Política

MARTA MADRENAS

ALCALDESSA I CANDIDATA DE JUNTS PER CATALUNYA A GIRONA

“Cal un govern fort per liderar el camí cap a la independència”

“Si es penalitzés l’alcaldessa que ha estat el braç de la ciutadania lluitant per la República, quin missatge es donaria?”

“Girona no s’ha de canviar com un mitjó com volen alguns, perquè la ciutat funciona i estem orgullosos de com és, però cal millorar-la”

Girona pot ser exemple en mobilitat sostenible. Hem de baixar les bicicletes de les voreres i convertir més carrers per a vianants

Madrenas, alcaldessa des de fa tres anys, afronta les primeres (i, pel que diu, últimes) eleccions com a cap de llista.

Està satisfeta amb la llista que ha aconseguit confeccionar?
Sí, molt. El que preteníem Junts per Catalunya era una llista d’unitat i ho hem intentat, però ha estat impossible. No hi ha hagut aquesta mateixa voluntat des d’altres bandes. Llavors, hem treballat per fer una llista transversal. La diferència d’altres espais que aglutinen gent diversa és que no pretenem que canviïn ni la seva tradició política ni la seva ideologia, volem mantenir la diversitat perquè la llista representi de veritat tota la societat gironina. Alguns venen del món polític i d’altres, no, hi ha exvotants de tot i aquesta és la diferència.
En el balanç de mandat han destacat que han executat o iniciat el 95% del pla de govern. Queda, però, potser el regust amarg d’haver aparcat el pla de la Devesa, que havia de ser el gran pla?
No hi coincideixo. No puc considerar que no he aconseguit aprovar-lo perquè hauria pogut fer-ho fa un any amb escreix, perquè tenia els vots suficients, però no ho vaig voler fer perquè s’apartava substancialment de la voluntat majoritària dels ciutadans en el procés participatiu. En anar intentant recollir consensos es va allunyar de la idea primigènia. I ens hem adonat que potser no cal cap pla sinó fer directament el que demanava la ciutadania, que és el que estem fent. I el que vol la ciutadania, i nosaltres hi coincidim, és que la Devesa no ha de ser un espai ecològicament a protegir, sinó un parc urbà dels que tenen les grans capitals europees, viu, amb concerts, que la gent pugui anar-hi a passejar, fer esport, que formi part de tot aquest espai dels rius i sigui una gran àrea verda de cara a la ciutat. Això és el que defensem i aquell pla no era això. No cal fer cap eina urbanística per fer això. Fa un any vam dir que demostraríem com pot ser la Devesa, fent-la.
Un pla d’usos potser sí que caldria?
Entenc que de moment no. És un tema tan important, és un espai tan delicat i que alhora pot ser tan viu que primer ho hem d’acreditar amb fets. Se n’ha parlat massa, fa anys que en parlem, i no s’hi fan les coses. I vam decidir que ja n’hi havia prou. En l’últim any hi hem invertit molts diners i ara es començaran a veure coses, com ara un parc de salut i un espai d’elements esportius. També estem treballant en el canvi de tota la il·luminació, el mobiliari i els paviments de tota la Devesa. Es va fer un espai de gespa rústica a la zona del Fèlix Farró, s’ha fet el vial perimetral nou, finalment s’han eliminat els cotxes, s’ha obert el Palau Firal a la Devesa...
S’ha marcat com a gran repte la reforma del carrer Barcelona. Més enllà de les obres privades ja en marxa (clínica Girona, Hipercor) i de l’institut Ermessenda, a càrrec d’Ensenyament, en què es concreta l’aposta a àmbit municipal?
Primer de tot, algú es pensa que tot això passa per casualitat? Les coses passen perquè es treballen. Sobretot dues, les hem treballat molt. I després hi ha tota la feina a fer per part de l’Ajuntament: ja estem invertint centenars de milers d’euros a l’Avellaneda i a Reggio Emilia; estem treballant per treure calendaris per escrit d’Adif sobre la plaça Espanya, com vam fer amb el parc Central, i nosaltres ho complementarem amb obres al carrer Bailèn; vam fer l’estudi de l’amiant, se n’havia parlat molt però no hi havia cap estudi, i ara, que ja sabem on és i on no és, encarregarem un altre estudi de si hi hauria la possibilitat d’eliminar-ho, si és el millor o no i quin cost tindria. Tot això és feina feta, les coses no cauen del cel.
