Noves pors

Els sagnants atemptats de Diumenge de Pasqua a Sri Lanka, amb almenys 250 morts i més de mig miler de ferits, han avivat la por a una revifada de les violències sectàries en aquesta illa de l’Índic, deu anys després del final de la guerra civil. Durant tres dècades, les forces governamentals –controlades per la majoria budista– i el moviment separatista de la minoria tàmil –de confessió majoritàriament hinduista– es van enfrontar en un cruent conflicte que va deixar un centenar de miler de morts en un país on coexisteixen diversos grups ètnics i religiosos.

Encara avui, “continua la impunitat pel crims comesos durant la guerra, malgrat la pressió internacional per a un mecanisme per a la rendició de comptes i les demandes de la comunitat tàmil d’un tribunal internacional de crims de guerra”, denuncia l’analista Mario Arulthas en un article al web d’Al-Jazeera. La impunitat crea inestabilitat, com també la cadena d’atacs del cap de setmana passat, un factor que “agreuja tensions ja existents”, adverteix Arulthas, que destaca la propagació de missatges d’odi a través de les xarxes socials i els actes de represàlia empresos contra la minoria musulmana després que les autoritats atribuïssin els atemptats al grupuscle islamista local National Thowheeth Jama’ath (NTJ, Organització Monoteista Nacional).

Segons els investigadors, el grau de preparació i expertesa requerits per executar unes explosions tan precises i coordinades en esglésies i hotels de luxe a Colombo i a altres localitats de Sri Lanka fa guanyar credibilitat a la reivindicació dels atacs efectuada per Estat Islàmic. I això porta a una lectura més global dels atemptats de Sri Lanka, que és constatar el poder que manté aquesta organització gihadista a través de les seves franquícies a l’Àsia o l’Àfrica, un cop perdut el “califat” a Síria i l’Iraq.

“Estat Islàmic ha recordat al món de forma dramàtica que no necessita controlar territori per ser una amenaça major”, alerten Rukmini Callimachi i Eric Schmitt en un article a The New York Times. La descentralització d’aquesta multinacional del terror, que disposa d’una potent maquinària propagandística per amplificar l’impacte de les seves matances, dificulta la feina dels investigadors a l’hora d’identificar “quants grups similars estan actius o operen secretament al nord de l’Àfrica, al sud de l’Àsia o arreu”. El terror gihadista es mou i s’adapta a un context global i canviant.