“La ciutadania vol que Girona torni a ser la prioritat”

Molt. Incor­po­rem per­so­nes inde­pen­dents que tenen exper­tesa en temes que cre­iem que seran impor­tants el pro­per man­dat. De número dos incor­po­rem la Bea Esporrín, que és de les per­so­nes que més saben de la Devesa i està aca­bant un màster de gestió patri­mo­nial, i de tres, la Mònica Fer­rer, que és his­to­ri­a­dora i té exper­tesa en el món de la cul­tura perquè tre­ba­lla a l’arxiu de la Dipu­tació. I després hi ha en Quim Ruhí, que és una per­sona del món edu­ca­tiu, i en Joan Antoni Balbín, en temes de mobi­li­tat urbana. I la Isa­bel Muradàs, una per­sona molt esti­mada i amb una gestió muni­ci­pal molt ben valo­rada que arriba a una part de la ciu­ta­da­nia que cre­iem que ens aca­barà de fer el tomb per gua­nyar...

Sí? Amb la Isa­bel vam tre­ba­llar jun­tes al govern perquè Edu­cació i Ser­veis Soci­als està molt vin­cu­lat. Vam tre­ba­llar con­jun­ta­ment i vam veure que teníem visi­ons molt simi­lars. En glo­bal, amb la can­di­da­tura volem donar dos mis­sat­ges: que som un grup de gent pre­pa­rada per gover­nar la ciu­tat i que incor­po­rem mira­des i visi­ons dife­rents en favor d’un pro­jecte comú.

Hi ha hagut tres eta­pes. Una pri­mera, arran de la gestió nefasta del traspàs de l’alcal­dia de Car­les Puig­de­mont, que genera situ­a­ci­ons rocam­bo­les­ques. Aquí el PSC va estar a l’alçada i, mal­grat que amb CiU teníem diferències subs­tan­ci­als i que havíem estat adver­sa­ris polítics els últims 30 anys, vam creure que no es podia dei­xar la ciu­tat en una situ­ació d’ingo­ver­na­bi­li­tat i vam fer un pas enda­vant. Vam fer un pacte de govern basat en dos motors: nosal­tres no inter­feríem en el motor de CiU, i CiU no inter­fe­ria en el del PSC. Va fun­ci­o­nar i crec que ha estat l’etapa de més esta­bi­li­tat del man­dat. Quan tots els par­tits van dema­nar l’expulsió del PSC del govern, l’alcal­dessa no va aguan­tar la pressió, i tot i que deia que el pacte fun­ci­o­nava, l’acaba tren­cant. Aquí comença una altra etapa, des del meu punt de vista, de poca gestió i molta arti­cu­lació, molt de xou. S’aban­dona el dia a dia per una política de titu­lars.

Pot­ser en un sol man­dat no, però les coses s’han de fer tenint clar on es va. Soc molt defen­sora de la gestió del dia a dia però amb mirada llarga, i no anar fent pedaços. Un dels pro­ble­mes d’aquests últims anys és que els pro­jec­tes apa­rei­xen com bolets i no tenen gaire con­nexió amb la base real de Girona, com el circ.

Con­ti­nuar allò que vam començar. A Girona tenim un 9% d’habi­tatge social i hem d’arri­bar al 15% en tres quin­quen­nis. Com? Com­prant habi­tatge en tan­teig i retracte, amb un pro­grama per incen­ti­var la cessió de pisos a la borsa muni­ci­pal i tor­nant a apli­car la llei 24/2015 d’expro­pi­ació tem­po­ral d’ús de pisos buits a bancs. Amb això nosal­tres el 2017 vam mobi­lit­zar uns 100 pisos. Ara n’hauríem de moure uns 160-170 cada any. I a part tenim el pro­blema de les ocu­pa­ci­ons. En les vin­cu­la­des a fets delinqüenci­als o que donen mala con­vivència, actuàvem de manera molt con­tun­dent a través de la poli­cia muni­ci­pal. No hi ha altra manera. Amb les famílies amb pro­ble­mes econòmics el que fèiem era inten­tar la regu­la­rit­zació.

És una pro­blemàtica només del cen­tre històric. Cre­iem que cal limi­tar la quan­ti­tat de pisos turístics. No sé a quants perquè no tenim dades ofi­ci­als, però cal recu­pe­rar l’equi­li­bri tren­cat entre la gent que viu al Barri Vell i la que el visita. També cal aug­men­tar l’habi­tatge de gestió muni­ci­pal al barri, que ajuda a com­pen­sar el mer­cat pri­vat, i per nosal­tres l’edi­fici on hi havia l’UNED seria un lloc ideal per fer una pro­moció- de petits apar­ta­ments per gent jove.