En mobilitat l’aposta continuarà sent per aparcaments dissuasius i dificultar l’accés en vehicle al centre?
Sí, amb certs canvis. Els pròxims vuit anys han de ser els de la transformació de Girona. Hem de fer un pla de renovació urbana, millorar molt l’accessibilitat, repensar tot el tema de voreres, il·luminació, seguretat, neteja i mobilitat. Girona té una mida que pot tenir una mobilitat que sigui exemple de mobilitat sostenible, que és la que sigui el màxim de caminable i de pedalable. Potser en el seu moment quan es parlava d’aquests pàrquings dissuasius s’obviava la pedalable i l’hem d’introduir. La mobilitat pedalable ha de ser, a part de la dels vianants, la protagonista. Hem de baixar les bicicletes de les voreres, adaptant espais pedalables a les calçades amb seguretat, pensem fer inversions potentíssimes en això. També convertir tants carrers com es pugui, amb seny però amb ambició, per a vianants. I volem donar a la Girocleta prioritat absoluta; estem treballant per a l’ús de bicicletes elèctriques en barris amb orografia difícil. En mobilitat tenim un repte també a Pont Major. Estem treballant molt intensament, gràcies al fet que estic al Parlament, en un futur baixador de tren a Pont Major. Amb una gran bossa d’aparcament. Hem fet 36 km de carrils pedalables i la idea és que es pugui venir en bicicleta dels municipis veïns, però pel comerç hi ha d’haver alguns pàrquings dissuasius amb comunicació sobretot en bicicleta i també en tren en el cas de Pont Major. Les llançadores són el contrari a les tesis progressistes de la mobilitat. Hem visitat aquest darrer any models d’èxit, hem estudiat estàndards europeus i s’aparten dels busos llançadora, és el passat ja. Hem de fer evolucionar el model. Qui defensa això ja no és progressista, és antiquat, i no funciona.
El debat a Girona en habitatge, un tema clau, és tant perquè en falta de social com per l’encariment del lloguer, que alguns vinculen als pisos turístics.
Per mi el problema greu és trobar pisos assequibles. Cal resoldre els reptes fent diagnosis verídiques. A Girona tenim 50.000 habitatges, entre 2.000 i 3.000 es dediquen a la UdG i uns 700 són turístics. Durant 10 anys no s’ha construït res. Per tant, jo no puc criminalitzar de la manca d’habitatge assequible només el turisme i qui ho faci no tindrà ni idea de com respondre a aquest repte. És una causa? Sí. És la més important i en exclusiva? No, però és una causa i s’hi ha de treballar també. Val. I ara: com podem entomar aquest repte? L’Ajuntament no té competències, però volem treballar per fer assequibles els habitatges per a la nostra ciutadania. Nosaltres creiem en el foment del lloguer assequible. Es pot fer de moltes maneres, que ja hem iniciat: comprant habitatge en tanteig i retracte, treballant intensament perquè la Generalitat n’adquireixi per gestionar-lo nosaltres, i també estem localitzant solars de titularitat municipal susceptibles de construir-hi perquè farem cessions d’ús a 50 o 75 anys a cooperatives i entitats del tercer sector perquè hi construeixin i ho destinin a lloguer assequible. Creiem que podrem moure 500 habitatges més.
Girona té un problema de seguretat? Les dades parlen fa mesos d’un augment del nombre de robatoris i just després hi va haver les prejubilacions en la Policia Municipal.
A tot Catalunya han augmentat una mitjana d’un 10% certs fets que estan al llindar entre delictes i faltes. Vull que Girona sigui una ciutat segura i prioritzarem el pla de seguretat. Ja tornem a tenir la plantilla de la Policia Municipal que teníem, però l’ampliarem en 10 agents i l’any que ve tornarem a augmentar-la en 10 més si pot ser. També implementarem el pla de videovigilància i iniciarem un projecte pilot de subcomissaries, amb una primera a Santa Eugènia, perquè hi hagi molta més rapidesa en reacció i més visibilitat i proximitat, perquè estem treballant en un nou model de policia que serà tota de proximitat. I per últim volem treballar en un mapa de la inseguretat, ho he vist en alguna ciutat europea i m’ha agradat molt: penjarem un mapa on la ciutadania expressarà els llocs on se sent insegura, perquè segurament mitjançant urbanisme ho podem millorar. En molts casos és per manca d’il·luminació o petits culs-de-sac. També he demanat que el pla de mobilitat de l’àrea urbana que es farà inclogui un estudi en què a partir de les hores fosques hi hagi la possibilitat tant per a dones com per a nens de fer parades a demanda del bus.
