lles en política veus que no ho és.
En aquest con­text dife­rent d’elec­ci­ons espa­nyo­les que­den en un segon terme les rei­vin­di­ca­ci­ons ter­ri­to­ri­als? Girona té unes deficiències històriques.
Ens hem plan­te­jat aquesta can­di­da­tura perquè hi ha una situ­ació social i política excep­ci­o­nal al país. Arriba fruit d’unes mobi­lit­za­ci­ons, un referèndum i un des­gast de la població amb la política. Farem front a aques­tes pro­blemàtiques. La resta és con­seqüència d’una mala gestió. La solució a aques­tes man­can­ces és la República cata­lana. O comen­cem des de zero o és molt difícil can­viar-ho.
L’1 d’octu­bre ha estat el cata­lit­za­dor de les militàncies juve­nils?
Neix al bat­xi­lle­rat quan es topen amb la rea­li­tat de la vida, amb els setze anys amb la pri­mera feina. Els joves tenen pro­ble­mes per estu­diar, les taxes uni­ver­sitàries són molt ele­va­des. L’1-0 ha estat un boom per les militàncies juve­nils, hi ha hagut un crei­xe­ment en molts espais. Vull anar al Congrés per demos­trar que els joves podem plan­tar cara; hi ha polítics que es pen­sen que els joves només podem fer polítiques per a joves. I això no és veri­tat. Hi ha una gene­ració de joves que s’implica en política, cada cop més, i és una neces­si­tat, perquè veuen que si no ho fem nosal­tres, no tin­drem futur. Els polítics de cin­quanta anys estan plan­te­jant polítiques anti­qua­des lli­ga­des al règim del 78 que dei­xen de banda a qui ha de viure aquest futur.

Figuerenca, té clar que no deixarà l’Empordà

Si al final Madrid és un objectiu aconseguit, té clar que no deixarà l’Empordà ni Figueres, on va néixer i resideix. “Hi ha el TAV i el pont aeri”, explica. Té 25 anys i va estudiar disseny de moda a Barcelona; actualment treballa en una botiga a Figueres. En aquest sentit, coneix molt bé la problemàtica dels joves. Va començar a militar en l’esquerra independentista d’adolescent, entre els 14 i 15 anys. “A l’institut, amb uns companys, vam fundar el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de secundària de l’Alt Empordà.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia