Empat tècnic de llistes entre ERC i JxCat a les municipals

Al Gironès, l’únic partit que es presenta a tots els municipis (amb les seves sigles o donant paraigua a agrupacions locals) és ERC, amb 27 candidatures. Molt a prop queda, sota diversos noms, Junts per Catalunya, amb 25 llistes. Al darrere, el PSC (16), la CUP (10), el PP (5) i C’s (4), a més de 15 candidatures de grups independents o de l’esfera dels comuns. Els municipis on es presenten més candidatures són Girona i Salt, amb deu llistes a cada municipi. Són també els dos únics municipis del Gironès on es presenta Vox. Un dels alcaldes històrics de la comarca (1979-1983, 1991-2007 i 2011-2019), Albert Serrats i Llach, a Bordils, ja no serà en aquesta ocasió a les llistes. A Llagostera també plega Fermí Santamaria, batlle els darrers tres mandats.

A Salt, en el pròxim mandat ja no hi haurà al ple ni l’exalcalde de CiU Jaume Torramadé (1999-2007 i 2011-2015) ni l’exalcaldessa socialista Iolanda Pineda (2007-2011). També fa un pas enrere Jaume Busquets, alcalde de Sant Martí de Llémena des del 2004 i president del Consell Comarcal del Gironès des del 2011, que ocupa l’últim lloc com a suplent de la llista del seu municipi. El camí contrari fa el socialista Pere Cabarrocas (que, en diferents períodes, va ser alcalde de Quart durant 26 anys), que al començament del passat mandat havia anunciat la seva retirada de l’arena política. En dos pobles hi ha només una llista possible a votar: Madremanya (Independents per Madremanya-AM) i Sant Joan de Mollet (Junts per Mollet-AM).

És l’alcalde veterà de l’Alt Empordà i un dels més veterans de la demarcació: Pere Moradell, alcalde de Torroella de Fluvià des del 1979, repetirà com a candidat aquest 2019. Amb un mandat menys, Josep Blanch, alcalde de Pau des del 1983, fa un pas enrere: tancarà la candidatura que encapçalarà Pere Maluquer. A Bàscara un altre veterà del 1983, Lluís Lloret (a l’oposició des del 2015), continua al peu del canó i tornarà a encapçalar llista. Un altre polític històric, a Palau-saverdera, Narcís Deusedas (a l’oposició des del 2015), només serà present aquest 2019 en posició simbòlica.

En setze dels 69 municipis de la comarca ja se sap qui serà l’alcalde perquè només es presenta una candidatura i sovint són edils que repeteixen: Borrassà, Ferran Roquer; Cabanelles, Martí Espigulé; Cistella, Enric Gironella; Colera, Lluís Bosch; Espolla, Carles Lagresa; Garrigàs, Pilar Bosch; Lladó, Joaquim Tremoleda; Ordis, Anna Torrentà; Riumors, Josep Maria Padrosa; Sant Miquel de Fluvià, Àngel Posas; Terrades, Isidre Felip; Vilabertran, Martí Armadà; Vilamalla, Carles Àlvarez; l’Armentera, Narcís Isern. A Vilamacolum, hi haurà només una llista però hi haurà nou alcalde, amb Jordi Claparols, perquè Jaume Dalmau no es torna presentar; de la mateixa manera a Santa Llogaia d’Àlguema, Mireia Pimentel no tindrà rivals i David Bahí, alcalde des del 2007, tancarà la candidatura.

A Figueres és on es presenten més llistes; seran deu i el 2015 només eren vuit. Entren en joc quatre noves candidatures: Vox, dues llistes impulsades per moviments veïnals (Canviem Figueres - Plataforma de Veïns, i Veïns de Figueres), i Aixequem Figueres - Primàries Catalunya. Als altres municipis amb més població de la comarca el nombre de candidatures es manté estable, com a Roses i Castelló d’Empúries amb vuit llistes. A l’Escala seran set com el 2015, tot i que al BOP no hi apareix Alternativa per l’Escala i Eva Trias –cap de llista d’aquesta proposta i que ja havia començat la campanya– assegurava ahir que es tracta d’un error que està intentant aclarir. A Llançà passaran de quatre a cinc candidatures amb l’arribada de Més per Llançà. A Cadaqués és on aquestes eleccions seran més disputades: hi haurà cinc llistes i el 2015 només n’hi havia dues.

A les dues principals viles, Blanes i Lloret, és on hi ha més llistes (11 i 12, respectivament). La gran absència és el Moviment Independent de Lloret (Millor), liderat per Marc Fuertes des del 2007 i que fa un parèntesi de quatre anys. “Lloret és un vaixell que s’enfonsa, i no hi veiem ara ningú amb capacitat ni possibilitats d’arribar a consensos.” El Millor és la segona força (4 edils de 21); el 2011 va aconseguir-ne 6 (per 7 de CiU).

En pobles com ara Sils i Maçanet (8), o Riells i Viabrea (7) hi ha moltes llistes. A Santa Coloma, en canvi, es passa de 10 a 6. A Fogars de la Selva (1.500 habitants) Josep Vilà, batlle des del 1979, tornarà a ser alcaldable. A Sant Julià del Llor i Bonmatí, hi ha una sola llista i Marc Garcia continuarà de batlle.

A Banyoles hi ha dues novetats rellevants. D’una banda, la CUP i ICV han renunciat a fer llista pròpia per donar suport a la plataforma Sumem Banyoles, que té de cap de llista l’actual regidor de la CUP Non Casadevall. De l’altra, la irrupció de Convivència i Progrés-CP, encapçalada per un home de l’òrbita socialista, Quim Fernández. JxCat manté Miquel Noguer d’alcaldable, mentre que ERC aposta per Jaume Butinyà en lloc de Roser Masgrau. JxCat presenta candidats als onze municipis, mentre que ERC ho fa a tots menys a un, Palol de Revardit. Precisament aquest és l’únic poble on tan sols hi ha una llista. A Fontcoberta, a la rivalitat tradicional entre ERC i CiU (ara, JxCat) s’hi afegeixen els independents UpF.