“Subnormal”, cops de puny i agafada de testicles: el testimoni de votants de l’1-O al Suprem

“Em vaig trencar”

Un votant de Dosrius, Virginia Martínez, ha explicat que, quan va intentar arribar al col·legi on hi havia el seu fill i el seu marit, un grup de guàrdies civils la van aturar. “Vaig intentar explicar que només volia entrar allí però no vaig ni acabar la frase, em van agafar l’esquena i quan me’n vaig voler adonar ja estava d’esquena a terra totalment estirada”, ha dit. La testimoni ha relatat que es va posar a “plorar histèrica dels nervis” i que li van dir que la identificarien. “Em van dir que em gravarien perquè estava fent el ridícul”, ha afegit, “m’amenaçaven, plorava, cridava, em vaig trencar”. De fet, ha dit que un d’ells la va titllar de “subnormal” i que ella li va replicar que no li faltés el “respecte”.

Joan BonaNit fa pública la seva identitat

El primer testimoni en declarar aquest dimarts ha estat Joan Porras, conegut per ser el Joan BonaNit que donava la “bona nit” als presos independentistes quan estaven a Lledoners. Per primera vegada, s’ha conegut el seu cognom i ha mostrat la seva cara, ja que fins ara no es deixava gravar el rostre.

Porras ha assegurat que a l’escola de Manresa on estava l’1-O s’hi van presentar sis furgonetes dels Mossos d’Esquadra, que van fer un “cordó policial”, van mediar amb “tres advocats” que hi havia al centre, “van entrar i es van emportar les urnes”. Porras ha remarcat que ho van fer sense provocar “cap dany ni material ni físic a ningú”, mentre aquell mateix dia havien vist imatges d’altres col·legis on “la Policia Nacional i la Guàrdia Civil havien anat a pegar als votants”.

Joan BonaNit també ha explicat que va passar la nit al col·legi amb la seva família i que va veure com un grup contrari al referèndum els va cridar des de fora “fills de puta” o “us matarem”. “Ens vam quedar a dins i, al veure que no buscàvem cap conflicte, van marxar”. En resposta a la fiscalia, ha remarcat que “en cap moment” es va plantejar que “unes votacions es poguessin considerar il·legals”. “Si és així, hauríem d’estar asseguts a la banqueta milions de catalans”.

“Em trenquen la samarreta i se la queden a la mà”

Un altre dels votants que ha testificat, Pere Sitjà, estava a Canyamars, a Dosrius (Maresme) i ha explicat com el van agredir. Ha explicat que la policia espanyola va començar a empènyer la gent cap a la paret del centre de votació, però que no estaven situats al davant de la porta. Segons ha dit, quan va intentar ajudar una noia amb crosses que havia anat per terra, un agent el va agafar per la samarreta i li va trencar completament quedant-se-la a les mans. Un altre el va agafar pel braç i, segons ha dit, un altre guàrdia civil el va colpejar amb la porra al cap, a la cuixa i li va donar un cop de peu. En canvi, ha dit que no va veure cap votant agredir policies i ha contestat a la fiscalia que sí que sabia que el referèndum estava suspès i que els cossos policials tenien ordres judicials per actuar i tancar el col·legi.

“Em van agafar pels testicles”

Un jubilat, Pere Font, ha explicat l’actuació de la policia a l’escola Víctor Català de Nou Barris. Ha relatat que els concentrats es van situar dins de l’aula on es votava, amb la porta oberta, i que ell va seure just a la porta. “Al meu cap va aparèixer un policia amb una maça i un altre amb unes tenalles, que no necessitaven perquè la porta estava oberta”, ha dit. El testimoni ha assegurat que els agents van començar a actuar sense “dir res” i ha denunciat que ell el van “agafar dels testicles” i a un altre “de les orelles”.

“Em van treure arrossegant-me i em van tirar com si fos un paquet al carrer”, ha afegit, “la caiguda em va provocar un hematoma al braç amb sang”. Font ha retreure a la policia que “no hi havia dret de tractar la gent gran d’aquesta manera” i que, posteriorment, una agent li va donar “un cop de puny a la cara”. Font va posar denúncia als Mossos i ha remarcat que les lesions han estat reconegudes per un metge forense del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, que és el que investiga l’actuació de la Policia Nacional a Barcelona l’1-O.

En resposta a la fiscalia, ha defensat que coneixia que el referèndum estava “prohibit”, però ha replicat que “votar no estava prohibit”. Les acusacions també han intentat saber qui li va indicar que anés al col·legi a primera hora del matí, però Font s’ha limitat a dir que ho va saber per “canals de whatsapp” compartits amb familiars.