Altres candidatures parlen de potenciar els barris i acusen el govern de només centrar-se en el centre. Què els diria?
Que si parlem amb rigor menteixen, i les dades ho acrediten. Hem augmentat un 20% el nombre d’activitats als centres cívics. On són els centres cívics? Hem reduït l’atur de gairebé 8.000 persones a 4.000, i on més s’ha reduït és als barris. Hem estès la Girocleta on? A tots els barris. El pressupost participatiu on s’ha fet? A tots els barris. Per favor! La policia només s’està a un lloc o què? On posarem la comissaria? Hem estès el Temporada Alta i l’Strenes a on? Amb regidors de barris a tots els barris, que es reuneixen setmanalment. Inversions potentíssimes: Avellaneda, la frontissa de Santa Eugènia, pont del Dimoni... El menjador per a la gent gran a Santa Eugènia. L’atenció domiciliària, que hem augmentat un 25% i ara no hi ha llistes d’espera, és en un barri en concret? És que ja està bé! Els que diuen això que expliquin exactament com ho acrediten. Jo puc acreditar que és mentida. Totes les nostres polítiques són universals i les d’inversió, gràcies al pressupost participatiu que ens hem inventat nosaltres, van a tots els barris, si és que mai s’havia fet tant per barris com ara!
Quines expectatives electorals té? Creu que l’ajudarà el seu ferm paper en el procés, que l’ha ajudat a fer-se coneguda?
A mi no m’ha d’ajudar res, no tinc cap ambició personal, d’aquí a quatre anys m’apartaré. El que pretenc és que Girona tingui el millor projecte. Crec que amb el nostre projecte Girona es pot enlairar definitivament o que tota la feina que he fet es pot canviar en sis mesos com un mitjó, que és el que diuen alguns que volen fer. Pot passar i em preocupa. Ens sentim orgullosos de com és la ciutat: som referents en gestió de residus, en tractament de la salut mental, en els comerços, en l’estat del benestar... Ara, hi ha molt marge de millora, si no ja ni em presentaria. Hi ha nous reptes que són apassionants i si no els agafem de seguida ens passaran. Parlo de convertir Girona en una ciutat tecnològica, ser exemple de mobilitat sostenible, de gestió de residus, de protecció de la gent i de generació d’oportunitats. Són els cinc eixos. Construir costa molt, però desconstruir és fàcil. Tenim una ciutat que funciona, l’hem de girar com un mitjó? No, l’hem de millorar. Dit això, és cert que Girona és reconeguda com a pal de paller de l’independentisme i la construcció de la República. Com s’interpretaria si no es fes confiança a l’alcaldessa que ha intentat ser el braç de la ciutadania? Penalitzant-me, quin missatge es donaria?
És difícil que hi hagi una majoria absoluta. Quin seria el seu pacte prioritari: amb el PSC, amb qui ja havia governat, o amb ERC, a qui l’uneix el tema nacional?
Amb qualsevol que vagi en aquesta línia: la Girona de les oportunitats i protegir les persones, i la lluita per la independència. Amb tots els que pogués, perquè soc persona de consensos. Però si no hi ha un govern fort no es podrà fer cap de les dues coses i per tant he de demanar confiança. Si es vol continuar liderant el camí cap a la independència calen governs forts, perquè si no ja hem vist què ha passat al Parlament, que no tenim majoria o no es mostra. No s’ha prioritzat la independència. Pot passar a tot arreu això i si no es prioritza la independència les coses no surten com han de sortir.

Alcaldessa com a segona opció

Advocada i expresidenta dels API gironins, Marta Madrenas (Girona, 1967) va entrar en política el 2011 per mitjà de Carles Puigdemont. El març del 2016 es va convertir en alcaldessa. No va ser, però, la primera opció quan Puigdemont va ser elegit president de la Generalitat. Va ser-ho Albert Ballesta, dinovè de la llista, que va ser alcalde menys de dos mesos. En tres anys Madrenas ha marcat perfil propi com a alcaldessa, sobretot erigint-se en líder en el tema independentista. Des del 2018 és també diputada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.