Lluís Llach,

El president de la sala del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, també ha hagut d’aprendre algunes coses sobre la marxa. Per exemple, d’ençà que l’exparlamentari alemany Bernhard von Grünberg li va mostrar el camí en la seva declaració, ja no exigeix als testimonis que diguin en veu alta si estan casats i a què es dediquen. En fa prou preguntant-los si les dades que consten en el seu passaport estan actualitzades. Després de les eleccions de diumenge, però, Marchena s’haurà de posar al dia en altres qüestions. Per exemple, si es permet als acusats electes acudir a les Corts espanyoles. Les defenses consideren que si els presos tenen els seus drets intactes i si els han deixat presentar-se a les eleccions, també han de poder prendre possessió del seu escó. Enfortits amb l’oxigen electoral, als acusats els queda encara molt de judici.

Amb les declaracions dels testimonis internacionals citats per les defenses, el relat de la suposada violència es capgira. Ahir el diputat alemany Andrej Hunko va afirmar que l’1-O va veure impactes provocats per les pilotes de la policia espanyola. En canvi, no va presenciar ni un sol acte agressiu contra els membres dels cossos de seguretat. En aquesta mateixa línia, la diputada del Quebec Manon Massé va explicar per videoconferència que la gent els demanava que no marxessin dels col·legis electorals perquè pensaven que la seva presència frenaria la repressió policial. L’eurodiputada socialista Ana Gomes va fer saltar Marchena quan va explicar que l’1-O hi havia eleccions municipals a Portugal i que la seva neta va ensenyar-li les imatges de les càrregues de Catalunya que ja circulaven per les xarxes i la va advertir que votar era perillós.