“No hi pot haver llaços, com tampoc pintades homòfobes”

Mai havia militat en cap partit, simplement votava en les eleccions i mirava per sobre els programes, com quasi tothom. Feia temps que no em sentia representada per cap partit, però un dia vaig sentir Albert Rivera i em va convèncer.

Perquè deia el que jo i més gent feia temps que pensàvem, que els grans partits, tants els nacionalistes com els que tradicionalment havien d’haver-se enfrontat a aquest tipus de nacionalisme, el PP i el PSOE, estaven totalment entregats. Ciutadans planta cara sense cap complex a aquesta preeminència del pensament nacionalista, és el que més em va agradar, però també les propostes de regeneració democràtica i de posar fi a aquell bipartidisme tan anquilosat.

No, si tenim en compte que la veritable repressió ha estat realitzada per aquells que creuen que les lleis no van amb ells i que en el fons són com nens petits, que els que els agrada ho apliquen i el que no ho deixen per a un altre. Entenc que hi ha partits que els agrada utilitzar el terme “repressió”, però Espanya és una democràcia plena on tot ciutadà té garantits els seus drets i on els polítics no hem de ser mai els que ens saltem la llei a la torera i ens situem per sobre del comú dels mortals. La ciutadania agraeix que es defensin els seus drets amb la llei a la mà, i és el que es va fer amb el 155.

Li donaria la volta: quina és la proposta dels partits que volen saltar-se les lleis a la torera per als que volem viure en un estat de dret?

La solució és la Constitució Espanyola. I si algú vol canviar-la, hi ha maneres de reformar-la, simplement es tracta d’aconseguir majories.

Vaig ser jo mateixa. I també de l’ajuntament, perquè la llei garanteix que les administracions públiques han de ser neutrals perquè pertanyen a tots.

No. Quan es planteja això, s’hauria de fer exercici d’empatia inversa i pensar què passaria si de sobte la ciutat fos envaïda per proclames de partits que estan a les antípodes del separatisme o fins i tot antidemocràtics. Segur que no els agradaria. De la mateixa manera que no consentim que hi hagi pintades homòfobes, masclistes o sexistes, tampoc aquestes.

Del que es tracta és que l’espai públic ha de ser de tots.

Porto presentant-me a l’alcaldia des del 2007 i el recorregut ha estat ascendent. Estem ara més ben preparats que mai, sobretot després del màster dels últims quatre anys, que han estat molt intensos no només per la situació política sinó perquè hem entrat set grups molt diferents i hem fet coses tan importants com ara el POUM i hem estat clau en els pressupostos municipals.

En dues ocasions ja, els veïns han hagut de decidir on van a parar un milió d’euros, escollint entre diferents projectes, tant de barri com de ciutat. Els pressupostos participatius són al nostre programa des del 2007, creiem important que els veïns puguin decidir una part de les inversions, i a Lleida ha estat possible perquè va ser un dels acords a què vam arribar amb l’equip de govern.

Quan vam arribar al consistori, amb 4 regidors, ens vam plantejar quin tipus d’oposició fer, la del tot està malament o la de participar en acords de govern per introduir propostes del programa i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Vam fer això últim. Vam tancar diferents acords amb el PSC, entre ells mesures de transparència i rigor fiscal. En l’apartat de lleialtat institucional, Lleida no està dins l’AMI ni s’ha sumat a mocions que van en contra del nostre ordenament judicial. Aquí els veïns no s’enfronten per qui posa i treu llaços: ho fan els serveis de neteja municipal. Hem garantit que la convivència sigui tranquil·la i normal i que no hàgim entrat, com en altres ciutats, en guerres ideològiques entre veïns.

El problema no és d’on vinguin les persones, sinó que els ajuntaments tenim un greu problema de finançament i estem assumint competències que són de la Generalitat, sobretot en temes socials i cada cop més de seguretat. S’ha d’agafar el toro per les banyes i veure de qui és la competència, qui ho ha de pagar i si el govern ens ha de transferir més diners.

Té grans oportunitats perquè la situació geogràfica és excel·lent i té una bona qualitat de vida, però no pot ser una ciutat de pas. El sistema universitari de formació dual està funcionant molt bé, ens falta impulsar l’FP dual. Així podrem apostar no només pel sector agroalimentari i ramader, sinó també per la part d’investigació i tecnologia que porta associat.

Han passat tots els investigats i testimonis i estem esperant que el jutge dicti sentència, tot i que hem demanat el sobreseïment del cas.