“Els bombers van rebre fort”

Un altre dels testimonis ha explicat el que va veure al Servei Municipal d’Ocupació (SMO) de Girona. Ha dit que van organitzar per entrar de deu en deu perquè hi havia molta gent i que van decidir que, si venia la policia, traurien de la fila la gent gran i els nens. “No es tractava d’impedir que entrés la policia, sinó de dificultar”, ha explicat Martí Carreras. Ha descrit que els agents del CNP van accedir per una porta lateral que “no estava custodiada” i que primer se’n van endur material del SMO però no urnes.

Va ser per això que van tornar a entrar en busca de material electoral i, llavors, va ser quan van arribar els Bombers. Segons ha dit, es van posar entre la policia i els votants per evitar que els colpegessin i per “defensar-los”. Carreras, que havia estat president de l’associació de veïns, ha remarcat que van intentar mediar amb la policia i demanaven parlar amb algun comandament i que a ells sí els responien però no als bombers. “Als bombers ni els parlaven, només els picaven de dalt a baix i als cascos, va haver-hi un bomber que li van trencar el braç, els van donar molt fort”, ha explicat.

A preguntes de la fiscalia de si sabia que el referèndum era “il·legal”, ha dit que sí però que pensava que això suposaria que l’Estat “no el reconeixeria” i que, per tant, entenia que no tindria “repercussió” per a l’Estat. “Com no ho tindrien en compte, calia ser molts perquè allò que es decidís fos incontestable”, ha manifestat.

“No em volia perdre res”

Una altra veïna de Dosrius, Carme Budé, ha explicat que, quan van arribar els guàrdies civils a l’Escola Castell del municipi, l’alcalde va traslladar als concentrats que s’avançaria per demanar l’ordre, però que “li van passar per sobre i van començar a repartir a tothom” sense donar-li temps al batlle “ni de demanar l’ordre”. “Segons ha dit, “hi havia la mateixa quantitat d’agents que gent” i que els concentrats “no es van oposar en cap moment”.

En resposta a les acusacions, la testimoni ha admès que sabia que el referèndum estava suspès pel TC, però ha defensat que “votar és l’essència de la democràcia”. També ha defensat que hi va anar des de primera hora: “Portàvem molts dies de molta tensió, cada dia ens aixecàvem amb notícies de registres i detencions i per fi havia arribat el dia del referèndum, no em volia perdre res, cap detall, volia veure-ho tot”. A més, ha justificat haver estat allí tot el dia per “acompanyar” els veïns durant aquella jornada. La testimoni ha justificat que els concentrats insultessin els agents quan van marxar, no a la seva arribada, després de rebre una “pallissa”.

“Els Mossos van intentar entrar molts cops”

Un altre votant que va ser al local social de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), Josep Fort, ha explicat que els Mossos van fer fins a quatre intent per entrar al local però que van reconèixer ells mateixos que no podien entrar “per la gran quantitat de gent que hi havia”. “Som un poble de 3.000 habitants i hi havia fins a 600 persones”, ha dit. A preguntes de Jordi Pina, ha dit que no hi va haver cap actuació violenta per part de la policia catalana i “encara menys” per part dels ciutadans. També ha descrit que ningú els va dir que havien d’anar al centre a una hora concreta i ha parlat d’una “autoorganització de la gent del poble”.

A més, ha dit que cap grup contrari al referèndum es va presentar al local i que, per contra, hi havia gent que no tenia pensat votar i que “després de veure les imatges de les càrregues va anar a votar i va votar que sí”.

“La Policia Nacional va veure que era perillós per la quantitat de gent”

Una altra testimoni, Mercè Alegre, ha explicat que la Policia Nacional va anar almenys dues vegades a l’escola La Llotja de Barcelona, però que no van acabar actuant. “Ells mateixos van veure que era perillós per a la gent”, ha dit, per la quantitat de persones que hi havia concentrades. Però ha afegit que, tot i que ho van demanar a través d’un micròfon, “la gent no volia marxar, tot i que plovia, volien votar i hi havia cues immenses”.

Alegre, advocada de professió, ha qualificat de “festa” el que va viure en aquest centre durant els dies previs a l’1-O, “amb nens dormint allí” i amb un ambient “d’il·lusió, alegria i diversió”. De fet, ha dit que agents dels Mossos s’hi van presentar diverses vegades i que van marxar “una mica molestos”.

“Vam dir als mossos que no els deixaríem passar”

Un professor universitari, Víctor Manuel Suñé, ha explicat que els mossos es van presentar diverses vegades a l’escola l’Alzina de Barcelona, però que els van advertir que “no els deixaríem passar”, que no va presenciar cap enfrontament verbal ni físic i que es van limitar a aixecar acta. Tampoc en va presenciar cap un altre testimoni d’un centre de Tortosa, Joaquim Vallès, que ha dit que els agents de la policia catalana hi van anar almenys dues vegades, van aixecar acta i es va poder votar durant tot el dia. “Era una gran festa, la gent estava molt contenta, amb molta alegria de poder votar”, ha afegit.