Té molt recor­re­gut de millora. Hi ha qui ens diu que ens apun­tem meda­lles de quan estàvem al govern, jo dic que si els pro­ble­mes sor­gei­xen ara tam­poc no és casu­a­li­tat. Fèiem un tre­ball molt rigorós però sobre­tot molt silenciós en segu­re­tat. Ens reuníem amb tots els bar­ris de manera periòdica, perquè el tre­ball de pro­xi­mi­tat en segu­re­tat és molt impor­tant. La reti­rada de la figura del poli­cia de barri crec que és una de les cau­ses de la pro­blemàtica que tenim ara. I també s’havia fet un tre­ball con­junt de la poli­cia amb ser­veis soci­als i edu­ca­dors de car­rer, tres potes que fun­ci­o­na­ven molt bé a l’espai públic, que també s’ha tren­cat. Tota aquesta feina que era invi­si­ble s’ha anat des­mun­tant i ara es veuen símpto­mes de pro­ble­mes en algu­nes zones de Girona. També s’ha des­ar­ti­cu­lat el pro­grama d’esca­les segu­res i la gent diu que torna a haver-hi pro­ble­mes d’ocu­pa­ci­ons... I par­lant de futur és abso­lu­ta­ment necessària la segona comis­sa­ria, però no una petita que és el que està fent el govern posant uns quants poli­cies a Santa Eugènia.

Pen­sem que és fona­men­tal implan­tar ja d’una vegada els apar­ca­ments dis­su­a­sius a les entra­des de la ciu­tat. Girona és una ciu­tat uni­ver­sitària i admi­nis­tra­tiva, mol­tes per­so­nes venen i si no volem que entrin al cen­tre amb cotxe els hem de faci­li­tar apar­ca­ments i llançado­res que tin­guin una freqüència accep­ta­ble. També cal poten­ciar el trans­port col·lec­tiu el cap de set­mana i la con­nec­ti­vi­tat amb alguns muni­ci­pis. El trans­port és un cas clar en què hem d’actuar com a àrea urbana.

Més que l’1-O, va ser la DUI. Nosal­tres vam fer tots els esforços per evi­tar-ho. No paràvem de repe­tir “ni 155 ni DUI”. Les dues coses les vèiem com un des­as­tre perquè cadas­cuna obvi­ava bona part de la població cata­lana. I quan es va arri­bar al des­as­tre total i abso­lut, no és que hi hagués un canvi de dis­curs, sinó que vam dir que a par­tir d’ara cal tor­nar a la Cata­lu­nya dels con­sen­sos, bus­car pilars per tre­ba­llar junts a Cata­lu­nya i Girona. Per nosal­tres és l’únic camí si no es vol viure en una soci­e­tat amb dues mei­tats con­fron­ta­des i amb gresca tot el dia. Per què s’entes­ten a posar ele­ments dife­ren­ci­a­dors sobre taula i no vec­tors de con­sens? A Girona les dife­rents for­ma­ci­ons podem tro­bar coses en què estar d’acord, com la paci­fi­cació del trànsit que deies, o no? Ens pas­sem el dia dient-nos els uns als altres que jo no soc inde­pen­den­tista i tu ho ets molt, si això ja ho sabem! I no acuso només els inde­pen­den­tis­tes, PP i Ciu­ta­dans han jugat al mateix joc...

Sí, això és cert. Tant de bo estiguéssim en una situ­ació nor­ma­lit­zada per poder dis­cu­tir això d’una altra manera! Però és que els soci­a­lis­tes vam llui­tar molt per no arri­bar a aquesta situ­ació, no se’ns en pot fer res­pon­sa­bles...

Sí, i no tinc cap pro­blema a dir que el 155 no solu­ci­o­nava res. Ja ho vaig dir lla­vors. Pot­ser ser­via per atu­rar una deriva però és una nova ferida en els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya, i sobre­tot no aporta cap solució. Per mi era molt evi­dent i el temps m’ha donat la raó. Què ha apor­tat? Res! Ara, quan es declara la inde­pendència d’aque­lla manera uni­la­te­ral es causa una frac­tura tan forta com l’altra. Hi va haver gent que aquell dia es des­con­necta de la ins­ti­tució i a Girona amb l’alcal­dia i l’ajun­ta­ment passa el mateix. L’exem­ple de la plaça Cons­ti­tució és molt clar. Per què no es podia posar 1 d’octu­bre a un altre espai de Girona? Per què havíem de can­viar el nom d’una plaça que tots sabíem que pro­dui­ria feri­des en una part de la població de Girona? Uns ens entes­tem en no tren­car i altres en posar ele­ments per dir que dife­rents som.

Nosal­tres estem molt segurs que gua­nya­rem les elec­ci­ons i lide­ra­rem el canvi que la ciu­ta­da­nia reclama: un canvi cap a una gestió del dia a dia, cap a la pre­o­cu­pació per la ciu­tat i res més que la ciu­tat, que Girona torni a ser la pri­o­ri­tat i l’única atenció de l’alcal­dessa. Pen­sem que la ciu­ta­da­nia ha vist en l’any i mig que hem gover­nat que és la nos­tra manera de tre­ba­llar. I a més, crec que molta gent comença a recor­dar amb enyo­rança els anys de Quim Nadal i Anna Pagans. Ens veiem forts per lide­rar aquest canvi.